Ibn Battuta, el viatger de l’Islam

• #Africa
• #Asia
• #Biography
• #History

• Share it:

Ibn Battuta és, per al món musulmà, l’equivalent del que va ser Marco Polo per a Europa i Bar Sauma per a l’Àsia: un viatger incansable que va recórrer milers de quilòmetres per travessies lentes, feixugues i, sovint, perilloses. I, igual que Marco Polo i Bar Sauma, Ibn Battuta també va recopilar les seves aventures i desventures. Però qui va ser i per què va creuar mig món?

L’origen de l’aventura: la peregrinació a la Meca

Ibn Battuta va néixer el 1304 a la ciutat marroquina de Tànger. Era fill d’una família acomodada i el seu pare exercia com a cadi. Els cadis eren els jutges encarregats d’aplicar la llei islàmica i desenvolupaven funcions civils, judicials i religioses. El context familiar va marcar Ibn Battuta, que sempre es va definir com un gran devot de l’islam, i en més d’una ocasió va arribar a exercir la professió del seu pare.

De fet, el motiu que va despertar l’esperit viatger d’Ibn Battuta va ser la religió. Als 21 anys, el jove marroquí va decidir complir amb un dels 5 pilars de l’islam, el hajj: la peregrinació, almenys un cop a la vida, a la ciutat santa de la Meca. Així doncs, el 1325, un any després de la mort de Marco Polo, Ibn Battuta va embarcar-se en un viatge que el va allunyar de casa durant gairebé 25 anys.

Battuta va salpar des de la seva ciutat natal. La primera parada va ser Egipte, on va quedar impressionat per les ciutats d’Alexandria i el Caire. Més tard, va dirigir-se a Palestina i a Síria, on va visitar Jerusalem i va passar el mes del ramadà a Damasc. Després de peregrinar a Medina, el lloc on hi ha enterrat Mahoma, finalment va arribar a la Meca. Com marca la tradició, va seguir el ritual de donar 7 voltes en el sentit contrari a les agulles del rellotge al voltant de la Kaaba, l’edifici cúbic que es troba dins la Gran Mesquita de la Meca i que és el lloc més sagrat de l’Islam.

Recórrer l’extens món islàmic: comerç, caravanes i diplomàcia

A la Meca, centre de peregrinació de tots els musulmans, Ibn Battuta va conèixer uns comerciants de l’antiga Pèrsia, a qui va unir-se en el seu retorn cap a casa. D’aquesta manera, el viatger marroquí va explorar els territoris de l’actual Iran i Iraq. A Bagdad va conèixer el cap de l’Il-khanat de Pèrsia (un dels subterritoris en què es dividia l’imperi mongol) i va afegir-se a la seva caravana reial. Més tard, va desviar-se per fer un tram de la famosa ruta de la seda i, posteriorment, va anar de nou a la Meca per complir amb el hajj per segona vegada.

Mapa dels viatges que va fer Ibn Battuta al llarg de la seva vida. / Foto: Shutterstock (Dimitros Karamitros)

Al llarg dels seus viatges, Ibn Battuta es va interessar sovint per conèixer de primera mà les rutes comercials que unien les grans ciutats del món islàmic i veure quins eren els objectes més preuats de cada mercat local. Després de quedar-se un temps a la Meca dedicant-se a l’estudi de l’Alcorà, va emprendre un nou viatge. Aquesta vegada, la destinació eren les costes de l’Àfrica oriental i el sud de la península Aràbiga. Battuta tenia curiositat per entendre què atreia centenars de comerciants a seguir aquelles rutes i endinsar-se en territoris on l’àrab ja no era la llengua majoritària.

En aquesta aventura per les costes africanes va visitar Mogadiscio (Somàlia), Mombasa (Kènia), Zanzíbar (Tanzània) i l’illa de Kilwa (també a Tanzània), que era un important port comercial on s’intercanviava l’or, el ferro, els esclaus i el marfil que arribaven de l’interior del continent per les teles, la porcellana, les pedres precioses i les espècies que arribaven de l’Àsia. Més tard, Battuta va dirigir-se al sud d’Aràbia, a Oman i a l’estret d’Ormuz, per veure una de les principals activitats econòmiques de la zona: la pesca i el comerç de perles. Des d’allà va creuar el desert per tornar al que es va convertir en el seu camp base i la ciutat que més el va acollir durant els anys de travessies: la Meca.

Però els viatges d’Ibn Battuta no es van reduir només a la costa africana i al Pròxim Orient. Durant els anys que va passar lluny de casa també va visitar els confins del món musulmà, on va complir missions diplomàtiques. A les terres més occidentals de l’imperi mongol va visitar el sud de Rússia, Ucraïna i Turquia on, a Constantinoble, va trepitjar territori cristià per primera vegada. A l’altre extrem, va viatjar fins a Delhi, a l’Índia, que feia poc havia caigut sota domini musulmà.

A l’Índia, Ibn Battuta hi va passar aproximadament 7 anys i gairebé un terç del seu llibre recull les vivències d’aquella experiència. De fet, va ser gràcies al dèspota sultà de Delhi que Battuta va arribar fins a la Xina, on el va enviar com a ambaixador. En el trajecte fins a Quanzhou, Ibn Battuta va passar per les Maldives, Sri Lanka i Indonèsia i va estar a punt de morir en més d’una ocasió: va ser atacat i saquejat per pirates i va haver de lluitar contra temporals que van fer miques la seva embarcació. A la Xina, Battuta també va visitar Guangzhou, però sembla ser que mai va aconseguir arribar fins a Pekín.

La inestabilitat política de la dinastia Yuan va esperonar Ibn Battuta a desfer el camí i el 1347 va emprendre el viatge que el va portar, de nou, a la seva ciutat de referència: la Meca. Durant el periple cap a la Meca va veure l’avenç i els efectes de la pandèmia de Pesta Negra, que només a Europa va provocar la mort de 20 milions de persones (un terç de la població del continent). En el retorn cap a casa, Battuta va rebre la notícia que el seu pare havia mort feia 15 anys i, poc abans de trepitjar terres marroquines, va saber que la seva mare havia sucumbit a la pesta.

Còpia antiga (1836) d’alguns fragments de la Rihla, el llibre de viatges d’Ibn Battuta. / Foto: Wikimedia Commons (Osama Shukir Muhammed Amin)

A Tànger, Battuta va ser rebut amb tots els honors i la seva llegenda va arribar al sultà de Fes, que va encarregar-li un últim viatge: travessar el Sàhara fins a l’imperi de Mali per descobrir com era el lloc d’on provenien les riqueses que circulaven per les rutes transsaharianes. Abans, però, Battuta va tenir temps de fer una petita incursió a la península Ibèrica per conèixer el territori d’Al-Àndalus. Posteriorment, el mateix sultà de Fes va encarregar a Battuta tornar al Marroc per recopilar els gairebé 30 anys de viatges en un llibre, la Rihla, i, d’aquesta manera, fer que el seu valuós testimoni quedés gravat per a la posteritat.

En total, el viatger marroquí va recórrer més de 120.000km, el triple de la distància que va recórrer Marco Polo. Però, a diferència del venecià, la seva història va caure en l’oblit. No va ser fins al segle XIX que es va redescobrir la Rihla i es va tornar a posar en valor la importància dels viatges d’Ibn Battuta, unes expedicions que no tenien per objectiu explorar els límits del món conegut i descobrir noves cultures, sinó conèixer de primera mà com vivien els diferents pobles que conformaven l’Islam al segle XIV. Actualment, en homenatge a la seva figura i al seu esperit viatger, tant l’aeroport de la seva ciutat natal com un cràter de la Lluna han estat batejats amb el seu nom.