La industrialització del segle XIX marca l’inici dels llaços comercials entre Espanya i UK. Va ser en aquesta època en què es van establir les rutes marítimes que encara avui estan actives. Però va ser a finals del segle XX, quan Espanya va entrar a la UE, que es va produir la integració de cadenes de valor i el comerç entre els dos països es va dur a terme sense cap barrera.
La relació va arribar a ser tan estreta que UK era el cinquè soci exportador d’Espanya i el setè en importacions. Destacaven també les inversions entre aquests dos països, el turisme (UK n’era el principal emissor junt amb Alemanya) i els habitants del Regne Unit eren els principals compradors estrangers de vivenda a Espanya. I ara què?
Aquesta relació històrica que no ha parat de créixer amb el pas del temps explica per què el Brexit és un trencament traumàtic i que, tot i que l’acord comercial facilita les coses, res no serà tan fàcil ni eficient com abans.
El 24 de desembre es va tancar l’acord entre la UE i UK amb el que es feia efectiu el Brexit. Això va significar que les empreses només van tenir una setmana per conèixer la normativa, el que explica l’augment d’enviaments els últims dies de l’any passat i la caiguda del flux comercial actual.
El nou acord de comerç i cooperació va tranquil·litzar molts empresaris perquè l’entrada de mercaderies no es veurà impactada amb aranzels, però els nous tràmits burocràtics, el pagament de duanes, els permisos i autoritzacions, els controls, els canvis de fiscalitat, etc. generen confusió, col·lapses a les fronteres i entregues endarrerides.
L’acord s’aplicarà en tres etapes, així que fins l’estiu no estarà del tot desplegat i s’espera que la digitalització de molts processos faci més ràpids alguns tràmits. Ara bé, l’impacte econòmic encara és incert i caldrà analitzar com afecta a cada sector. En qualsevol cas, sembla que les pimes seran les més afectades per la manca de recursos i la poca rapidesa de reacció.
Pelayo Corella, profesor de Análisis de los Hechos Económicos y Políticos Internacionales (AFEPI) en el GNMI, analiza los resultados de las últimas elecciones francesas en las que el Nuevo Frente Popular y Macron han conseguido lo que parecía imposible: frenar la Agrupación Nacional de Marine Le Pen.
Amb la vista posada a les eleccions europees d’aquest diumenge, Katarzyna Górska, traductora literària polonesa establerta a Barcelona, ens parla de les primeres eleccions semilliures celebrades a l’Europa de l’Est tal dia com avui de 1989 i que van marcar, per sempre, la configuració del continent.
En pleno proceso de adhesión a la Unión Europea, la politóloga Nino Dzidzishvili escribe sobre las multitudinarias protestas que está viviendo Georgia en las últimas semanas a raíz de la aprobación de una ley que acercaría el país peligrosamente al Kremlin.
Leave a message