“Ser mentora ha estat una molt bona experiència”

• #ESCI-UPF
• #Inclusion
• #RSC

• Share it:

Arribar a la universitat és un pas important en el que totes i tots ens podem sentir una mica perduts els primers dies: cercant noves amistats, habituant-nos a nous conceptes, un nou ritme d’estudi i buscant l’aula que toca.

És per això que des del Servei d’Inclusió d’ESCI-UPF es va començar a oferir el Programa d’Acompanyament a nous alumnes per tal de fer de la universitat un lloc més inclusiu i donar una càlida benvinguda als nous alumnes de primer curs. Aquest programa o mentoria, consisteix en què els i les estudiants “veterans” acompanyin els de primer en l’ingrés en la seva nova etapa.

Al llarg del curs es realitzen diverses xerrades relacionades amb la psicoterapia en les que els i les mentores hem d’assistir per formar-nos sobre diversos temes: management skills, trastorns alimentaris i emocionals, tendències en lideratge, entre d’altres. Acabades les xerrades s’ha de lliurar una petita tasca que és avaluada per poder optar al reconeixement d’1 crèdit RAC per la plena participació i involucració al programa.

Què em va motivar a apuntar-m’hi?

Les motivacions per inscriure’s al programa són diverses en cada alumne, però personalment quan vaig arribar a la universitat hauria agraït molt tenir un mentor/a que m’ajudés a entendre el funcionament de la universitat (seminaris, exàmens, avaluacions…) i resoldre els petits i grans dubtes que pogués tenir.

És per aquest motiu que quan van anunciar la primera edició del programa de mentoria no vaig dubtar en inscriure’m i el proper curs, m’he tornat a sumar al programa.

En què consisteix fer de “mentor/a”?

No tan sols ha consistit en ajudar, acompanyar i aconsellar als meus tres “mentorats”, sinó en tot allò que hagin pogut necessitar: des d’ajuda amb apunts, consells per algunes assignatures o exàmens, resolució de dubtes amb classes online i recolzament en època d’exàmens, entre d’altres.

Crec que la feina de la persona que “apadrina” és també guiar i recolzar quan es poden sentir sobrepassats amb el volum de feina o por dels exàmens.

Aquest curs acadèmic tocat plenament per la pandèmia, no ha estat gens fàcil per a cap de nosaltres, ni alumnes ni professors, però sense dubte deu haver estat especialment complicat per als alumnes de primer curs: començar una nova etapa de manera virtual, sense l’ambient universitari, les classes en remot des de ben bé inici de curs i la falta de contacte amb els companys.

Valoració de l’experiència

Dissortadament, a causa de les restriccions per la pandèmia, tan sols vaig poder veure els meus “mentorats” una vegada entre classes, de manera que la comunicació ha estat bàsicament telemàtica, però això no ha suposat cap inconvenient per comunicar-nos.

Animo i encoratjo a futurs alumnes de segon, tercer i quart curs a apuntar-se al programa. Personalment ha estat una molt bona experiència, no tan sols per poder ajudar els “mentorats”, sinó també per l’assistència a les xerrades de psicoteràpia i formació que han estat realment útils i molt interessants pel creixement personal.