Lucy Parsons i la lluita pel moviment obrer

• #Biography

• Share it:

Lucy Eldine González Parsons (1853-1942), filla d’una esclava mexicana negra i de pare mestís de la nació indígena Creek, va néixer a la ciutat de Waco, Texas (EUA), i va quedar òrfena als 3 anys. Al 1870, es va casar il·legalment amb Albert Parsons i van ser perseguits pel fet de ser un matrimoni interracial (anava contra la llei) i activista que lluitava per l’alliberament de les persones de color. Per això van veure’s obligats a fugir a Chicago, on van passar la major part de la seva vida.

A Chicago vivien en una comunitat pobra i tots dos es van unir a la militància del Partit Socialdemòcrata, que anava de la mà de les teories del socialisme marxista. Però després, Parsons es va involucrar al Partit dels Treballadors dels EUA (WPUSA). Va ser en aquest moment quan Lucy Parsons va engegar la seva carrera com a periodista i escriptora en el periòdic de WPUSA, The Socialist, i com a conferenciant pel WPUSA i per la Unió de Dones Treballadores, ja que era una gran oradora.

Posteriorment, el matrimoni va deixar la seva vinculació amb el WPUSA i es van unir a una organització anarquista, l’Associació Internacional del Poble Treballador (IWPA), on l’1 de maig de 1886 van liderar una vaga per aconseguir la jornada laboral de vuit hores, la Haymarket Riot. Dissortadament, la vaga va acabar amb violència, revoltes i amb vuit dels anarquistes arrestats, entre ells, Albert Parsons. Els detinguts van ser falsament acusats d’haver posat un explosiu que va matar a quatre policies i van ser executats.

L’activisme posterior de Lucy Parsons va anar molt lligat a la lluita de la dona en el moviment obrer, l’explotació dels febles i la lluita contra el poder del capitalisme, ja que era el que sotmetia la dona i els infants a treballs precaris i en condicions infrahumanes. Essent una de les defensores més contundents de la llibertat d’expressió, Parsons va ser perseguida implacablement per agents de l’Estat oposats a la seva militància.

Avui dia, Lucy Parsons és reconeguda com a periodista, anarquista, socialista i fundadora de la Industrial Workers of the World (IWW, els «Wobblies») que va comandar grans audiències per a l’organització de la lluita dels drets dels treballadors gràcies a la seva poderosa oratòria que, a més, la va fer molt influent en el seu temps, ja que quan parlava, les multituds d’oients s’asseien captivats per les seves paraules i sorpresos pels seus impactants discursos que enaltien les virtuts de la revolució radical.

Va morir en un incendi el 1942. Després de la seva mort, els agents del govern la seguien considerant una amenaça, de manera que van registrar casa seva i van confiscar més de 1.500 articles, escrits i documents relacionats amb teories de gènere, sexe, el moviment obrer i l’anarquia.