#NoMoreMatildas, una crida per acabar amb l’Efecte Matilda

• #11F
• #Equality
• #Science

• Share it:

De l’Efecte Mateu a l’Efecte Matilda

A finals dels seixanta, el sociòleg Robert K. Merton va publicar un article a la revista Science on explicava un fenomen que va titular “Efecte Mateu”. Merton va constatar que, de manera recurrent en l’àmbit científic i acadèmic, els investigadors més prestigiosos s’emportaven tots els mèrits i el reconeixement de les aportacions que feien juntament amb (o gràcies a) investigadors junior que, per contra, eren ignorats o escassament valorats.

Per denunciar aquesta roda que es retroalimentava, Merton va fer servir una paràbola de l’Evangeli de Sant Mateu (d’on va prendre el nom per batejar el fenomen) i que diu que “al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda”. Però per explicar l’Efecte Mateu… Merton va caure en el mateix error que denunciava.

A la seva tesi doctoral, la sociòloga Harriet Zuckerman es va dedicar a investigar el funcionament de l’elit científica. La seva anàlisi li va servir per entendre que les relacions jeràrquiques que es donen dins els grups de recerca faciliten que els treballs de científics junior tinguin més entrebancs per aconseguir més visibilitat, mentre que els investigadors de més renom ho tenen més fàcil per aconseguir finançament o per ocupar càrrecs importants en universitats i institucions científiques i, d’aquesta manera, obtenir més reconeixement.

Així doncs, l’explicació de l’Efecte Mateu va ser desenvolupada per Harriet Zuckerman, però va ser Robert K. Merton, el seu company d’investigació (i futur marit), qui va firmar l’article i es va endur tot el reconeixement. Merton només va mencionar Zuckerman en una nota a peu de pàgina.

El 1993, el mateix any que Merton i Zuckerman es van casar, la historiadora Margaret W. Rossiter va definir l’Efecte Harriet/Matilda. Prenent com a base l’Efecte Mateu descrit per Zuckerman i Merton, va introduir el biaix de gènere com una de les causes per a la infravaloració i el desconeixement del treball de les investigadores i científiques respecte la feina feta pels seus companys homes. Rossiter va comprovar com en l’àmbit científic les dones eren invisibilitzades per sistema, les seves aportacions no eren reconegudes com es mereixien i, sovint, el seu treball era atribuït als seus companys homes.

Rossiter va batejar aquesta situació amb el nom d’Efecte Harriet/Matilda, tot i que posteriorment s’ha fet famós amb el segon nom, Matilda. Rossiter va escollir el nom de Harriet en referència a la sociòloga Harriet Zuckerman, qui va identificar l’Efecte Mateu sense rebre’n cap reconeixement. Però qui va ser Matilda i per què la va triar Rossiter per explicar la seva teoria?

Matilda Joslyn Gage, una sufragista compromesa

Matilda Joslyn Gage (1826-1898) va ser una abolicionista i sufragista nord-americana. Filla única d’una família adinerada, va participar activament en la Underground Railroad, la xarxa subterrània que permetia als esclaus escapar de manera clandestina cap a estats no esclavistes, i fins i tot va acollir fugitius a casa seva malgrat el perill que això comportava (multes i penes de presó).

El seu compromís social i la lluita pels drets i les llibertats dels esclaus la van acostar a les consignes del moviment sufragista, que a la dècada dels anys 1860 estava en ple apogeu als EUA. Matilda Joslyn Gage va ser una de les fundadores de la National Woman Suffrage Association (NWSA), una organització que tenia per objectiu aconseguir l’aprovació del sufragi femení als Estats Units.

Gage també va ser la directora i editora del diari The National Citizen, que actuava com un altaveu per a les accions de la NWSA i des d’on recolzava la causa del sufragi femení. Periòdicament, s’hi publicava una columna dedicada a rescatar i redescobrir l’extraordinària labor de les dones que la Història havia fet caure en l’oblit. Aquesta tasca, juntament amb la publicació del llibre Women as Inventor (1870) on va descriure per primera vegada el que avui es coneix com a Efecte Matilda, són els motius que van portar a Margaret W. Rossiter a triar el nom de Matilda Joslyn Gage per batejar aquest fenomen.

A finals del segle XIX, el moviment sufragista nord-americà es va dividir en dues faccions. La primera, més puritana i conservadora, defensava que les dones havien de guanyar el dret a vot perquè la “moral femenina” tingués influència en l’aprovació de lleis. La segona, més progressista i de la qual formava part Matilda Joslyn Gage, considerava el vot femení com un dret natural de les dones.

Per defensar la seva postura, Gage va fundar la Woman’s National Liberal Union (WNLU), una organització que va presidir fins a la seva mort, el 1898. Tot i els intensos anys de lluita, Matilda Joslyn Gage no va veure acomplert el seu somni: el dret a vot de les dones blanques nord-americanes va ser reconegut després de la Primera Guerra Mundial, el 1920.

Il·lustracions dels llibres editats per l’AMIT per a la campanya #NoMoreMatildas. / Foto: NoMoreMatildas – AMIT

#NoMoreMatildas, la campanya de l’AMIT que sacseja la xarxa

Què hauria passat si Einstein, Fleming o Schrödinger haguessin nascut dones? Fàcil: que el seu nom probablement no ens sonaria i que el reconeixement per les seves contribucions a la ciència segurament se les hauria emportat un home. Aquesta és la premissa d’on parteix la campanya #NoMoreMatildas engegada per l’Associación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT).

En el marc de la celebració de l’11F, el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, l’AMIT ha editat tres biografies imaginàries (La hipotética vida de Matilda Einstein, La hipotética vida de Matilda Fleming i La hipotética vida de Matilda Schrödinger) i un vídeo per denunciar i acabar amb la injustícia que suposa l’Efecte Matilda. També han elaborat un annex per als llibres de text amb una selecció de 19 dones científiques que no han gaudit de la visibilitat i el reconeixement que mereixien.

La crida de l’AMIT per acabar amb l’Efecte Matilda es basa en unes dades demolidores. Els llibres de text de la ESO només contenen un 7,6% de referents femenins. Segons la UNESCO, a nivell mundial, només 3 de cada 10 persones que es dediquen professionalment a la investigació són dones i aquestes representen tan sols el 28,5% dels estudiants matriculats en carreres científiques, tecnològiques, d’enginyeries o matemàtiques. A Espanya, a més, aquesta xifra baixa any rere any: si a principis dels 2000 les dones representaven un 60% de l’alumnat de Matemàtiques, l’any 2018 aquest percentatge havia reculat fins al 37%.

A través de la campanya #NoMoreMatildas, l’AMIT vol que prenguem consciència de la necessitat que les nenes tinguin referents femenins on emmirallar-se, ja que són una eina indispensable per eliminar estereotips i per fer que les nenes vegin la possibilitat de dedicar-se a una carrera científica com una opció real. Com explica Sònia Estradé, vicepresidenta d’AMIT Catalunya, en una entrevista a El Periódico, cal divulgar millor la ciència entre les nenes però també donar-los models més diversos. S’ha acabat conèixer només Marie Curie. Cal que omplim els llibres i les xarxes de Hedy Lamarr, Margaret Dayhoff, Ada Lovelace, Mary Jackson i tantes altres; i sobretot, que comencem a valorar la tasca que desenvolupen les dones en els centres de recerca d’arreu del món.