Concepción Arenal, l’inconformisme com a bandera

• #Biography
• #Equality

• Share it:

Concepción Arenal va ser una figura insòlita per al seu temps. Al llarg de la seva vida va trencar repetidament els esquemes de la societat espanyola del segle XIX, rígida i encotillada, i va encarar els obstacles que li va presentar la vida convertint-los en desafiaments personals i en motiu de lluita. Les seves contribucions van ser-li reconegudes de manera tímida només després de la mort i és per això que, amb motiu del 200 aniversari del seu naixement, la Biblioteca Nacional de España vol ajudar a recuperar el seu llegat amb una gran exposició dedicada a l’escriptora gallega.

Concepción Arenal (1820-1893) va néixer al Ferrol, Galícia. Era filla d’una família acomodada: el pare era militar i la mare provenia de la noblesa gallega. A causa de les seves profundes idees liberals i de l’oposició al règim absolutista, el pare de Concepción Arenal va ser empresonat diverses vegades i les males condicions de les presons van acabar precipitant la seva mort quan Concepción tenia només 8 anys. Amb tot, els ideals del pare van marcar per sempre la manera de veure i entendre la vida de la jove escriptora.

Amb la mort del pare, la família es va traslladar primer a Cantàbria i després a Madrid, on Concepción Arenal va rebre una educació per a “senyoretes” i va aprendre les bones maneres per comportar-se en societat. Però Arenal aspirava a més. Devorava llibres de totes les matèries i va decidir que volia continuar estudiant, una decisió que no va agradar a la seva mare i que les va enfrontar.

El destí macabre va jugar en favor d’Arenal. La mort de l’àvia, primer, la va convertir en única hereva dels béns familiars i la mort de la mare un any més tard li va permetre seguir el seu pla sense oposició: cursar estudis superiors. Però la idea d’Arenal no era fàcil de portar a terme. El 1841, quan va decidir assistir a les classes de Dret de la Universidad Central de Madrid (el que avui és la Complutense), les dones tenien prohibida l’entrada.

Concepción Arenal va aconseguir assistir a la universitat disfressada d’home. Sense cotilla, amb el cabell curt, levita, capa i barret de copa es va fer passar per un jove estudiant i va intentar actuar amb la màxima discreció, però finalment va ser descoberta. Va voler demostrar la seva vàlua perquè la deixessin continuar seguint les classes i, després de superar els exàmens amb uns resultats excel·lents, la comissió avaluadora de la Facultat de Dret no va tenir més remei que acceptar la seva presència a les aules, aquest cop, vestida com una dona. De totes maneres, se li va prohibir realitzar cap examen i, per tant, no va poder obtenir la titulació.

A la facultat, Concepción Arenal va conèixer el que es convertiria en el seu futur marit i pare dels seus dos fills, Fernando García Carrasco, 15 anys més gran que ella. De manera inusual per a l’època, García Carrasco sempre va tractar Concepción Arenal com una igual i va animar-la a participar en tertúlies polítiques i literàries (on havia d’assistir-hi disfressada d’home) i a escriure. Junts van col·laborar al diari liberal La Iberia, però quan el marit va morir, van caure els seus ingressos: com a dona, no podia signar els articles que redactava, i després de l’aprovació de la Llei d’Impremta de 1857 que obligava a firmar tots els continguts publicats sobre política, filosofia o religió, la direcció del diari la va acomiadar.

De totes maneres, Concepción Arenal ja havia descobert un dels seus grans plaers, la literatura. Des d’aleshores es va dedicar a escriure novel·les, teatre i poesia, però també llibres d’assaig on demostrava la seva inquietud pels problemes socials i per les condicions de vida dels més desafavorits. El 1860 va escriure La beneficencia, la filantropía y la caridad, un llibre que va haver de signar amb el nom del seu fill (que llavors tenia només 10 anys) perquè fos publicat i que li va valdre el premi de l’Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals. Quan el jurat va descobrir l’engany d’Arenal, no els va quedar més sortida que acceptar la realitat: per primera vegada, havien atorgat el premi a una dona.

Els seus escrits van fer que, per petició de la reina Isabel II, es convertís en la primera dona amb un càrrec important dins de l’administració espanyola: va exercir com a visitadora de presons de dones. Però el mateix Estat que l’havia col·locat, la va apartar amb rapidesa ja que, des de la seva posició, Concepción Arenal va denunciar les condicions infrahumanes en què vivien les preses, va reclamar una reforma del Codi Penal i es va mostrar a favor de l’abolició de l’esclavitud a les colònies.

Una altra de les principals temàtiques que Concepción Arenal va tractar en els seus llibres va ser la situació de les dones. Al llarg de la seva vida, Concepción Arenal va viure en la pròpia pell com, pel fet d’haver nascut dona, es trobava amb moltes més barreres i impediments que els seus companys homes i es posaven en discussió les seves capacitats.

En els seus escrits va defensar que la inferioritat intel·lectual de les dones no existia, sinó que hi havia una clara discriminació en el model educatiu que els impedia aconseguir els mateixos resultats que els homes. També va denunciar la inferior retribució de les dones a les fàbriques tot i que fessin les mateixes funcions que els seus companys, i va desmuntar les contradiccions d’alguns prejudicis de gènere, com per exemple que una dona pogués ser cap d’Estat (reina), però no ocupar un càrrec polític rellevant, com el de ministra.

Concepción Arenal va morir el 1893 a l’edat de 73 anys. Tot i haver estat una precursora del feminisme en molts aspectes, cal entendre la seva posició tenint en compte l’època en què va viure. Per això, no és estrany que el seu pensament estigués impregnat d’una forta moral cristiana o que estigués a favor de reformar el sistema enlloc d’encapçalar una revolució. De totes maneres, les seves lluites i les seves idees van suposar un primer pas per a què les feministes de les generacions futures poguessin caminar cap a la igualtat de gèneres a Espanya.