Ben Barres, revolucionar la ciència des de l’activisme

• #Biography
• #Equality
• #Pride

• Share it:

Ben Barres (1954-2017) va dedicar la seva vida a estudiar les cèl·lules glials i a reescriure la importància que juguen a l’hora d’establir les connexions neuronals. Però també va ser un fervent defensor de la igualtat de gènere, la diversitat i la igualtat d’oportunitats dins el món de la investigació.

Passió per la ciència

Des de ben petit, Barres va tenir clar que es volia dedicar a la ciència: tenia curiositat per entendre tot allò que l’envoltava i no parava de fer-se preguntes i de buscar-hi respostes. El seu entusiasme va fer que aviat destaqués en les assignatures de ciència a l’escola i que més tard es decidís a estudiar Biologia al MIT, després Medicina a Dartmouth i per últim fes el doctorat a Harvard.

Durant els primers anys de la seva carrera acadèmica, Ben Barres, que va néixer com a dona, no va identificar que fos discriminat per raó de gènere. Només en comptades ocasions va haver de veure com es posava en dubte la seva capacitat pel fet d’haver nascut en un cos de dona. Un d’aquests exemples, explicat anys més tard pel propi Barres, va tenir lloc quan estudiava al MIT. En una classe majoritàriament ocupada per homes, va ser l’únic a saber resoldre un complicat problema matemàtic. El professor, davant de tota l’aula, va menysprear la intel·ligència de Barres i va afirmar que molt probablement havia aconseguit resoldre el problema perquè el seu nòvio l’havia ajudat.

Barres es va especialitzar en neurobiologia i va entrar a treballar al departament de Medicina de la Universitat de Stanford. Tot i la seva exitosa carrera professional, Barres patia en silenci. Des de petit mai es va sentir còmode amb el seu cos i la disfòria de gènere li provocava un immens dolor emocional fins al punt que, en més d’una ocasió, va pensar en treure’s la vida. Barres se sentia pressionat per haver de triar entre portar una vida “normal” que l’ajudés a créixer en la seva carrera professional i acceptar-se tal com era, posant la seva felicitat i el seu benestar personal per davant.

A l’edat de 40 anys, a Barres li van detectar un tumor de mama i va haver de passar per quiròfan per sotmetre’s a una mastectomia. Tot i la dura notícia, Barres va aconseguir donar la volta a la situació i veure-hi l’oportunitat per fer allò que fins aquell moment no s’havia vist amb forces de fer: el 1997 va decidir iniciar el procés per canviar de sexe i fer la transició de gènere.

Transició i activisme

Només després d’haver fet la transició, Ben Barres es va adonar dels impediments amb què topaven les dones científiques per progressar en la seva carrera. Després d’una conferència, va sentir com un dels investigadors assistents el felicitava per les aportacions i el considerava un científic brillant, per sobre de la seva germana Barbara, que havia tingut l’ocasió d’escoltar en una altra ponència temps enrere. El que no sabia aquest científic és que la Barbara i en Ben eren la mateixa persona.

D’aquesta manera, Barres va començar a entendre què era l’Efecte Matilda i com era viure-ho en la pròpia pell: “by far, the main difference that I have noticed is that people who don’t know I am a transgendered treat me with much more respect: I can even complete a whole sentence without being interrupted by a man”.

Aquesta presa de consciència el va portar a convertir-se en un ferm defensor de la igualtat de gènere a la ciència. En un article publicat a la revista Nature l’any 2006, Does gender matters?, Barres desmuntava l’argumentari que defensava que les dones científiques eren menys vàlides que els seus companys homes i n’explicava les veritables raons: no era un tema de capacitats, sinó de discriminació constant que es traduïa (i encara es tradueix) en una manca d’oportunitats. A l’etapa final de la seva carrera, Barres també va fer extensiva la lluita per la igualtat d’oportunitats als investigadors més joves dels laboratoris.

Ben Barres es va convertir en un símbol de la lluita LGTBI a esdevenir el primer científic obertament transsexual que va ser acceptat a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. El neurobiòleg va fer servir aquesta posició de poder per donar veu a les minories i per explicar que haver transitat havia fet la seva vida molt més feliç i plena.

Aportacions a la ciència i mort

El motiu pel qual Barres es va guanyar l’ingrés a l’Acadèmia Nacional de Ciències i va ser reconegut amb nombrosos premis va ser per les importants aportacions que va fer en el camp de les cèl·lules glials.

Les cèl·lules glials són les cèl·lules més nombroses del cervell i, abans de les contribucions de Barres, es creia que la seva única funció era la de fer de suport a les neurones. De fet, el seu nom deriva del grec glia, que vol dir adhesiu. Barres va demostrar que aquestes cèl·lules eren una peça clau per al funcionament del sistema nerviós i que podien tenir un paper determinant en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives.

Ben Barres i el seu equip van evidenciar que les cèl·lules glials jugaven un paper decisiu en la sinapsi, la connexió i transmissió d’impulsos nerviosos entre les neurones, i que un tipus determinat d’aquestes cèl·lules, els astròcits, tenen la capacitat d’eliminar sinapsis i crear nous circuits neuronals. Al final de la seva carrera, Barres també va aconseguir demostrar que els astròcits poden desenvolupar un comportament anòmal i destruir cèl·lules nervioses, un fet que podria explicar el perquè de l’aparició de malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple.

Ben Barres va morir el 27 de desembre de 2017 a causa d’un càncer de pàncrees. Durant els últims mesos de la seva vida, va seguir donant a conèixer el seu camp d’investigació i va continuar defensant aferrissadament el col·lectiu LGTBI i la igualtat de gènere a la ciència. En més d’una ocasió, va afirmar que el que més l’entristia de la malaltia no era la certesa de la seva mort, sinó el fet de saber que ja no podria seguir buscant respostes a les moltes preguntes que encara li quedaven per fer.

Barres va aconseguir revolucionar el món de la ciència amb les seves aportacions i, gràcies al seu activisme constant, va obrir camí per acabar amb la discriminació en l’àmbit acadèmic. Com ell mateix va resumir, el més important a la vida és ser respectuós, però mantenir-se fidel als principis d’un mateix i, sobretot, “be yourself, be happy, don’t apologize for who you are”.