Margarita Nelken: la “dona nova” castellana

• #Biography
• #Women's Day

• Share it:

Si bé els noms de Dolores Ibárruri o Clara Campoamor són més coneguts, són moltes les dones que la història ha volgut deixar en l’oblit. Una d’aquestes veus que s’ha intentat silenciar és la de Margarita Nelken, que va representar allò que Alexandra Kol·lontai va definir com la “dona nova”: antifeixista, revolucionària i compromesa.

Margarita Nelken (1894-1968) va néixer a Madrid en el si d’una família adinerada d’origen jueu-alemany. El seu avi havia estat rellotger del rei Alfons XIII, uns orígens que van ser utilitzats per la dreta per atacar-la. La jove Margarita va rebre una educació elitista que la va portar a París amb tretze anys per estudiar pintura. A la ciutat de les llums, va entrar en contacte amb les grans esferes culturals europees i va establir amistat amb artistes com Diego Rivera, Auguste Rodin o Manuel de Falla. En tornar a Madrid, va formar part del cercle de Benito Pérez Galdós i Santiago Ramón y Cajal.

Des de molt jove, Margarita Nelken es va mostrar interessada en l’estudi de les arts i les lletres. Amb només quinze anys va publicar un article crític sobre uns frescos de Goya a la prestigiosa revista londinenca The Studio. També dominava diferents idiomes, entre ells l’alemany, que li va servir per fer la primera traducció al castellà de La transformació de Kafka.

A principis del segle XX, Margarita Nelken va començar a involucrar-se i teoritzar en el feminisme. L’any 1919 va publicar La condición social de la mujer en España. Su estado actual: su posible desarrollo, un ampli estudi feminista sobre la situació de la dona a l’estat espanyol i els motius de la seva marginació. No va ser la seva única obra literària de caràcter polític i feminista, ja que també va escriure Maternología y puericultura (1926) o La mujer ante las Cortes Constituyentes (1931). Nelken va assumir un paper actiu en el desenvolupament de les lluites socials als carrers, on va cridar contra la marginació de la dona, els orfes, els fills de mares solteres (ella ho va ser) i l’explotació laboral. Margarita Nelken també va denunciar els llargs tentacles de l’Església catòlica dins l’Estat i va fundar La casa de los niños de España, la primera escola bressol laica de l’estat.

Margarita Nelken i la II República

Eren les sis del matí del 14 d’abril de 1931 quan a la balconada de l’udaletxea d’Eibar, la casa de la vila, es va hissar la bandera republicana. Margarita Nelken es va presentar a les primeres eleccions republicanes, on les dones encara no podien votar, de la mà del PSOE dins de l’Agrupació Socialista de Badajoz, demarcació que va representar durant les tres legislatures republicanes. Nelken es va casar l’any 1933 amb Martín de Paul, cònsol de la República a Amsterdam amb qui l’any 1920 havia tingut al seu fill Santiago.

Des de la tribuna del Congrés dels Diputats, Margarita Nelken es va guanyar la reputació d’oradora carismàtica i brillant. La seva refinada cultura, les seves preocupacions socials i el seu suport irrenunciable als camperols la van fer molt popular entre l’esquerra i l’Espanya rural. Nelken va lluitar per aprovar la Reforma Agrària i acabar amb els latifundis i l’explotació laboral al camp, una reforma que no es va dur a terme fins a l’any 1936 i que va acabar esclafada poc després amb la sublevació feixista.

La defensa que va fer Nelken de la pagesia, tant al Congrés com als carrers, la van convertir en la diana preferida d’una dreta cada cop més radicalitzada. “Nombre de flor, espíritu de hiena” o “encarnación de la maldad de la República” van ser alguns dels apel·latius que Nelken va rebre dels feixistes. Això no la va intimidar i va seguir denunciant que al camp, morir-se de gana, no era una frase feta i que, pels latifundistes i la Guàrdia Civil, valia més un grapat d’aglans que una vida. Les seves paraules van ser considerades una instigació a la revolta popular que es va produir a Castilblanco, a Badajoz. La Guàrdia Civil va atacar les dones del poble i va assassinar un jornaler, fet que va provocar que el poble s’aixequés i que els camperols linxessin quatre policies en resposta a l’atac.

Després de la derrota de la Revolució d’Astúries a la que havia donat suport, Margarita Nelken va ser condemnada a vint anys de presó, però abans va poder fugir i exiliar-se a la Unió Soviètica. Va tornar a Espanya per les eleccions del febrer de 1936, on va ser elegida diputada del Front Popular. Després del cop d’estat feixista del 18 de juliol i l’esclat de la Guerra Civil a Espanya, Nelken va participar en els fronts d’Extremadura, Toledo i Madrid, ciutat que va defensar fins a l’últim moment. Durant la guerra es va afiliar al PCE i a la Unió de Dones Antifeixistes que liderava Ibárruri, i va col·laborar amb el diari Claridad, des d’on cridava a perseguir als conspiradors de la quinta columna.

Nelken va passar els darrers mesos de la guerra a Catalunya, on va participar en la darrera sessió de les Corts Generals celebrada al soterrani del Castell de Figueres. Amb la seva mare, la seva filla i la seva néta, Margarita Nelken es va exiliar a Perpinyà, des d’on va assistir als republicans tancats en camps de concentració francesos abans de marxar cap a Mèxic. A Ciutat de Mèxic va recuperar la seva carrera de crítica d’art i va col·laborar amb el govern republicà a l’exili.

Margarita Nelken va morir als 74 anys a Ciutat de Mèxic, el 8 de març de 1968. Al llarg de la seva vida, Margarita Nelken va demostrar dia rere dia un compromís insubornable amb els oprimits. Aquesta convicció política la va convertir en una “bèstia negra” del franquisme i els seus hereus que encara ara persegueixen la seva memòria.