Els no tractats entre la UE i la Federació Russa

• #EU
• #Jean Monnet

• Share it:

La vasta extensió de la Federació Russa la converteix en un actor central en els equilibris geoestratègics mundials. Comparteix frontera terrestre amb la Unió Europea i la Xina. I també frontera marítima amb Japó i els Estats Units. La desaparició de la Unió Soviètica no va fer desaparèixer l’interès rus pel Caucas o per l’Àsia Central, tot el contrari. El desglaç de l’Àrtic com a conseqüència de la pujada de la temperatura mitjana a escala planetària ha obert possibles noves rutes comercials i ha facilitat l’accés a probables grans volums de matèries primeres i recursos naturals que, fins ara, eren inaccesibles per l’espessa capa de gel. La Federació Russa és un actor global i, més important encara: la Federació Russa vol ser un actor global, tal i com ho ha demostrat la política exterior del Kremlin en els darrers anys.

La Unió Europea, doncs, conviu amb un gegant a les portes de casa. I aquesta és una situació que genera no poques tensions polítiques i diplomàtiques, com va fer-se palès durant la darrera trobada diplomàtica entre la UE i la Federació Russa, a començaments de febrer. Les discrepàncies sorgides entre l’Alt Representant de la Unió, el Sr. Josep Borrell, i el seu homòleg rus, el Sr. Sergey lavrov, no van ser més que la darrera baula d’una llarga cadena de desacords i diferències públiques notables entre Brussel·les i Moscou.

En el pla econòmic i comercial, però, els interessos compartits i les interdependències entre la Unió Europea i la Federació Russa són evidents, i en alguns sectors adquireixen la natura d’estratègiques. Bona part de l’abastament energètic de la UE, per exemple, de cru però sobretot de gas, depèn del veí rus. I aquestes circumstàncies es fan encara més evidents en un moment com l’actual, en què d’altres fonts de subministrament, com ho és Argelia, han reduït significativament el volum de subministrament.

En direcció contrària, tal i com explica Elena Palaguina, directora de l’oficina exterior d’ACCIÓ a Moscou, en el darrer capítol del podcast #MésEuropa, els productes europeus de sectors tan diversos com el químic i el farmacèutic, el textil o la maquinària tenen una demanda important a la Federació Russa, tant a l’oest com a l’est dels Urals. Aquest és el cas, per exemple de DERYPOL, una empresa catalana del sector químic que està present en el mercat rus, on els seus polímers tenen usos tan diferents com el tractament d’aigües residuals, la fabricació del paper o el control de la pols en explotacions mineres.

Tot aquest rerefons permet entendre per què, a dia d’avui, la UE encara no ha tancat un acord bilateral en matèria comercial i d’inversions amb la Federació Russa. No podem passar per alt que en les darreres dècades, i sobretot des de l’última modificació dels Tractats, la UE vincula intensament la política comercial a la seva acció exterior i de veïnatge. De fet, els instruments d’aquesta política comercial estan subjectes als objectes de l’acció exterior de la UE. I és aquí on s’esgota tota possibilitat de negociació d’un acord bilateral. A més, la Federació Russa tampoc acceptaria entrar en una lògica de distensió que implicaria la signatura d’un un tractat comercial. Mentrestant, els evidents interessos econòmics i comercials entre ambdues parts no trobaran millor marc d’operacions que les regles de l’Organització Mundial Comerç, a la que la Federació Russa es va incorporar l’any 2012 i de la que la UE n’és un actiu membre.

“MésEuropa” és una iniciativa del projecte EUKIT, el mòdul Jean Monnet d’ESCI-UPF sobre la política comercial de la Unió Europea, i compta amb la col·laboració del programa de ràdio “El Pregoner” i d’ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya.

“MésEuropa” compta amb el suport del programa Erasmus+ de la Unió Europea