OMC, història del sistema comercial multilateral

• #Economics
• #Globalisation
• #History

• Share it:

L’OMC (o World Trade Organization, WTO) és l’organització internacional que s’ocupa de les normes comercials mundials que sustenten el nostre sistema econòmic multilateral i que son reacció directa de la Segona Guerra Mundial i la voluntat que aquesta no es repetís. L’OMC és l’organització successora del GATT i dels segles precedents de diplomacia comercial. La seva funció principal és “garantir que el comerç flueixi de la manera més fluida, previsible i lliure possible”. 

Història, de la ITO al WTO

El desig per la pau i la seguretat, que va néixer després de la Segona Guerra Mundial, van conduir la creació del sistema econòmic actual. La comunitat internacional es va adonar de la necessitat d’impulsar una reforma dels mecanismes que regirien l’economia internacional per establir un nou ordre mundial basat en la cooperació internacional permanent. Amb aquestes premises, l’any 1944 es va negociar la creació de les institucions de Bretton Woods: el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, amb la finalitat de proporcionar crèdit i concedir préstecs a llarg termini en unes condicions financeres favorables.

La tercera institució que completaria el sistema de Bretton Woods havia de ser l’Organització de Comerç Internacional (o International Trade Organization, ITO), amb la funció d’eliminar els obstacles al comerç i supervisar la política comercial exterior dels diversos països. Però la ITO no va arribar a crear-se mai perquè el Senat dels Estats Units no va ratificar el tractat on s’aprovava formalment la seva creació (Carta de l’Havana), ja que considerava inacceptable que la nova institució pogués actuar sobre la política comercial d’un país per sobre de les autoritats nacionals. Així, només va entrar en funcionament un instrument preparatori, el GATT, que “era una espècie de codi de bona conducta en matèria de comerç internacional sense poder coercitiu” (Feliu i Sudrià, Introducción a la historia económica mundial).

El General Agreement on Tariffs and Trade (GATT), signat l’any 1947 per 23 països, tenia com a propòsit general la “reducció substancial dels aranzels i altres barreres al comerç i l’eliminació del tracte discriminatori en el comerç internacional”. El GATT, suposadament temporal, va ocupar el lloc de la ITO i, tot i les limitacions i insuficiències institucionals, durant gairebé cinc dècades d’activitat, va aconseguir una certa liberalització comercial i rebaixar els nivells aranzelaris a través de negociacions multilaterals (o rondes). Ara bé, no va ser capaç d’impedir l’aparició d’unions duaneres que introduien discriminacions comercials a tercers, la contingentació (mesura proteccionista de control del comerç internacional segons el qual només pot ésser importada una quantitat donada d’una mercaderia durant un període fixat), dumpings o càrtels estatals com l’OPEP.

L’any 1995 l’Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) va ser absorbit per l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que el va ampliar. L’OMC es va establir com a resultat de les negociacions de la Ronda d’Uruguai (1986-1994), sobre un sistema que ja existia, complementant aquella transició en termes d’organització amb una transformació institucional. L’OMC, amb més competències que el GATT, encara era molt lluny de les previstes per la ITO, però els membres li atribuïen major confiança, recursos i responsabilitat que al seu predecessor. La seva creació va representar un pas important cap a un sistema comercial internacional més global i dinàmic.

Funcionament i estructura de l’OMC

L’OMC está integrada actualment per 164 membres, que representen el 98% del comerç mundial, i 25 països més n’estan negociant l’adhesió. Les decisions es solen prendre per consens i els acords es ratifiquen en tots els parlaments dels països membres. D’aquesta manera, l’OMC fomenta un sistema basat en normes, on les relacions comercials entre països s’estableixen pel que s’ha acordat conjuntament i no segons les relacions de poder.

Sota els acords de l’OMC, els països no poden discriminar entre els seus socis comercials (amb excepcions com les àrees de lliure comerç). En aquest sentit, cada estat membre ha de complir amb el principi de nació més afavorida (Most-Favoured-Nation, MFN), pel qual els avantatges comercials que concedeix un membre a un altre han de ser concedits a tots els membres de l’organització. Un altre principi fonamental és el de tracte nacional (National Treatment) que estableix tractar igual els productes importats que els locals, almenys després d’entrar al mercat.

Craig VanGrasstek, autor del llibre The History and Future of the World Trade Organization (2013), exposa que l’OMC es pot dividir en dues meitats: una institució formada per funcionaris internacionals, i una organització a la qual pertanyen els països membres. Normalment, la institució està subordinada a l’organització, és a dir, son els seus membres els que dirigeixen la institució, encara que algunes vegades la institució adopta un paper més actiu.

L’òrgan de decisió de màxim nivell de l’organització és la Conferència Ministerial, que es reuneix cada dos anys, però per a les activitats habituals hi ha el Consell General, format per ambaixadors i caps de delegació que es reuneixen diverses vegades l’any a Ginebra. El Consell General també es pot reunir com a òrgan de resolució de conflictes (Dispute Settlement Body), i en última instància pot recórrer a un òrgan d’apel·lació permanent (Appellate Body). Per sota d’aquest hi ha numerosos consells, comitès, grups de negociació i grups de treball presidits de manera rotatòria per representants dels membres. Les divisions de la Secretaria de la institució son paral·leles a l’estructura organitzativa i estan dirigides pels directors generals adjunts o pel Director General.

En ocasions les relacions entre les dues meitats de l’OMC, la Secretaria i els membres, son objecte de friccions i enfrontaments. Els directors generals intenten ampliar l’autoritat de la institució i del seu càrrec, mentre que els membres s’hi solen oposar.

Actualitat, repensant l’OMC

L’OMC ha proporcionat durant els 25 anys des de la seva creació un marc global de normes comercials i ajuda als països per desenvolupar la seva capacitat comercial, i ha estat un fòrum per a la negociació d’acords comercials i la resolució de conflictes entre els seus membres. Però en els darrers anys, l’OMC es troba en una situació d’estancament i pèrdua de legitimitat que posa en relleu la crisi del multilateralisme i obliga a repensar el model multilateral i a modernitzar les normes de l’organització per afrontar els nous reptes mundials.

El sistema de comerç internacional ha canviat dràsticament en les últimes dues dècades, amb nous actors i per tant noves dinàmiques, amb més acords bilaterals i l’amenaça de polítiques proteccionistes. Tanmateix, els governs semblen tenir grans dificultats per arribar a acords mundials sobre el comerç. L’OMC ha estat incapaç d’obtenir resultats significatius de les seves negociacions (estancament de la Ronda de Doha) durant molt temps, hi ha moltes divisions entre els membres sobre la direcció en què l’organització hauria d’avançar i el sistema de solució de diferències, amb un Òrgan d’Apel·lació paralitzat, ja no funciona.

En una intervenció al Civil Society Dialogue on the WTO, Ignacio Garcia Bercero, director a la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea, creu que hi ha un risc important que l’OMC sigui condemnada a ser irrellevant i explica que es necessiten seriosos canvis en les seves funcions principals. Eminentment, una major efectivitat en les negociacions comercials i la implementació dels acords, un enfortiment de la supervisió de les polítiques comercials i una reforma profunda del sistema de resolució de conflictes. En aquest sentit, cal considerar la necessitat de major transparència, major flexibilitat per incorporar acords plurilaterals (que no necessàriament impliquen la participació de tots els membres de l’OMC), l’actualització de les normes de l’OMC per tal que s’adaptin a les realitats de l’economia global actual o la possible creació d’un Òrgan d’Apel·lació independent o bé l’impediment que cap país el pugui bloquejar, entre d’altres.

Recentment, a més dels canvis a la presidència dels Estats Units, amb una administració més compromesa amb el multilateralisme, des d’aquest febrer hi ha una nova Directora General de l’OMC, Okonjo-Iweala, una personalitat del món de les finances amb experiència en càrrecs públics, dona i d’origen africà, més dinàmica i disposada a afrontar els reptes de l’OMC. Això obre un bri d’esperança per al futur de l’organització, encara que caldrà la implicació de tots els actors a l’hora de debatre i negociar per a reformar, revitalitzar i rellançar l’OMC, i així donar continuïtat als 73 anys d’història del sistema comercial multilateral.