“L’objectiu de Sant Pau és millorar les condicions de vida de la ciutadania”

• #RSC
• #Sustainability

• Share it:

Des de ben petit, Marc Guerrero (1972), tenia clar que volia ser arquitecte. Sense saber ben bé com, però, a última hora es va acabar decantant per ADE. Una aposta que, vist amb perspectiva, no li ha anat gens malament.

Part de la seva formació la va fer a l’estranger, als EUA i al Regne Unit, i durant 9 anys va ser vicepresident del Partit Liberal Europeu al Parlament Europeu, una feina que li va permetre viatjar molt i teixir una gran xarxa de contactes. No és d’estranyar, doncs, que conèixer món sigui una de les grans passions de Guerrero.

Especialitzat en el món dels negocis internacionals, Marc Guerrero és fundador de Ginteco, una empresa de consultoria i import-export. D’altra banda, abans d’arribar a la Fundació de Sant Pau, va ser conseller general de Fira de Barcelona. Actualment, compagina la seva feina al Recinte Modernista amb la docència, una tasca que diu l’ajuda a mantenir-se al dia.

En aquesta entrevista, explica quina és la feina que es desenvolupa des de la Fundació Privada de Sant Pau i parla de la seva vessant més personal.

1. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un centre de referència a nivell estatal, però el paper de la seva fundació és molt més desconegut. Quina és la seva missió?

La Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau neix al segle XV i és la fundació amb més continuïtat de l’estat, ja que durant aquests 600 anys s’ha mantingut sempre vigent. El seu esperit inicial era el de millorar les condicions de salut de les persones sense recursos de Barcelona.

Tot i que no són massa conegudes, la gestió de Sant Pau es reparteix entre tres fundacions. La de gestió sanitària és la responsable de l’hospital; la fundació de recerca està vinculada a l’institut de recerca i es dedica a la investigació; i, per últim, la Fundació Privada és l’originària i la responsable de revertir els recursos del patrimoni en acció social.

Actualment, la Fundació Privada s’encarrega de vetllar per la promoció i conservació del patrimoni de Sant Pau. De la mateixa manera, s’encarrega de supervisar les institucions instal·lades a Sant Pau i de mantenir la missió original tot adaptant-se als grans debats del segle XXI com són la salut, la innovació, la sostenibilitat, l’educació i la cultura. Per acabar, també és responsable de la gestió del lloguer d’espais per a què altres entitats (públiques o privades) realitzin tot tipus d’actes en el si del recinte.

2. Actualment, quins són els principals reptes del Recinte Modernista a mig i llarg termini?

El Recinte Modernista va funcionar com a hospital fins al 2009. A partir de llavors, van començar les tasques de rehabilitació amb l’objectiu de recuperar l’espai i retornar-lo a la ciutadania. Tot i que Sant Pau va obrir al públic el 2014, actualment encara queden 4 pavellons per rehabilitar, una tasca que tenim previst fer en els pròxims anys.

A mig termini, el 2023 es compliran 100 anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner, el geni visionari responsable de la construcció de Sant Pau. Amb motiu d’aquesta data, se celebrarà l’Any Domènech i tenim previst participar activament en els actes que s’organtizaran des de la Fundació Lluís Domènech i Montaner (situada a l’interior del recinte) per posar en valor la figura i l’obra de l’arquitecte català i del modernisme.

El Recinte Modernista és Patrimoni Mundial per l’UNESCO des de 1997 i té un valor immens. El nostre principal objectiu a curt, mig i llarg termini és que Sant Pau continuï tenint un posicionament de referència a la ciutat, al país i al món. Volem i hem de ser referents en fer bé les coses.

3. Com heu aconseguit que Sant Pau es deixi de veure com un hospital per convertir-lo en un punt de visita obligada? Com ho feu per atraure organitzacions residents?

La nostra premisa és acostar el recinte als veïns i donar-lo a conèixer a quanta més gent millor, especialment entre el públic local. Hi havia molta gent que coneixia Sant Pau perquè hi havia estat mentre funcionava com hospital, però que no havien tingut l’oportunitat de veure’l i viure’l en tota la seva esplendor. Amb aquesta finalitat, organitzem jornades de portes obertes, cada primer diumenge de mes l’entrada és gratuïta, tenim convenis signats amb diverses escoles… La veritat és que el nombre de visitants locals ha crescut molt i estem molt contents de l’evolució.

D’altra banda, per donar a conèixer el Recinte Modernista al turisme estranger també tenim firmats molts convenis amb altres edificis destacats del modernisme, com poden ser la Sagrada Família (que tenim a tocar) o la Pedrera, amb qui establim elements de col·laboració, promocions i descomptes. A més, l’aparició de Sant Pau en produccions televisives i cinematogràfiques de fora també ha tingut un impacte puntual en l’augment de les visites internacionals al recinte.

Pel que fa a les organitzacions residents, cada cas és diferent. Una de les vies per les quals s’instal·len a Sant Pau, especialment les més vinculades a Nacions Unides, és a través dels acords de seu. La Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona es posen d’acord per presentar una candidatura i ofereixen el Recinte Modernista com a seu per a la localització de la institució en qüestió, que valora la possibilitat de venir. El fet de tenir un acord de seguretat amb Nacions Unides també ens fa un espai únic i és un factor que les institucions valoren molt positivament.

En paral·lel, tenim un equip que es dedica a investigar organitzacions que serien interessants de portar o institucions que estan valorant obrir una seu al sud d’Europa per veure si podrien encaixar amb els valors de Sant Pau. Amb tot, en els últims anys i des de l’obertura al públic del Recinte Modernista, ha crescut molt l’interès de les entitats per estar presents a Sant Pau i són elles mateixes les que molts cops truquen a la porta.

Recinte Modernista de Sant Pau (2014). / Foto: Flickr (Daniel García Peris)

4. Quins són els compromisos de Sant Pau amb la sostenibilitat?

La sostenibilitat és un dels àmbits més rellevants per a Sant Pau, i la treballem des de tres vessants molt interrelacionades entre elles: la mediambiental, la social i l’econòmica.

Des del punt de vista mediambiental, acollim institucions que treballen en sostenibilitat, com l’European Forest Institute, una institució vinculada a la Comissió Europea que treballa el tema de la traçabilitat dels boscos i el comerç de la fusta, o bé el SCP/RAC (el Regional Activity Center for Sustainable Consumption and Production), vinculat a les Nacions Unides i que treballa per a un consum i una producció més sostenibles a l’àrea del Mediterrani.

D’altra banda, internament, hem apostat per les energies renovables. Som l’espai més gran d’Europa que funciona amb energia geotèrmica. Aquest fet fa que necessitem menys energia per escalfar i refredar espais, cosa que repercuteix en un 30% d’estalvi en la climatització. També seguim criteris de sostenibilitat i eficiència energètica per a la rehabilitació dels pavellons del recinte, una tasca que ha estat reconeguda amb la certificació LEED.

Per últim, a nivell institucional, comptem amb certificats com el de Biosphere Responsible Tourism, som signants del Pacte Mundial de Nacions Unides i treballem per la promoció dels ODS i de l’Agenda 2030 entre la ciutadania.

5. Quins són els àmbits d’actuació en matèria d’RSC de la Fundació?

Des dels orígens, un dels principals objectius de la Fundació ha estat millorar les condicions de vida de la ciutadania. Per això, la vessant social és un dels principals focus d’actuació, que treballem a través de convenis i acords de col·laboració amb entitats del tercer sector.

La Fundació també participa en projectes socials, la majoria dels quals tenen com a objectiu evitar l’exclusió social. A tall d’exemple, hem impulsat la construcció d’immobles a tocar de l’hospital per a gent amb problemes de salut mental i drogodependència.

Un altre projecte molt bonic en el que vam participar va ser la posada en marxa de la Fundació Kālida. L’objectiu d’aquesta fundació és donar recolzament i acompanyar les persones amb càncer així com als seus familiars, amics o cuidadors. És un servei totalment gratuït i està pensat per complementar el tractament oncològic de l’hospital. Més enllà de l’impuls en la creació de Kālida, hi seguim col·laborant amb accions puntuals, com ara els Diumenges Solidaris on l’import de les entrades es destina íntegrament al projecte.

6. Sent una fundació, on s’inverteixen els vostres ingressos?

Per llei, un 70% dels rendiments s’han de destinar a acció social. En el cas de Sant Pau, aquest percentatge s’eleva fins al 95% i s’alinea amb les necessitats del moment de l’hospital. En els últims anys, per exemple, les necessitats derivades de la pandèmia han marcat on calia revertir els ingressos de la Fundació. De fet, l’any 2020 vam retornar el 117% dels ingressos, ja que hi havia romanent i les circumstàncies de la pandèmia així ho requerien.

El nostre objectiu no és generar beneficis sinó invertir-los en els fins fundacionals: per una banda, generar recursos per fer més acció social; i, de l’altra, garantir el manteniment del patrimoni del recinte.

7. Vas decidir fer part de la teva formació a l’estranger. Què et va portar a marxar fora? És una experiència que recomanes?

La millor manera d’aprendre i observar, a banda dels idiomes, és anar als llocs. Vaig decidir anar als EUA l’any 1992, quan tenia 19 anys. En aquell moment era el país més capdavanter des del punt de vista educatiu, tecnològic, d’innovació… Vaig tirar cap al món anglosaxó perquè parlava l’anglès, tot i que si ara hagués de triar segurament me n’aniria cap a l’Àsia-Pacífic, que crec que és on estan passant les coses més interessants.

Considero que marxar fora ha estat una de les coses més importants que he fet. Sempre he sigut una persona oberta, m’agrada molt observar i col·laborar amb altra gent. Crec que és important compartir idees, aprendre dels altres i treballar l’empatia, i considero que la societat serà millor si ho fem tot en col·laboració amb la resta. Sent així i creient amb aquest món, no em podia quedar només a Barcelona! Per força havia de veure món… Hi ha tantes coses per veure i aprendre, i les que encara em queden a la llista!

8. Tens experiència com a professor universitari. Què és el que més t’agrada de la docència?

Per a mi la docència és molt vocacional i em serveix per posar-me al dia, llegir i escriure sobre els meus temes d’interès. El que més m’agrada de donar classes és poder aportar coneixement als alumnes. Si puc compartir els meus coneixements en l’àmbit internacional amb la gent més jove i ho poden aprofitar per fer millors coses, doncs benvingut sigui.

També em mou la idea de deixar un llegat, de poder aportar el meu granet de sorra a la societat. Quan et retrobes amb algun alumne que ha tingut èxit professional i que t’agraeixen la feina feta fa molta il·lusió.

9. Què t’agradaria transmetre als estudiants que estan acabant? Què consideres que és important tenir en compte actualment?

Cal ser molt més agosarats i disruptius. Avui en dia, plantejar una obra com el Recinte Modernista de Sant Pau, tot i tenir els diners, seria impensable. La gent que ho va tirar endavant va ser molt valenta i al començament els van dir de tot. Crec que ara mateix ens falta aquest punt de valentia a l’hora de donar solucions als reptes del futur.

D’altra banda, també penso que ens falta temps per a la reflexió. És important estar informats, però també tenir la capacitat de digerir la informació i de tenir criteri propi. Un altre aspecte que destacaria és que cal que siguin oberts de ment, que col·laborin i que escoltin els altres ja que quan acabin la carrera, molts d’ells passaran a formar part d’equips molt diversos i que segurament seran internacionals.

10. Com valores la situació de Barcelona com a pol per a la internacionalització?

Barcelona és una gran capital amb un atractiu enorme. Històricament, ha estat un espai de gran creativitat, una ciutat innovadora i valenta, i crec que és un esperit que s’ha de preservar. Hauríem de mantenir el punt de ser agosarats, ser trencadors i de proposar coses al món que en aquests moments ningú està proposant.

En general, a Occident estem perdent la capacitat de generar noves idees. Hem de decidir quin paper volem jugar al món. En aquest debat, penso que Barcelona té molt de potencial i hi té molt a dir. Només cal veure com la ciutat s’està convertint en un centre important per a l’impuls de la digitalització, però penso que ens falta tenir clar i definir quins són els grans reptes de futur, com hi volem fer front i anar tots a una.