Hypatia I, un projecte per enlairar vocacions científiques

• #11F
• #BDBI
• #Science

• Share it:

Què és Hypatia I?

Hypatia I és la primera missió catalana liderada exclusivament per dones que a l’abril de 2023 viatjarà fins a una estació anàloga marciana al desert de Utah, la Mars Desert Research Station (MDRS), a fer recerca i divulgació científica.

La tripulació està formada per 9 dones d’edats diferents i provinents de diferents àmbits acadèmics. La missió que duran a terme s’organitza en base a 3 grans objectius: la promoció de la recerca i l’exploració de Mart; el disseny, desenvolupament i evaluació d’estratègies i tecnologies per a un possible assentament marcià; i l’estimulació de disciplines científiques a través de la divulgació. En el cas d’Hypatia I, la recerca s’estructurarà a partir de 4 àmbits: l’astronomia, la biologia, l’enginyeria i la comunicació científica.

L’estada de quinze dies a la MDRS els permetrà aproximar-se a les condicions de vida i treball de Mart. A les instal·lacions podran testejar equipaments i realitzar experiments en condicions de simulació. A més, també es faran una idea de què pot ser la “quotidianitat marciana”: sotmetre’s a unes condicions climàtiques extremes i a una alimentació a base de menjar deshidratat, crear i avaluar protocols, dependre d’unes comunicacions limitades i experimentar sortides de la base amb vestimenta espacial i una visió i mobilitat reduïdes.

Qui són les tripulants d’Hypatia I?

• Mariona Badenas: Comandant i astrònoma de la tripulació. Astrofísica i doctorand de Ciències Planetàries al MIT.

• Carla Conejo: Co-comandant i biòloga de la tripulació. Graduada en Biologia Humana i cap de Programes Científics a la Fundació Catalunya La Pedrera.

• Ariadna Farrés: Científica de la tripulació i responsable de seguretat i salut. Doctora en Matemàtiques Aplicades i investigadora científica al Goddard Space Flight Center de la NASA.

• Laia Ribas: Responsable del GreenHab. Doctora en Biologia i investigadora principal a l’Institut de Ciències del Mar.

• Núria Jar: Periodista de la tripulació. Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental i periodista freelance.

• Neus Sabaté: Enginyera de la tripulació. Doctora en Física Aplicada i investigadora ICREA a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona.

• Cesca Cufí: Enginyera de tripulació. Màster en Enginyeria Aerospacial i enginyera de Sistemes de Control d’Actitud i Òrbita a Airbus.

• Anna Bach: Científica de tripulació de suport i artista resident. Graduada en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica i product manager a Scopely.

• Helena Arias: Enginyera de tripulació de suport. Estudiant del doble grau en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica de la UPC i estudiant de Física a la UNED.

Com va sorgir la idea del projecte?

Just ara fa un any, tres de les integrants –Mariona Badenas, Carla Conejo i Anna Bach– van coincidir en diverses entrevistes que, amb motiu de l’11F, posaven en valor la feina de les joves investigadores catalanes. Allà, la Carla i la Mariona, que ja es coneixien, van començar a projectar l’embrió d’Hypatia.

Mariona Badenas ja havia participat en una missió a la MDSR (requisit indispensable per poder portar una nova tripulació a l’estació anàloga marciana). Al tornar, va prometre’s que intentaria portar una tripulació catalana a la Mars Desert Station Research per promoure la ciència a Catalunya i despertar vocacions científiques. Així doncs, juntament amb Carla Conejo, que té una àmplia experiència en la promoció del talent STEM, van començar a pensar en qui hi podria col·laborar.

En un mes van aconseguir formar la tripulació, i en menys de mig any la seva proposta va ser acceptada per la MDSR. El fet que la tripulació estigui formada íntegrament per dones diuen que no ha suposat cap entrebanc a l’hora d’escollir el seu projecte. Al contrari, expliquen que va ser vist com un plus, de la mateixa manera que també es va valorar molt positivament la idea de formar un equip multidisciplinar i intergeneracional.

Les tripulants d’Hypatia I durant la trobada #100tífiques. D’esquerra a dreta: Anna Bach, Ariadna Farrés, Núria Jar, Laia Ribas i Carla Conejo. / Foto: ESCI-UPF

Dia de la Dona i la Nena a la Ciència

La setmana passada, en el marc dels actes de preparació de l’11F, algunes de les integrants del projecte van participar a la trobada #100tífiques, on van presentar la missió d’Hypatia I. Després de l’acte, vam tenir ocasió de conversar breument amb elles.

Anna Bach va parlar de la necessitat de visibilitzar els biaxios de gènere existents i les formes d’autosabotatge (com el maleït síndrome de la impostora) com un pas imprescindible per poder canviar, avançar i millorar com a societat. En el seu cas, treballant per a l’empresa privada, veu com molt poques dones ocupen alts càrrecs, però tot i ser poques fan molt bé la seva feina. Així, sense voler-ho, s’acaben convertint en referents quotidians en qui emmirallar-se.

Ariadna Farrés i Laia Ribas, dues de les investigadores sènior del grup, van explicar que quan estudiaven no tenien referents femenins, ja que les dones que es dedicaven a la ciència eren menys i estaven més invisibilitzades. Ribas va dir que amb projectes com el d’Hypatia ha après que les referents també poden ser més joves, i va afirmar que “està molt bé que ara es parli i es busquin referents femenins. Tant de bo Hypatia ajudi a crear-ne de nous”.

“El talent, en especial el talent femení, és abundant a casa nostra”

Per la seva banda, Farrés va explicar que, per al seu camp d’estudi, les matemàtiques, Marie Curie mai va ser una referent. En canvi, va mencionar la catalana Núria Fagella, una de les científiques que potser l’han impactat més i que ha tingut el plaer de conèixer-la a nivell personal.

En una línia similar, Carla Conejo va mencionar que els referents llunyans que ha tingut són principalment homes (més enllà de figures més “mediàtiques” com Jane Goodall o Mara Dierssen); però va dir que a nivell proper “he tingut moltes dones que m’han inspirat per la feina que han fet i que fan”. D’entre aquestes, va citar la seva companya d’aventures a Hypatia, Ariadna Farrés.

Per a les estudiants del BDBI van llençar dos missatges molt clars. Ariadna Farrés les va encoratjar a participar, a què diguin la seva i, sobretot, a què no tinguin por a equivocar-se. Paral·lelament, Anna Bach els va transmetre la idea que intentin arribar amunt perquè des de dalt és des d’on es fan els canvis.

Reptes de futur

Tot i que encara és molt d’hora per parlar de les conclusions que esperen extreure a la estació anàloga marciana, les científiques reconeixen que els agradaria que el projecte tingués continuïtat amb una eventual Hypatia II. De fet, bona part de la feina de divulgació de d’Hypatia va encaminada a donar a conèixer la oportunitat de participar en un projecte d’aquesta envergadura i a poder sumar veus d’altres disciplines per a què formin part de futures tripulacions. I és que, com va dir Carla Conejo, “el talent, en especial el talent femení, és abundant a casa nostra”.

De moment, a Hypatia I la bioinformàtica com a tal no té presència en els projectes que es desenvoluparan a la MDSR. Ara bé, molt probablement, a l’hora d’analitzar resultats i valorar les dades extretes durant la seva estada a Utah, les eines bioinformàtiques els seran de gran utilitat. Totes elles van coincidir en què la bioinformàtica és un camp en expansió, una carrera molt necessària i atractiva.

Qui sap si en una propera Hypatia II hi veurem una bioinformàtica a bord?