Les CBDC i la digitalització dels diners

• #Digital
• #International Banking

• Share it:

Les noves tecnologies de pagament com PayPal o Alipay i les monedes digitals com Bitcoin o Ethereum ja estan introduint canvis en la manera com les persones utilitzen els diners. Davant d’això, els estats han reaccionat amb el desenvolupament de les CBDC, monedes digitals emeses pels seus bancs centrals, la qual cosa podria tenir conseqüències més enllà del sector bancari, amb efectes sobre la privacitat dels usuaris, la concentració del poder governamental i la inestabilitat del sistema financer.

Què són les CBDC?

Una Central Bank Digital Currency (o CBDC) és una moneda emesa per un banc central en format digital, és a dir, que utilitza un registre electrònic per a representar de forma virtual una moneda fiduciària. Les divises digitals, o “Govcoins”, es basen en un format centralitzat (no necessàriament requereixen xarxes DLT com la Blockchain) i les regula l’autoritat monetària competent de cada país. L’objectiu de tot plegat és millorar el funcionament de les finances i, a la vegada, centralitzar el poder en l’estat.

El funcionament d’aquestes monedes estatals rau en la idea de poder dipositar els diners directament en un Banc Central, sense intermediaris, en comptes de mantenir-los en un banc minorista. En teoria, es podrien guardar els estalvis, per exemple, a la Reserva Federal o al Banc d’Anglaterra i quedarien garantits per la confiança en l’estat, no per un banc fal·lible, com s’explica a l’article de The Economist, “The digital currencies that matter”.

Criptomonedes i CBDC, són el mateix?

Les monedes digitals estatals son actius monetaris financers digitals d’emissió centralitzada, ja que son el passiu financer d’un banc central i només aquests organismes estatals poden crear-les. Una altra cosa ben diferent son les criptomonedes com Bitcoin, que son actius reals d’emissió descentralitzada, donat que no son passiu de ningú i qualsevol dels usuaris de la xarxa pot crear-ne de nous mitjançant el procés de verificació de les transaccions, com explica el doctor en Economia Juan Ramón Rallo.

A més, el model de transferència de les CBDC és generalment centralitzat. És a dir, perquè un individu pugui pagar a un altre amb una d’aquestes monedes cal que el Banc Central, o un banc autoritzat per aquest, autoritzi la transacció. Això, que no passa amb els diners en efectiu ni amb les criptomonedes, podria suposar un gran canvi, que serviria per evitar activitats fraudulentes o il·legals, però també implicaria una major capacitat de control dels estats sobre els ciutadans.

Les CBDC: cosa del futur?

Un recent informe del Bank for International Settlements (BIS), destaca que la majoria de bancs centrals (en concret un 86%) ja estan explorant els avantatges i els inconvenients de les CBDC i estima que “és probable que els bancs centrals que representen col·lectivament una cinquena part de la població mundial emetin una CBDC en els propers tres anys”.

Una de les economies més avançades en el desenvolupament de la seva pròpia CBDC és la Xina. Ja fa més d’un any que el Banc Popular de la Xina experimenta amb el Yuan digital, per exemple amb el seu programa pilot amb gairebé 50.000 persones i la col·laboració d’empreses com Ant Group i entitats bancàries públiques i privades. Amb això, els dirigents xinesos esperen trencar el monopoli del dòlar i alhora controlar l’ús dels diners dels ciutadans.

A la UE, el Banc Central Europeu també va anunciar que planejava un Euro Digital i assegura que “seria una forma electrònica de diners emesa per l’Eurosistema i accessible a tots els ciutadans i empreses”, que no substituiria l’efectiu. D’altra banda, els Estats Units també treballen en la creació d’un dòlar digital i el Regne Unit ha anunciat plans per a la creació d’un Britcoin. Per exemple, les Bahames ja té la seva pròpia CBDC, sand dollar, i països com Suècia, Suïssa, Singapur, Israel o Uruguay també treballen en aquesta direcció. A poc a poc, el mapa mundial que analitza l’estat de les CBDC va agafant color.

Perquè volen els Bancs Centrals les seves divises digitals?

La resposta és doble. Una de les motivacions dels governs i dels bancs centrals per llançar les seves divises digitals és la por a perdre el control del diner si no s’adapten a les necessitats futures de l’economia digital i de les noves generacions. L’altra és la millora del sistema financer que hauria de garantir les tres funcions bàsiques del diner: un dipòsit de valor fiable, una unitat de compte estable i un mitjà de pagament eficient.

A nivell operatiu, les CBDC suposarien un mitjà de pagament senzill, segur, instantani, universal i fiable, que facilitaria l’accés als serveis financers a moltes persones. Alhora, podria reduir els costos operatius en l’àmbit de les finances globals i ampliaria el ventall d’instruments de la política monetària. No obstant, la seva adopció podria comportar perills com la desestabilització dels bancs que podria repercutir en el creixement econòmic, les guerres cibernètiques, la vulneració de la privacitat, la influència política o l’augment de la intervenció estatal.

Un horitzó digital

Els governs i les empreses financeres s’hauran de preparar per fer un pas més cap a la nova era digital que s’adapti a les noves formes de gestionar els diners i els pagaments. En aquest sentit, les monedes digitals estatals poden prendre un paper rellevant, però aquest canvi podria distorsionar l’equilibri financer actual i donar als governs encara més control sobre els diners i la vida dels ciutadans.