Rosalind Franklin: la revelació de Wonder Woman (i de l’ADN)

• #Biography
• #Science

• Share it:

Rosalind Franklin va néixer a Notting Hill el 1920. Era la segona de cinc germans d’una família jueva molt ben situada al Londres de principis de segle XX. La situació acomodada de la família li va permetre estudiar a les millors escoles londinenques per noies, on sempre va destacar. El seu pare, banquer de professió, va ser un home estudiós aficionat a la ciència, un gust que va inculcar sense pretendre-ho a la seva filla. Un cop graduada a l’escola, la jove va dir a la seva família que volia estudiar ciències. Això va escandalitzar el pare, perquè no era una carrera “apropiada” per una jove acomodada. Així i tot, la vocació va vèncer els prejudicis i Franklin va convèncer al seu pare, qui des d’aleshores li va donar el seu suport.

El 1938 va començar els seus estudis en Ciències Naturals a la Universitat de Cambridge. Uns estudis que va acabar l’any 1941, quan va rebre una beca per fer el doctorat. Però les desavinences amb el seu superior, el Dr. Ronald George Wreyford Norrish, la van fer abandonar la universitat. Amb Anglaterra en plena Segona Guerra Mundial, Rosalind Franklin va servir a la nació treballant al British Coal Utilisation Research Association (BCURA). Un cop allà, va començar a estudiar les característiques del carbó per millorar-ne l’eficiència. Qüestió de gran importància perquè havia de millorar la qualitat de vida dels britànics i el desenvolupament de la indústria, que anava a tota màquina per abastir les forces armades.

Acabada la guerra, va defensar la seva tesi doctoral i es va traslladar a París per treballar al Laboratoire Central des Services Chimiques de l’État. Sota la direcció de Jacques Mering, la Dra. Franklin, va familiaritzar-se amb la tècnica de la cristal·lografia o difracció de raigs X, un camp que va ser fonamental en la seva carrera.

Rosalind Franklin i l’ADN: robada i oblidada

Com a experta en cristal·lografia, va començar a treballar l’any 1951 al laboratori de biofísica del King’s College. Allà havia de liderar el projecte que estudiava l’estructura de l’ADN. Així i tot, en arribar, un dels assistents del director del laboratori va considerar que Franklin havia estat contractada per ser la seva assistent i així la va tractar. Durant dos anys, tots dos es van tractar com a usurpadors, fet que va dificultar el treball al laboratori.

Franklin va treballar en la millora del material del laboratori per intentar aconseguir una «fotografia» de l’estructura molecular de l’ADN. La tècnica de la cristal·lografia s’utilitza per obtenir imatges d’allò que els humans no poden veure i va ser descrita per la periodista especialitzada en ciència Maggie Koerth com “la difracció de raigs X és com tenir al davant l’avió invisible de Wonder Woman”: saps que hi és, però no el pots veure. Per poder descobrir la seva forma, segons aquesta analogia planera, es llencen pilotes contra l’espai i quan una xoca i retorna, s’anota el punt on ha impactat. D’aquesta manera, a poc a poc, es pot aconseguir una imatge bastant acurada de la forma de l’avió. El domini d’aquesta tècnica, molt més complicada i precisa que no pas el fet de xutar un pilota contra un avió invisible, va servir a Rosalind Franklin i el seu assistent Raymond Gosling per obtenir les imatges més clares mai obtingudes de l’ADN.

Imatge de l’estructura de doble hèlix de l’ADN obtinguda amb rajos X i coneguda com a Photo 51. / Foto: Wikimedia Commons

Una de les imatges obtingudes pel tàndem Franklin-Gosling és l’anomenada Photo 51, presa el maig de 1952. Aquesta imatge és una de les primeres dades fefaents utilitzada pels científics en les seves reflexions sobre l’estructura. Els experiments de Franklin, la van ajudar a escriure i treballar hipòtesis sobre l’estructura en doble hèlix de l’ADN. Els investigadors James Watson i Francis Crick estaven fent un estudi similar a Cambridge, el que va provocar una carrera per trobar la forma de l’ADN.

El reconeixement se’l van emportar Watson i Crick quan el març de 1953 van presentar el seu primer model sobre l’estructura de l’ADN. Un model basat, més enllà dels seus propis estudis, en les proves de Franklin i estudis no publicats d’ella que algú va “filtrar”. Quan Watson i Crick van publicar el seu article, la vital contribució de Franklin va quedar reduïda a una nota a peu de pàgina. Anys després, James Watson, Francis Crick i aquell assistent del director amb qui va xocar sempre Franklin, Maurice Wilkins, van ser premiats amb el Premi Nobel de Medicina.

Molt més que una màrtir

Menystinguda al King’s College, Franklin va decidir donar un tomb a la seva carrera per treballar al Birkbeck College. Durant els següents anys, fins a la seva mort, va posar el focus de la seva investigació en l’estudi dels virus. Una qüestió que, com la seva recerca al voltant del carbó, havia de servir per millorar la vida de la societat. Va ser la primera a determinar l’estructura de l’ARN del virus de mosaic del tabac, així com altres virus letals per les plantacions d’aliments com la patata, el nap, el tomàquet o el pèsol. Uns estudis fonamentals en el desenvolupament posterior de la biologia molecular.

Tot i haver estat diagnosticada de càncer d’ovaris l’any 1956 i com a incansable investigadora, el 1957 va començar a estudiar el virus de la pòlio, una malaltia mortal en aquells temps. Rosalind Franklin va morir el 16 d’abril de 1958, però la seva contribució a la ciència no havia acabat i és que l’any següent, els seus col·laboradors Aaron Klug i John Finch van publicar un article, que li van dedicar, on reconeixien la troballa per part de Franklin de l’estructura de la pòlio. Un pas fonamental per aprendre a atacar aquest virus.

Al llarg de les dècades següents, es va convertir en una màrtir a qui se li havia robat el seu gran descobriment. Resulta evident que la Dra. Rosalind Franklin va ser víctima del sistema heteropatriarcal i de l’anomenat Efecte Matilda, però són molts els que en l’actualitat consideren imprescindible recordar-la com la científica brillant que va ser. Una dona que va transcendir en tots i cadascun dels àmbits de la ciència que va estudiar. En l’actualitat, les despulles de Rosalind Franklin reposen al Willesden Jewish Cemetery de Londres sota la següent inscripció: “Her research and discoveries on viruses remain of lasting benefit to mankind.”