“M’he endinsat en l’economia circular i les estratègies de reutilització del sector delivery”

• #Alumni
• #Circular Economy
• #Research
• #Sustainability
• #TFG

• Share it:

Laia Camps, de Lleida, va venir a estudiar a Barcelona per cursar el Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals. El que més li va agradar del GNMI va ser la seva vessant internacional, la combinació entre negocis i màrqueting, tenir assignatures en anglès i la possibilitat d’aprendre un nou idioma, que en el seu cas va ser el xinès.

Va ser una de les guanyadores dels premis als millors Treballs de Final de Grau de la seva promoció. El seu TFG analitzava l’impacte sobre el canvi climàtic dels envasos generats pel sector delivery a la Xina seguint la metodologia d’anàlisi de cicle de vida i proposant una solució basada en l’economia circular.

Aquest treball s’ha convertit en un article científic, Potential climate benefits of reusable packaging in food delivery services. A Chinese case study, i s’ha publicat a la revista de referència Science of the Total Environment (STOTEN). Laia Camps n’ha estat l’autora principal i també hi han participat els investigadors de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic Laura Batlle, Alba Bala i Pere Fullana, i el professor d’ESCI-UPF Ramon Xifré.

Finalitzat el grau, la Laia ha cursat el Màster en Gestió Avançada del Disseny. Estratègia i Emprenedoria a ELISAVA i actualment està fent pràctiques com a consultora de negocis circulars, ciutats i regions a Inèdit, una consultora d’ecoinnovació.

En aquesta entrevista explica com va sorgir el seu interès per l’economia circular, com ha estat el procés de publicació del paper i cap on li agradaria encarar el seu futur professional.

1. Què és el que més et va marcar del teu pas pel GNMI? D’on neix el teu interès pel tema de l’economia circular?

En general va haver-hi alguns cursos que, gràcies als professors, vaig gaudir molt: Finances I, International Business, Tècniques de previsió, Strategy, International Expansion, Història de l’economia, AFEPI (Anàlisi dels Fets Econòmics i Polítics Internacionals)… Vaig aprendre molt i em van donar una perspectiva del què volia en el meu futur professional.

Tot i així cal dir que el que més em va marcar van ser els dos programes d’intercanvi que vaig poder fer. Per una banda vaig anar a Quebec, Canadà. Allà hi vaig cursar l’assignatura de Responsabilitat Social Corporativa. Tot i ser una assignatura amb el pitjor horari del món (dimarts de 18:00 a 21:30h), em va introduir en el món de l’economia circular i les oportunitats de negoci que pot brindar l’emergència climàtica.

Per altra banda, el programa d’intercanvi a Tianjin va ser una experiència completament diferent. Culturalment va ser impactant, però em vaig enamorar del país, la gent i la cultura (no pas el govern). No obstant, aquella experiència em va fer obrir els ulls amb el tema de la contaminació i l’emergència climàtica. Viure a Europa és viure en una bombolla on no veiem les conseqüències directes dels nostres hàbits de consum. A la Xina, no només hi ha una constant boira de contaminació, sinó que no poder reciclar i veure les escombraries amuntegades al carrer em va fer repensar els meus hàbits de consum. A partir de llavors, vaig tenir molt clar que volia consumir menys (de tot), seleccionar articles de proximitat, a granel, reutilitzables, etc.

2. Com va sorgir la idea per al teu Treball de Final de Grau (TFG)?

Després d’haver viscut 4 mesos a la Xina, tenia clar que volia escollir un tema relacionat amb el canvi climàtic. Vaig dubtar molt entre l’aigua (el petroli del futur) i la contaminació de packaging. Finalment, després de veure els meus companys de la residència demanant menjar a domicili a tota hora (per esmorzar, dinar, berenar i sopar) i llençant els envasos a l’exterior de la residència, vaig començar a fer recerca de quin impacte tenia el sector del food delivery a la Xina i els números eren desorbitats.

Vaig parlar amb el que seria el meu tutor, en Pere Fullana, per veure com enfocar el TFG. Fins al moment, s’havien quantificat les tonelades de packaging utilitzats al sector, però no hi havia dades de l’impacte en termes de CO2. Així doncs, vaig centrar el TFG en quantificar l’impacte mediambiental (kg CO2) del sector de food delivery a la Xina i en proposar una iniciativa (basada en la reutilització d’envasos i la logística inversa) que permetés reduir l’impacte mediambiental.

3. Amb quin perfil d’empreses t’interessava treballar per a l’elaboració del teu TFG?

Més que empreses vaig contactar amb experts del mercat xinès (e.g. Irene Salguero, alumni d’ESCI-UPF; Andrea Guallar, fundadora de Precious Plastic Shanghai) i de quantificació mediambiental (e.g. Laura Batlle, Llúcia Ribot). La possibilitat de parlar amb empreses de delivery de la Xina era inexistent, pel fet de ser macro-empreses i les dificultats de l’idioma.

Pel que fa a disseny de la iniciativa i estratègia de negoci, vaig estar en contacte amb dues empreses que introdueixen packaging reutilitzable en el menjar per emportar i a domicili. Reusabol, que vaig descobrir al febrer de 2020 a la fira d’envasos i logística Pick&Pack on vaig conèixer l’Aimee Van Vliet (fundadora de Reusabol). I també una empresa de Singapur, Muuse, que vaig contactar via correu electrònic i que em van emplaçar directament a fer una reunió. La comunicació va ser molt fluïda i no em van posar cap impediment.

Gràcies a aquests contactes, vaig poder extreure molta informació sobre el model de negoci que es requeria per posar en marxa un sistema de logística inversa i envasos retornables.

4. Com va ser el procés de convertir el TFG en un article científic?

Quan vaig presentar la idea al Pere Fullana, va tenir clar que podia ser un article científic. Ho vam comentar al principi, però no en vam tornar a parlar fins que va estar acabat i presentat. Al juliol de 2020, vam fer una reunió la Laura Batlle, el Pere Fullana i jo on vam parlar de com modificar el treball i de quins passos seguir per presentar-lo a Stoten.

La veritat és que vaig estar molt oberta al que em diguessin tant la Laura com en Pere, que són els experts. Vam eliminar tota la part d’estratègia i es va aprofundir i millorar la part de quantificació. Calia fer un text completament diferent i, en qualsevol cas, fer referència al TFG (ja que com està publicat, no es podia utilitzar el mateix contingut).

Les dificultats més grans van ser amb les revisions que van allargar el procés. Si no estic equivocada, vam tenir 5-6 revisions. El que vol dir que envies el document, esperes dues setmanes i, quan t’envien els comentaris, tens tres setmanes per modificar. Llavors ho tornes a enviar i comença de nou el procés que, en el meu cas, va durar 8 mesos.

5. Actualment, quina és la situació de la Xina en matèria de reciclatge?

La Xina és quasi un continent, les seves polítiques i costums varien internament. Parlar de reciclatge a la Xina de manera homogènia és impossible. Hi ha zones molt avançades, com és el cas de Shanghai o Pekin, on els sistemes de reciclatge són rigorosos (tenen penalització en cas d’incompliment i la gent té franges horàries per llençar escombraries). En canvi, en altres llocs, el reciclatge és inexistent o bé inútil, ja que hi ha diferents contenidors que recull un mateix camió que ho barreja tot al dipòsit.

Fotos: Laia Camps

A més falta educació sobre l’emergència climàtica i la contaminació. Molt poca gent entén o s’informa sobre aquests temes i, per tant, no demanen millores. De totes maneres, la Xina és un país que vol progressar i cada cop vetlla més per la seguretat i el benestar dels ciutadans. El govern entén perfectament que s’han de reduir les emissions de gas hivernacle i implementar més estratègies d’economia circular.

6. Creus que és factible que les empreses xineses de delivery comencin a aplicar els principis de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) i de l’economia circular?

Crec que sí. Estan creixent les crítiques i, tot i que encara hi ha empreses que no en fan cas, n’hi ha d’altres que ja tenen en compte estratègies per reduir la utilització de packaging o conscienciar al consumidor. A llarg termini, serà inevitable que aquestes empreses comencin a aplicar més estratègies d’aquest tipus. A més, les empreses de delivery no deixen de ser branques de macro-empreses xineses que ja estan fent grans inversions en temes de sostenibilitat (e.g. la plataforma de delivery Ele.me, del grup Alibaba).

7. T’agradaria repetir l’experiència de participar en l’elaboració d’un article científic?

Sens dubte. Ha estat una experiència molt gratificant i he après moltíssim sobre quantificació ambiental, una dinàmica que no havia estudiat encara. A més, m’ha donat la possibilitat d’endinsar-me en l’economia circular i les estratègies de reutilització.

8. I per últim, cap on t’agradaria enfocar la teva carrera professional?

En aquests moments, tinc molt clar que m’agradaria treballar a consultores d’innovació on pugui especialitzar-me en negocis i estratègies d’economia circular. A banda, per saber més d’economia circular, m’he apuntat a un curs a l’Ellen MacArthur Foundation (institució de referència en aquests temes) sobre com adaptar models de negoci o trobar oportunitats de negoci per fer un canvi del model lineal (take-make-use-waste) al model circular (amb cercles productius i de consumició regeneratius).