L’ovella Dolly, la primera clonació amb cèl·lules somàtiques

• #Ethics
• #Genome Editing
• #History

• Share it:

Avui fa 25 anys va néixer l’ovella Dolly, la primera ovella clonada. Però ens remuntarem a principis del segle XX, quan Hans Spemann, embriòleg alemany, que intuïa, en contra del que es creia a l’època sobre la pèrdua de factors (el que avui diem gens) en el procés d’especialització, que la diferenciació cel·lular es donava a partir de l’activació d’un conjunt de factors específic per a cada tipus de cèl·lula.

Aquesta línia d’investigació va portar-lo a guanyar el premi Nobel de 1935 per trobar “l’efecte  organitzador”, en referència al procés que fan les cèl·lules per establir l’eix anteroposterior de l’organisme. Així mateix, el va portar a dissenyar l’experiment que donaria vida a la Dolly. Va raonar que si una cèl·lula adulta no havia perdut factors en el procés d’especialització, es podria fer servir el seu nucli per reproduir el desenvolupament d’un nou embrió.

Això no va ser possible fins 20 anys després, quan Robert Briggs i Thomas King van  desenvolupar la tècnica per la transferència nuclear necessària per reproduir embrions. Aquesta consisteix a agafar el nucli d’una cèl·lula i traslladar-lo a una cèl·lula amfitrió a la qual se li ha tret el seu propi nucli. Aquest avenç va ser vital per començar a fer petites passes cap a  la clonació. Diferents experiments van aconseguir reconstruir embrions de granotes a partir de  nuclis de cèl·lules embrionàries, però no de cèl·lules adultes. Així, encara no havien pogut  realitzar l’experiment tal i com se’l va imaginar Spemann.

Uns anys després, seguint aquesta línia experimental, John Gurdon va aconseguir reproduir  granotes totalment desenvolupades a partir de la transferència de cèl·lules que havien  començat a especialitzar-se. Aquestes granotes es van reproduir exitosament, el que implicava  que el nucli donant era capaç de redireccionar la maduració d’un embrió.

Llavors, si la clonació ja era viable i s’havia provat en diferents espècies, per què la Dolly va ser  tan important?

El nucli que es va fer servir per implantar a la cèl·lula enucleada provenia del teixit mamari d’una altra ovella (per això li van dir Dolly, en referència a Dolly Parton i els seus famosos atributs), és a dir, d’una cèl·lula molt especialitzada. Va ser l’única ovella que va sobreviure a la transferència nuclear, la gestació i el naixement d’entre 277 embrions d’un experiment que es va dur a terme a l’institut Roslin d’Escòcia, 60 anys després que Spemann pensés que era possible.

Aquest progrés va ser l’inici de la medicina regenerativa. La reprogramació cel·lular era  possible, la comprensió de la genètica i del seu ús per combatre malalties era cada cop més  plausible. I no només va ser una revolució al món científic, el fet que la Dolly es pogués  visitar va ser de gran importància per tornar l’interès de la societat en la ciència. Gent d’arreu del món trucava a l’institut per demanar si era possible clonar la seva mascota, un familiar mort o algú amb una malaltia greu.

Però aquest experiment no s’havia fet amb la intenció de clonar humans. La investigació que va donar vida a l’ovella tenia com objectiu produir medicaments amb la llet dels animals de granja. Amb el temps, s’ha aconseguit transferir gens humans que produeixen proteïnes útils per a ovelles i vaques, convertint-les en animals transgènics. Aquest procés és complicat i costós, però si clonem aquest animal, una ciència que avui dia és viable i barata, podem obtenir tants transgènics com desitgem.

La Dolly no només va suposar el principi de la clonació, les tècniques que es van fer servir i  altres coneixements sobre les cèl·lules i el seu funcionament ens han servit per desenvolupar  altres tractaments i solucions per malalties genètiques. Una tècnica semblant és la que es fa  servir per a la fecundació in-vitro.

Un altre ús de la transferència nuclear és evitar mitocòndries defectuoses. Les mitocòndries  són uns orgànuls cel·lulars que s’encarreguen de subministrar la major part de l’energia  necessària per a l’activitat cel·lular i que es transmet de mares a fills. Una mitocòndria defectuosa pot esdevenir en diferents malalties genètiques, com la distròfia muscular. Per evitar aquest tipus d’herència, podríem agafar el nucli de la cèl·lula embrionària on es troba la informació genètica i traslladar-lo a un altre òvul hoste amb mitocòndries sanes. Aquest procés, però, encara no està permès legalment.

Tot i que la llei a la majoria de països prohibeix la clonació humana amb objectius  reproductius, permet la investigació amb cèl·lules mare per a usos terapèutics. Aquestes es poden obtenir de diferents maneres, una forma seria a partir d’una clonació on s’ha deixat créixer l’embrió fins a poder obtenir cèl·lules mare de la seva massa cel·lular interna. El descobriment que es va fer amb la Dolly, també va donar peu a començar la recerca per reprogramar cèl·lules de la sang o de teixit epitelial. A partir de les cèl·lules mare, cèl·lules sense diferenciar, podem obtenir cèl·lules de qualsevol teixit com les pancreàtiques per a tractar la diabetis, neuronals per a tractar malalties neurodegeneratives o cardíaques per a tractar el teixit fet malbé a un infart miocardíac. Si obtenim les cèl·lules del teixit de l’individu tractat, podem evitar problemes de rebuig immunològic quan fem el trasplantament.

Després de portar una vida totalment normal i funcional, i demostrar que es podia reproduir de manera natural, la Dolly va morir el 14 de febrer de 2003, sis anys i set mesos després de néixer, la meitat de l’esperança de vida d’una ovella normal. Cada cop que una cèl·lula es replica, s’escurcen una miqueta els cromosomes, donant peu a malalties degeneratives. L’ovella que es va clonar tenia sis anys de vida quan li van extreure el material genètic, per tant, les seves cèl·lules ja havien viscut la meitat de la seva vida. Així que quan la Dolly va començar a patir d’artritis i d’adenomatosi pulmonar, la van eutanasiar.