Quatre mesos a París

• #Erasmus
• #GNMI

• Share it:

Marxar de casa durant un període de temps llarg sempre és un pas important, ja que prendre la decisió d’anar-te’n a un altre país no és una cosa que es decideix a la lleugera. En el nostre cas, nosaltres vam decidir marxar durant quatre mesos a París per fer el famós –i desitjat– Erasmus.

Després d’un any com el 2020, en què molts intercanvis es van haver de cancel·lar, finalment va arribar el 27 d’agost de 2021: ens trobàvem a Sants acomiadant-nos de les nostres famílies per agafar un AVE que ens portaria a París. Després de 6 hores i molt parlar de com seria la nostra aventura, vam arribar al nostre destí.

El primer que vam fer va ser instal·lar-nos a una de les residències que la universitat oferia. Allà, compartíem un pis petit però acollidor que consistia en dues habitacions (una per a cada una), una cuina, una dutxa i un lavabo. A la planta baixa de la residència, hi havia una sala comuna a la que podien accedir tots els estudiants. Disposava de dos sofàs amb taules, un billar, un piano, una TV i un gimnàs. En aquesta sala vam fer molta vida, ja que la majoria d’amics que vam fer també s’allotjaven a la residència i utilitzàvem aquest espai com a menjador, tant als migdies com a les nits. Cadascú portava el seu menjar i aprofitàvem el moment per parlar de com havia anat el dia, conèixer-nos millor, mirar pelis, celebrar els aniversaris, fer festes…

Després d’una setmana instal·lades, vam començar les classes a la universitat ESSEC Business School. El primer dia, tots els estudiants d’Erasmus vam anar a la sala d’actes on ens van fer una presentació formal de la institució, del programa educatiu i fins i tot de les fraternitats i grups d’estudiants que hi havien i als que ens podíem apuntar.

L’edifici de la universitat era molt gran i espaiós, però fàcil a l’hora d’ubicar-se i molt modern. Arreu hi havia pantalles que indicaven la classe i l’aula a la que s’havia d’anar, per si no te’n recordaves. Dins del mateix campus hi havia una cafeteria amb productes Starbucks, dues plantes de menjador, sala d’ordinadors, una biblioteca immensa… Fins i tot una sala de borsa i un bar/discoteca (en el qual vam passar més hores de les que ens hagués agradat).

També hi havia un espai només dedicat a l’esport on es duien a terme la majoria d’activitats proposades per la universitat: des de ball, ioga, boxa o tennis fins a rugbi, handbol i cheerleadering. Totes aquestes activitats eren gratuïtes. Tan sols  havies d’anar a la sala a l’hora que tocava i seguir la classe dirigida durant 1h, 1:30h o 2h. A la universitat sempre hi havia gent i molta vida, no importava l’hora que fos.

Un dels aspectes que més ens va impressionar van ser els grups d’estudiants. Durant el primer trimestre de cada any, hi ha dos grups que batallen per ser escollits com a “comissió d’estudiants”. Aquesta competició es du a terme a la universitat mitjançant una sèrie de “campanyes” que consisteixen en jocs, menjar i molta festa.

En 3 mesos té lloc el que han estat preparant durant tot un any ja que aconseguir sponsors, organitzar les activitats de cada setmana, comprar i llogar tot el material no és fàcil. Parlant amb ells ens van dir que estaven aprenent molt de tota l’experiència, i que guanyar només els donaria ales per seguir aprenent i fer feliços als estudiants d’altres cursos a través de les activitats organitzades des de la comissió.

Pel que fa a les classes, eren molt diferents a les d’ESCI-UPF. Els professors donaven molta importància a la participació i als assignments de l’avaluació contínua, i no tant als exàmens. De fet, la gran majoria eren open book, és a dir, es podien utilitzar els apunts per fer-los. Un aspecte que ens va sorprendre molt va ser la facilitat amb què la universitat va portar a terme la dualitat presencial-online. Com que hi havia molts alumnes que no podien assistir a classe perquè als seus països no els deixaven sortir, a cada classe hi havia una TV amb una connexió Zoom per a ells, que eren com un més a la classe.

Vam conèixer centenars de persones que venien de desenes de països diferents tan remots com: Tanzània, Sud-àfrica, Filipines, Argentina o Alaska (Estats Units). Conèixer els seus costums, maneres de treballar, de viure i de veure la vida et fa sentir petit i et porta a pensar com de diferents poden arribar a ser dues persones simplement pel fet d’haver nascut en llocs diferents. Va ser molt enriquidor poder treballar amb gent de tot el planeta i conèixer en profunditat la seva cultura.

Una vida d’Erasmus no és fàcil de portar: l’organització és clau per poder compaginar els viatges i festes amb l’estudi. Vam tenir l’oportunitat de visitar Amsterdam, Estrasburg, Milà, Bolonya, Brussel·les, Bruges i Rouen. Viatjar es va sortir molt econòmic gràcies a Flixbus, una empresa de busos low cost amb rutes per tota Europa.

En conclusió, París ens ha permès cansar-nos del fred i de la pluja, menjar crêpes, conèixer el peculiar caràcter francès, fer amics i amigues que de ben segur duraran per tota la vida i, sobretot, viure els millors 4 mesos de les nostres vides. Mai ens hauríem imaginat que aquesta experiència compartida ens marcaria tant.

Així que l’únic que ens queda per dir és: “Merci Paris.”

Mariona González, alumna de 4t del GNMI
María Santiago, alumna de 4t del GNMI