“Smartphones com eines de diagnosi i monitoratge?”

• #Biotechnology
• #Science Bits

• Share it:

L’increment de la tecnologia, especialment dels smartphones, permet als investigadors crear i desenvolupar eines computacionals mitjançant machine learning per aquests dispositius amb la finalitat d’analitzar i facilitar una diagnosi per als pacients. L’Ignasi Ferrer ens acosta la seva recerca i la seva trajectòria personal en aquest camp.

Explica’ns què vas estudiar i per què ho vas escollir.

Jo vaig estudiar el grau d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Quan el vaig començar, al setembre de 2010, era un grau molt nou i jo vaig ser de la segona promoció a la UPC. Avui en dia, però, l’enginyeria biomèdica ja s’ofereix a moltes universitats de tot arreu.

El motiu pel qual vaig decidir estudiar Enginyeria Biomèdica és perquè em va semblar una carrera amb diverses sortides lligades al món mèdic, però des d’un perfil més tècnic. Des de petit sempre havia tingut molta curiositat per saber com funcionaven les coses i al llarg de l’ESO i el batxillerat vaig poder estudiar Biologia, que em va fascinar. L’Enginyeria Biomèdica em va permetre combinar aquests dos àmbits que em cridaven l’atenció.

Després del grau vaig cursar el màster interuniversitari en Enginyeria biomèdica, que es fa entre la Universitat de Barcelona (UB) i la UPC, per acabar d’orientar el meu perfil professional. Aquest màster em va permetre especialitzar-me en les temàtiques que més m’agradaven, que són el processament de senyals i l’anàlisi de dades.

Pensaves dedicar-te a la recerca quan vas acabar el grau? Què et va motivar a dedicar-te a fer recerca?

En acabar el grau tenia clar que volia fer recerca, ja que és un món apassionant. Tot i això, primer vaig haver de cursar un màster, ja que per fer un programa de doctorat et demanen moltes vegades 300 crèdits ECTS i el meu grau en van ser 240 de crèdits. Després, un cop acabat el màster, em va sortir la possibilitat de participar en un projecte europeu a Frankfurt, a Alemanya, i vaig decidir posposar el doctorat, ja que vaig considerar que era una oportunitat per guanyar experiència laboral internacional. A finals de 2017 vaig començar el doctorat i així poder fer investigació a l’Institut d’Enginyeria Biomèdica de Catalunya (IBEC) amb una beca InPhinit de La Caixa.

En el meu cas, la motivació per fer recerca ve de les ganes que tinc de trobar noves solucions als problemes actuals. La investigació et permet mirar amb ull crític el sistema on vius i descobrir-ne possibles mancances, pensar-ne solucions i compartir-les amb la comunitat científica. Al final, la investigació és una feina molt gratificant que permet especialitzar-te en un tema concret.

Quines línies de recerca seguiu al vostre laboratori? Ens podries explicar en què consisteix la teva investigació?

Jo estic fent el doctorat al grup Biomedical Signal Processing and Interpretation (BIOSPIN) de l’IBEC. Com indica el seu nom, les nostres tasques estan relacionades amb l’anàlisi de diferents senyals biomèdics, com per exemple l’electrocardiograma (ECG). Nosaltres estudiem els senyals per extreure’n diferents paràmetres i analitzar-los, per així millorar-ne el coneixement. Al grup hi ha diverses línies d’investigació, com per exemple el processament de senyals acústics, de la bioimpedància, senyals d’activitat muscular (electromiografia), dels diferents senyals que intervenen en estudis del son (polisomnografia) i també de noves tècniques de processament basades en l’aprenentatge automàtic (machine learning) i l’aprenentatge profund (deep learning). Sovint aquesta anàlisi es realitza amb senyals de pacients que tenen alguna malaltia. L’objectiu és entendre i conèixer millor les dinàmiques d’aquestes patologies i millorar-ne els sistemes de diagnosi i monitoratge existents.

En el meu cas, el doctorat que estic fent es basa en estudiar si es podrien utilitzar els smartphones com a eines de diagnosi i monitoratge de l’apnea obstructiva del son (AOS). Per a fer-ho, adquirim diferents senyals del mòbil com poden ser l’accelerometria i l’àudio, i els processem per tal de poder extreure informació que farem servir per intentar proporcionar una diagnosi o seguiment de la malaltia. La raó que hi ha al darrera d’aquesta investigació és que la majoria de gent que pateix AOS no estan ni diagnosticats ni tractats, ja que els símptomes (somnolència, roncs, talls de la respiració quan s’està dormint, tenir la gola seca al llevar-se, etc) a vegades passen desapercebuts o bé no s’associen a la malaltia. Per altra banda, la tècnica referent de diagnosi, la polisomnografia, té un cost elevat i implica dormir a l’hospital, que canvia el patró de son i el confort que té el pacient a casa.

Què tens pensat fer quan acabis el doctorat?

De moment encara no m’ho he plantejat. Reconec que si bé el doctorat és una feina molt gratificant, alhora és molt compromesa i exigent i no he tingut el moment encara de decidir què faré en acabar. L’única cosa que tinc una mica segura és que m’agradaria seguir fent recerca, ara bé, si serà en una posició de post-doctorat o bé en el sector privat encara ho he d’acabar de decidir. Per prendre aquestes decisions arriba un moment que no només influeix la motivació i ambició professionals, sinó que també hi ha un factor personal de saber on et voldràs establir i saber el lloc on t’agradaria viure. Quan arribi el moment, valoraré amb la meva parella quin és el camí que ens agradaria seguir i quines són les opcions que més s’hi adapten, però tinc confiança que d’alternatives n’hi haurà.

Amb quines activitats complementes la teva vida professional?

Des del meu punt de vista, hem de treballar per viure i no viure per treballar, és per això que, tot i que el doctorat exigeix molta dedicació, també és molt important que no sigui l’única activitat que es faci. En el meu cas, m’agrada mirar sèries i pel·lícules, el senderisme i les rutes per muntanya, i també gaudeixo molt quan em puc trobar amb els amics i compartir estones conjuntament. La pandèmia de la COVID-19 ha complicat una mica algunes d’aquestes activitats, però és important trobar temps per a un mateix i poder esbargir la ment.

Què li diries a algú que estigui acabant el grau de Bioinformàtica?

Li diria que, al meu parer, ha escollit bé l’enfocament professional, ja que la bioinformàtica serà important en el futur. D’entrada, crec que avui en dia ningú posa en dubte la rellevància dels treballadors que tenen un perfil professional amb capacitat d’anàlisi de dades, ja que saber interpretar-les i extreure conclusions és molt important en la majoria d’entorns laborals. A més, en el cas particular de l’entorn mèdic, també hi ha hagut un increment important en la generació de dades. Hem pogut veure com la digitalització de l’entorn mèdic ha crescut arran de la millora en les tecnologies mèdiques. A més, la pandèmia de la COVID-19 ha demostrat com d’importants son els professionals amb capacitat de generar models matemàtics que representin un risc sanitari, claus a l’hora de prendre decisions, i també aquells professionals amb coneixements per seqüenciar i entendre el genoma de diferents organismes a l’hora de dissenyar fàrmacs o vacunes.

Com a consell a algú que estigui acabant el grau en Bioinformàtica, li diria que de totes les diferents temàtiques que s’hagin tractat al grau, intenti buscar aquella que l’hagi fet més feliç i que s’hagi sentit més satisfet estudiant i treballant, perquè així pugui encaminar millor el seu futur laboral cap a un perfil professional amb el que treballi a gust. Per altra banda, recomanaria també que no tingui por a marxar uns quants anys a l’estranger, ja que ajuda a conèixer noves maneres de treballar i a créixer a nivell personal. Sortir de la zona de confort sempre és un repte molt enriquidor. Finalment, també recomano no tenir por d’aquelles coses noves que desconeixem, ja que quan s’acaba la carrera tens molts coneixements nous que has adquirit al llarg d’anys d’aprenentatge, però estudiar sovint no s’acaba aquí. Tant si fas un màster, com si fas un doctorat, com si vas a treballar a una empresa, sempre hi ha coneixements nous que s’han d’aprendre per adaptar-te a les necessitats de cada moment i de cada entorn laboral. En definitiva, el més emocionant està per venir, ja que ara és el moment de començar a posar en pràctica allò que has après i, per experiència pròpia, és molt reconfortant! Així que ànims i confiança!

Alexis Molina, alumni del BDBI
Laura Serra, alumna del BDBI