Estiu, tardor, hivern

Els dos primers anys de la pandèmia, sobretot el primer, varen suposar un xoc econòmic molt fort. Un xoc que va fer perdre molts ingressos a moltes empreses i va destruir molts llocs de treball. De fet, moltes empreses, petites i mitjanes sobretot, no varen aguantar el colp i varen haver de tancar. El sector de la restauració, l’allotjament, el sector turístic en general, va ser el principal damnificat.

Però de la mateixa manera que molta gent va partir molt, els que no varen veure afectades les seues rendes varen estalviar, bàsicament perquè no podien gastar. No es podia sortir a restaurants, ni sales de festa, ni viatjar. L’estiu del 21 ja hi va haver moviment, però ara, l’estiu del 22 s’ha acabat de desfermar i vivim, viurem uns mesos encara, en la “càpsula turística”. La gent té gana de sortir i s’està gastant els sous que no es va poder gastar durant el confinament.

Per simplificar, el boom turístic està aguantant en bona mesura l’economia en una conjuntura que encara és molt complicada en molts fronts. És el moment de la despesa, el moment de gastar. Com a conseqüència, l’atur és molt baix i de fet hi ha manca de treballadors en molts sectors.

Per exemple, al sector aeri es varen acomiadar la meitat o més dels treballadors i ara l’estiu del 22 no hi ha prou personal als aeroports i la meitat o més de les maletes no tornen amb els seus propietaris i vaguen, perdudes pels aeroports europeus, fins que amb una mica de sort algú te les duu a casa. O no…

Continua llegint →