El moment econòmic actual i les seves repercussions

• #Economics
• #Geopolitics
• #Globalisation

• Share it:

El passat 1 de juny la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya va tenir la gentilesa de convidar-me a una taula rodona per analitzar el moment econòmic actual i les seves repercussions conjuntament amb Oriol Aspachs, Director d’Economia Espanyola de Caixabank, i Carme Poveda, Directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, moderats pel president la Comissió, Josep Reyner.

La invitació per a la taula rodona va sorgir al mes de març, fortament motivada per la incertesa generada per la invasió russa d’Ucraïna, però es va pretendre fer un repàs d’alguns dels temes principals del moment. El moderador va organitzar la intervenció dels ponents en quatre rondes, per després donar la paraula al públic assistent a l’acte. Els quatre temes que es van plantejar als ponents varen ser:

1. Amb una perspectiva àmplia, de gran angular, com es pot definir el moment econòmic actual, en l’entorn mundial i també en el més proper?

2. Quina és la probabilitat que es produeixi un alentiment de l’activitat econòmica; podria arribar una recessió? De quina intensitat? En particular, què es pot dir la reacció del BCE a la creixent inflació de la zona euro?

3. Pel que fa a la resposta pública davant la crisi: les mesures endegades són encertades i suficients? Caldria prendre’n d’altres? A quins nivells?

4. I, finalment, l’última ronda es va centrar en el context més proper i va tractar de la posició en la qual es troben Catalunya i Espanya en el moment actual.

En relació al primer punt, hi va haver una certa diversitat d’opinions: considero que els meus companys de taula van subratllar més els aspectes positius del moment actual (bon funcionament del mercat treball i de les exportacions, inflació creixent però aparentment continguda, bona resposta en general de les institucions i els governs) reconeixent, no obstant, que tot l’escenari està condicionat a com evolucioni la guerra d’Ucraïna.

Per part meva, sense negar aquests fets, vaig considerar que la tan esperada recuperació econòmica, tant global com local, costarà que arribi. Deu anys després de la crisi financera del 2008-2010, va sorgir la COVID-19 en un moment en què els bancs centrals encara no havien retirat els seus estímuls monetaris precisament perquè les economies encara no semblaven prou estabilitzades. Quan la pandèmia va començar a remetre –tot i que a la Xina encara avui hi ha tancaments localitzats a causa del virus– va esclatar la guerra. Una guerra que, depenent de com reaccioni la Xina, podria intensificar la fragmentació de l’activitat econòmica global i reforçar les barreres geopolítiques.

Pel que fa a la segona pregunta, tots tres ponents teníem molts punts d’acord: les causes i el comportament de la inflació són diferents als EUA i la zona euro (allà és un increment generalitzat en molts productes i aquí està més concentrat en l’energia). Per tant, segurament les mesures que prendran els bancs centrals seran també diferents, i el més probable es que la FED opti per una política més restrictiva que el BCE. En aquest context, la recessió no forma part dels escenaris centrals que preparen els diversos analistes internacionals. De nou, però, tot queda condicionat a com evolucioni la guerra i a si es produeix una escalada de sancions i contra-sancions entre la UE i Rússia que pugui desembocar en un tancament complet de les exportacions russes d’energia i de matèries primeres.

Quant a la resposta per part de la política pública al moment actual, el tema es va tractar conjuntament amb la situació de les economies catalana i espanyola. Es va valorar unànimement que els nous fons europeus NGEU són una gran oportunitat per reforçar la confiança i l’activitat econòmica, però també representen un moment d’extraordinària responsabilitat per dissenyar el programes i executar-los correctament.

Una altra idea que es va mencionar és que les mesures específiques de suport públic davant la crisi d’Ucraïna han de ser temporals, dirigides als grups afectats i més vulnerables –des d’aquesta perspectiva, la rebaixa generalitzada en els preus dels combustibles no sembla una opció òptima. Des d’una perspectiva més àmplia, es va insistir en el paper del sector públic i de la col·laboració publicoprivada en les polítiques d’educació i d’innovació; i en la necessitat de millorar la qualitat de regulació pública en un sector tan crític actualment com el de la generació elèctrica i les energies renovables.

En el torn obert de paraules, les intervencions es van centrar en les expectatives d’inflació i en la reacció més que probable del BCE, aprofundint en l’origen d’inflació (pel cantó de l’oferta o la de demanda), les previsions del preu de petroli i el seu impacte en l’economia catalana i espanyola. També va aflorar la qüestió de la concentració empresarial, l’augment dels marges i les diverses disfuncions que provoquen els gegants internacionals del comerç online. La darrera intervenció per part dels assistents va tocar un tema clau, com són les conseqüències econòmiques dels conflictes de poder –veritable arrel de molts dels problemes que patim a diversos nivells.