“Estudio els receptors GPCR”

• #Science Bits
• #Structural Biology

• Share it:

Els Receptors Acoblats a la Proteïna G o GPCRs són proteïnes situades a la membrana cel·lular que uneixen substàncies extracel·lulars i transmeten senyals d’aquestes substàncies a una molècula intracel·lular anomenada proteïna G. Les GPCR es troben a les membranes cel·lulars de diversos organismes com els mamífers, plantes, microorganismes i invertebrats. Hi ha nombrosos tipus diferents de GPCR i, com a família, responen a una gamma diversa de substàncies, incloses la llum, les hormones, les amines, els neurotransmissors i els lípids.

Explica’ns què vas estudiar i per què ho vas escollir.

Vaig estudiar Ciències Biomèdiques a la UAB. Dubtava entre les múltiples carreres disponibles en l’àmbit de les biociències i finalment em vaig inclinar per aquesta. En aquell moment ja estava interessada en la recerca científica i m’interessava sobretot la investigació amb aplicacions mèdiques, per això vaig pensar que era la que més s’ajustava als meus objectius professionals. A la carrera va ser on vaig descobrir la bioinformàtica gràcies a una assignatura, em va interessar molt i vaig decidir fer el màster en aquesta disciplina.

Pensaves dedicar-te a la recerca quan vas acabar el grau? Què t’hi va motivar?

De fet ja ho tenia al cap abans de començar-lo. Sempre m’ha interessat i tenia vocació per dedicar-me a la recerca des de ben petita. Crec que la meva motivació ha sigut sempre la curiositat i les ganes d’aportar coneixement a la societat (encara que sigui amb un granet ben petit de sorra) per tal d’ajudar a la gent.

Quines línies de recerca seguiu al vostre laboratori? Ens podries explicar en què consisteix la teva investigació?

Al laboratori de Medicina Computacional de la UAB estem centrats a entendre uns receptors expressats en la membrana de les cèl·lules, els G-protein coupled receptors (GPCRs). El que fem és utilitzar tècniques computacionals (com la modelització o simulació) per entendre a nivell estructural com funcionen aquests receptors. Concretament, jo combino tècniques experimentals i computacionals per estudiar en profunditat els mecanismes d’activació i d’interacció amb altres receptors d’un GPCR en concret.

Què tens pensat fer quan acabis el doctorat?

De moment tinc bastant clar que vull seguir en recerca, però no tinc del tot clar on ni com. La meva experiència al món acadèmic és molt positiva, però no vull tancar-me cap porta, així que em mantinc oberta a noves perspectives. Aquesta incertesa m’agrada perquè em fa sentir que encara tinc temps per decidir i encaminar la meva carrera professional, res no és definitiu i hi ha un gran ventall de possibilitats. És emocionant.

Amb quines activitats complementes la teva vida professional?

M’agrada molt el què faig i a vegades això fa que la vida professional pugui arribar a ser absorbent. Per això crec que és important cuidar la vida personal per dur una vida professional saludable. En el meu cas, sóc una persona molt activa i social, així que dedico el temps lliure als amics, la parella i la família. L’esport és essencial per desconnectar. Els esdeveniments culturals com concerts i festivals, teatre, circ… però últimament, amb la pandèmia, són pràcticament inexistents, així que estic intentant estalviar per quan tot això s’acabi.

Què li diries a algú que estigui acabant el grau en Bioinformàtica?

Cada vegada la bioinformàtica està prenent un paper més clar i transversal en molts àmbits, així que el ventall de possibilitats que se us obre és molt i molt ampli. Alguns ho tindreu clar i us animo a que aneu a per totes, amb ganes d’aprendre i sense por.  Altres no ho veureu del tot clar, jo us diria que no passa res, us animaria a investigar i provar diferents camins per veure què és el que més us agrada. Aquest grau aporta gran versatilitat, no cal tenir-ho tot clar des d’un principi, sinó que a vegades es tracta d’anar descartant i, en aquest procés, trobem allò que ens agrada. La vida professional és flexible i més en el camp de la bioinformàtica, el més important són les ganes i la motivació.

Alexis Molina, alumni del BDBI
Laura Serra, alumna del BDBI