L’impacte de la pandèmia amb perspectiva històrica

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, reflexiona en un article al diari ARA sobre l’impacte sanitari i econòmic de la pandèmia de COVID-19 un any després del confinament. Carreras analitza l’impacte des d’una perspectiva històrica, comparant algunes de les dades de la COVID-19 amb les que va deixar la pandèmia de grip espanyola de 1918.

Com explica Carreras, la grip de 1918 també va rebrotar i va mantenir-se fins al 1920, però la mortalitat més alta va produir-se el primer any de pandèmia. En total, es calcula que va morir entre un 2% i un 4% de la població mundial, unes xifres altíssimes que no tenen res a veure amb el nombre de víctimes que de moment està deixant la COVID-19. Segons el director d’ESCI-UPF aquest fet es deu a què “les reaccions de les autoritats han estat molt més ràpides gràcies a una informació més globalitzada i transparent”.

Carreras esmenta que el 1918 l’excés de mortalitat respecte l’any anterior va augmentar un 10,8‰, mentre que la taxa de mortalitat del 2020 respecte el 2019 ha augmentat un 1,8‰. Aquesta és una dada força destacada, si es té en compte que Espanya ha estat un dels països amb la taxa de mortalitat més elevada i, per això, el director d’ESCI-UPF considera que “ens hem de felicitar per la gran millora en termes de salut pública comparat amb fa cent anys”.

Pel que fa a l’impacte econòmic, però, la COVID-19 ha causat molts més estralls que la grip de 1918. Si es consideren les xifres del PIB a preus constants, el 1918 va caure només un 1%, mentre que ara la caiguda ha estat de l’11,5%. Per a Carreras, aquests números posen de manifest que entre una crisi i l’altra ha augmentat enormement l’apreciació de la vida, que ara és molt més alta, molt més valuosa. Com resumeix, “el perill de la mort esdevé amenaçador i es mobilitzen molts més recursos sanitaris per superar-lo”, una evidència que “la salut –la vida– ens val molt més del que valia ara fa un segle”.