I què passarà amb els preus?

Què més voldríem que saber què passarà amb els preus! Dels economistes se n’espera que tinguem capacitat anticipatòria, però això no és gens fàcil. El màxim que podem fer és endreçar l’anàlisi del que passa. Com s’ha explicat amb molta claredat en aquest mateix diari, la inflació que s’està vivint és històricament alta –cal retrocedir als anys vuitanta o setanta per trobar nivells comparables– però no sabem si continuarà o si es desinflarà.

El Banc Central Europeu (BCE) ha aguantat molts mesos sense apujar els tipus d’interès perquè entenia que la inflació era transitòria. Ha arribat un punt –aquest estiu, precisament– que no ha pogut aguantar més i ha hagut d’apujar els tipus. Fins i tot ho ha hagut de fer dos cops força seguits –juliol i setembre– i anuncia que podria repetir pujades abans d’acabar l’any.  Les pujades tracten de “refredar” l’economia: deprimir la demanda de crèdit encarint-lo. Refredar l’economia hauria de portar a una menor activitat que pressionés a la baixa els preus. La contrapartida dolorosa és l’increment de l’atur.

Lamentablement, l’origen dels increments de preus a Europa no procedeix d’una economia “escalfada”, com sí que passa als Estats Units, sinó de l’impacte dels increments dels preus energètics i dels preus de primeres matèries alimentàries com a conseqüència de la guerra a Ucraïna.

Continua llegint →