MésEuropa, un podcast sobre els acords comercials de la UE

• #EU
• #Globalisation
• #Jean Monnet

• Share it:

En els darrers anys, la política comercial de la UE s’ha convertit en un dels àmbits de política pública més rellevants a l’escala comunitària, i no per casualitat. Són molts els factors que han contribuït a aquest protagonisme. Alguns d’ells estrictament interns, com ara el renovat protagonisme de la Comissió Europea i el Parlament Europeu després de les darreres modificacions dels Tractats Fundacionals mitjançant el Tractat de Lisboa, en vigor des de 2014. I d’altres completament externs, com ara la creixent bipolarització de l’escenari internacional, el gir proteccionista de molts dels actors estatals de l’economia global (no pas originat, però sí exacerbat per la pandèmia de la COVID-19) i també per unes cadenes de subministrament globals cada vegada més complexes i sensibles i, com a conseqüència d’això, un progressiu convenciment de la UE de la necessitat de dotar-se de mecanismes que ajudin a millorar la seva resiliència davant d’aquest entorn canviant.

La UE ha buscat doncs trobar la seva propia veu en la governança del comerç global. I ho ha fet, com a mínim, en tres direccions diferents, complementàries i no antagòniques (en tot cas d’acord amb la visió de la pròpia Comissió Europea). En primer lloc, la UE no ha renunciat en cap moment a la seva aposta pel multilateralisme i per les regles de joc consensuades sota el paraigües de l’OMC. En segon lloc, la UE ha seguit mantenint i reforçant la seva xarxa d’acords comercials bilaterals amb els països en vies de desenvolupament, en un delicat equilibri entre l’interès econòmic i l’estratègia diplomàtica i d’ajuda al desenvolupament. Per últim, en els darrers deu anys, i aquesta és la veritable novetat, la UE s’ha proposat teixir una xarxa d’acords comercials preferencials amb socis comercials de primer ordre, com ara Japó o Canadà, sovint amb forma de partenariats econòmics i comercials molt ambiciosos en el seu contingut i els seus objectius.

La diferència entre aquests acords amb els anteriors rau en la importància econòmica del nou marc de relacions, la potencialitat de negocis en ambdues direccions i el fet que, en la totalitat dels casos, els aspectes regulatoris es converteixen en tant o més importants que la reducció dels aranzels, moltes vegades gairebé ja inexistents.

La realitat d’aquests acords comercials passa massa vegades desapercebuda pel gran públic i també per moltes pimes catalanes i espanyoles que encara no han fet el salt als mercats exteriors. MésEuropa, el podcast sobre els acords comercials de la UE, neix precisament amb la voluntat d’oferir una alternativa a aquesta necessitat d’informació veraç, rellevant i actualitzada per a una bona part del nostre teixit productiu.

Aquest objectiu justifica que, per aquest nou projecte, EUKIT hagi buscat la col·laboració de dos magnífics companys de viatge: la xarxa d’Oficines Exteriors de Catalunya d’ACCIÓ (l’Agència catalana per a la Competitivitat de l’Empresa) i l’equip d’El Pregoner (espai radiofònic d’Audiovisual Mataró especialitzat en temes europeus i en antena des de fa cinc temporades) que han sumat la seva expertesa a la tradició d’ESCI-UPF en l’àmbit del comerç internacional per donar forma a aquesta sèrie de vuit podcasts monotemàtics que aborden alguns dels acords comercials més rellevants que la UE manté en l’actualitat (Japó, India, Kènia, Turquia, Canadà, Colòmbia, Mercosur i Rússia).

El podcast MésEuropa encaixa amb la voluntat d’ESCI-UPF de fer avançar el coneixement sobre internacionalització i de convertir-se en una capsa de ressonància per a que aquest coneixement arribi a la societat.