Làrissa Latynina: la dona dels rècords

• #Biography

• Share it:

El 23 de juliol arrenquen els trenta segons Jocs Olímpics moderns, una celebració esportiva internacional que es disputa cada quatre anys. Tot i que la pandèmia ha endarrerit els Jocs un any, aquests mantenen la nomenclatura original de Tòquio 2020. Una qüestió que s’ha donat per fer una campanya de màrqueting única que porti el màxim rèdit econòmic a la ciutat i al país organitzadors.

A Tòquio 2020 s’aplegaran milers d’esportistes d’arreu del món amb un mateix objectiu, posar-se una medalla daurada al voltant del coll. La majoria no ho aconseguirà, uns quants sí i els menys esdevindran grans heroïnes i herois de l’esport mundial prenent el relleu de noms com els de Hassiba Boulmerka, Michael Phelps, Nadia Comaneci, Usain Bolt o la soviètica Làrissa Latynina.

Làrissa Latynina: el T-34 dels tartans

Latynina va néixer l’any 1934 a la petita ciutat de Kherson, a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna. La seva infància va quedar marcada per la Segona Guerra Mundial, especialment quan el seu pare va morir a la cruenta batalla de Stalingrad. Encara ara recorda els horrors d’una guerra que va maltractar de manera acarnissada els territoris soviètics de la RSS d’Ucraïna. Làrissa va quedar sota tutela de la seva mare, una netejadora i vigilant nocturna que es va assegurar que la seva filla seguís els seus estudis a les escoles, instituts i universitats públiques de l’URSS.

Làrissa Latynina destacava a l’escola, però era feliç al gimnàs quan feia ballet, esport que practicava abans de bolcar-se en la gimnàstica artística. L’esport era un refugi per Latynina, allà on podia oblidar els horrors viscuts. Enamorada de la dansa i el ballet, Latynina va veure en la gimnàstica una forma de practicar aquests esports afegint un punt de dificultat. Tenia tretze anys quan es va decantar definitivament per l’esport que la va convertir en llegenda. Va seguir estudiant al seu poble natal fins que es va graduar a l’institut i va anar a cursar els estudis superiors a Kíev. A la capital d’Ucraïna va continuar els seus entrenaments fins al seu debut internacional al Mundial de Roma de 1954. Allà, va “presentar-se en societat” quan va formar part de l’equip soviètic que es va fer amb l’or.

Latynina va ser escollida per formar part de l’equip soviètic en els següents Jocs Olímpics a Melbourne el 1956. Tothom esperava que la gimnasta seguís creixent i millorés el seu palmarès respecte al Mundial de dos anys abans, però ningú podia esperar els resultats que va aconseguir. Tenia només vint-i-un anys quan es va imposar a totes les seves rivals en la competició individual, la d’equips, l’exercici de terra i el de salt. Per si amb això no n’hi havia prou, també va aconseguir una plata i un bronze.

Aquestes sis medalles van posar a la jove soviètica a la cúspide de la gimnàstica mundial i van donar inici a allò que les seves rivals devien veure com un regnat del terror. Com els T-34 al front oriental de la IIWW, Làrissa Latynina va esdevenir una màquina imparable que durant una dècada va imposar la seva llei. Als metalls aconseguits a Melbourne es van sumar els de Roma 1960 i Tòquio 1964, fins batre el rècord total de medalles olímpiques amb divuit, de dinou competicions que va disputar. Però no només va dominar als Jocs Olímpics, sinó que també va ser la gran dominadora dels mundials i els europeus aconseguint al llarg de la seva carrera un total de vint-i-vuit trofeus en aquestes competicions.

Abans que Nadia Comaneci o Simone Biles, Latynina va ser la primera gran dominadora de la gimnàstica i va posar aquest esport en la primera línia mediàtica. Una qüestió que encara s’evidencia gràcies a la gran presència que té aquest esport als estats postsoviètics. Es va retirar amb trenta-dos anys amb un palmarès inigualable i durant més de quaranta anys cap esportista la va igualar o superar. Fins la fulgurant carrera de l’anomenat “tauró de Baltimore”, Michael Phelps, que ostenta actualment el rècord olímpic amb 28 medalles.

Un cop retirada, va ser escollida per entrenar l’equip soviètic de gimnàstica, un equip que va liderar durant tres Jocs Olímpics. Igual que durant la seva carrera esportiva, l’equip soviètic va ser imbatible i es va fer amb l’or per equips en les tres competicions. Latynina va ser membre activa del PCUS, una militància que li va permetre accedir a alts càrrecs. Quan va deixar el càrrec d’entrenadora, l’any 1977, va passar a formar part de l’equip organitzador dels Jocs Olímpics de Moscou 1980.

Mai ha abandonat la seva vinculació amb la gimnàstica i durant molts anys ha dirigit una escola fundada per ella mateixa on ha lluitat per fer créixer un ambient formatiu sa i responsable, quelcom ressenyable perquè en els darrers anys han estat constants les denúncies per vexacions, maltractaments i abusos rebuts per part de joves gimnastes.

Actualment, Làrissa Latynina viu la seva jubilació en un poblet proper a Moscou. La seva brillant carrera també li va valer multitud de reconeixements civils i polítics que destaquen la seva rellevància en el desenvolupament de la cultura esportiva i els valors soviètics, així com el creixement pel mateix esport de la gimnàstica. D’aquests reconeixements destaquen l’Ordre de Lenin i l’Ordre Olímpica.