“He estat mentora de 3 noies. Els he ofert ajuda i consell”

• #ESCI-UPF
• #Inclusion
• #RSC

• Share it:

Començar la universitat representa un gran pas per a la majoria d’estudiants. Jo recordo que tenia moltes ganes i il·lusió de fer el canvi i deixar l’institut on havia fet l’ESO i el batxillerat; però per altra banda, tota novetat comporta també alguns dubtes i incertesa, ja que significa començar a estudiar en un lloc nou, amb nous companys, companyes i professors, noves instal·lacions, noves maneres d’avaluar, noves assignatures… Addicionalment, per la gent que no som de Barcelona o dels voltants, anar a la universitat també significa independitzar-se de casa els pares, conèixer una nova ciutat, aprendre a moure’s en transport públic, adaptar-se a un nou ritme de vida i molt més.

Soc de Vic i recordo el canvi que va suposar iniciar els estudis universitaris. Vaig començar a viure a Barcelona amb tres amigues de Vic, el que va facilitar en gran mesura la meva adaptació. Tot i això, vaig començar el primer dia a ESCI-UPF sense conèixer a ningú i amb prou feines sabia com moure’m per la ciutat.

Si llavors hagués existit el Programa d’Acompanyament, de ben segur que m’hi hauria apuntat. Més que res, per tenir una persona de referència a la universitat a qui recórrer en cas de tenir dubtes, algú que em pogués explicar la seva experiència durant els primers cursos i donar suport en els moments de més estrès.

Com que aleshores no hi havia l’opció, quan he tingut l’oportunitat de parlar amb algun alumne d’un curs superior, ja fos al bar, a la biblioteca o pels passadissos, he aprofitat per preguntar sobre assignatures, professors o treballs. En el meu cas, quan estava a segon, em vaig apuntar per ser ambaixadora d’ESCI-UPF i vaig anar a la Fira de Lleida amb una noia de tercer curs. Durant aquell dia vam parlar de moltes coses i també em va explicar la seva experiència a segon i tercer. Com que tenia el seu contacte, recordo haver-li preguntat altres dubtes relacionats amb la tria d’optatives, llibres d’idioma, temes relacionats amb l’Erasmus i altres. Crec que, d’alguna manera, tots hem aprofitat preguntar a alumnes més grans per resoldre dubtes, ja que no hem tingut des d’un principi la figura del mentor.

Quan vaig veure que ESCI-UPF oferia el Programa d’Acompanyament i demanava participació d’alumnes, de seguida vaig voler-hi participar, ja que tot el que havia viscut durant els primers anys a la universitat em va despertar les ganes d’ajudar a d’altres estudiants que es poguessin trobar en la mateixa situació que jo.

Durant aquest curs he estat mentora de tres noies que començaven primer. A causa de la COVID-19, les classes van començar de forma presencial, però amb protocols estrictes i restriccions que dificultaven les relacions socials (molt importants durant l’etapa universitària). A finals de setembre, només un parell de setmanes després de començar el curs, vaig fer la primera trobada amb les “mentorades” i vam poder-nos conèixer i presentar-nos. Amb aquella estona ja vaig veure que totes elles encara s’estaven adaptant al ritme acadèmic i no coneixien a molts dels seus companys. El fet que les tres em tinguessin a mi de mentora també les va ajudar a poder-se conèixer entre elles i a establir relació, ja que vam decidir crear un grup de Whatsapp com a canal més proper i informal on em podien exposar els seus dubtes en qualsevol moment.

Els mentors hem tingut a disposició una fitxa de seguiment on se’ns plantejaven temes que calia que transmetéssim. Per exemple, durant la primera trobada vaig parlar a les meves “mentorades” sobre les instal·lacions, serveis, ajudes i recursos de la universitat, el funcionament de Sigma, aul@esci o activitats organitzades per la universitat. A mesura que avançava el curs, hem parlat d’assignatures, professorat, revisions d’exàmens, com citar correctament, informació sobre les proves PCCL per certificar el nivell d’anglès i també, al finalitzar cada trimestre, m’han donat un breu feedback.

Haver sigut mentora de tres estudiants durant aquest any atípic en què gairebé tot el curs s’ha fet en remot, amb les restriccions sanitàries de cada moment, ha estat difícil perquè no ens hem creuat per les escales de la universitat ni hem pogut fer un cafè a la terrassa. A més, al tercer trimestre, quan es va permetre tornar a les classes presencials, els estudiants de tercer vam començar les pràctiques i jo les he fet a una empresa a Alemanya, cosa que ha fet impossible poder trobar-nos per ESCI-UPF. És per això que penso que la pandèmia ha limitat molt la meva relació amb les “mentorades”, ja que no ens hem pogut acabar de conèixer i només hem parlat dels temes marcats al Programa d’Acompanyament. Tot i això, formar part d’aquest programa ha estat un voluntariat molt gratificant on he pogut oferir ajuda i consell als nous alumnes de primer.

Us animo a tots i a totes a formar part d’aquest projecte!