Juntament amb el Pare Noel, els Reis Mags són els encarregats de posar la nota màgica a les vacances de Nadal. Però, quin és el misteriós origen d’aquests personatges?
El mes de desembre arriba el fred i, amb el fred, el virus de les festes de Nadal (que aquest any haurà de conviure amb el de la COVID-19) s’escampa per tots els racons del país. Les cases i els carrers comencen a guarnir-se de llums, arbres i pessebres, i els més petits de la casa assisteixen a un bombardeig publicitari continu dels millors jocs i joguines de la temporada.
Després d’estudiar amb deteniment totes les ofertes, els nens i les nenes es disposen a fer la carta als Reis, que entregaran al patge reial perquè Ses Majestats coneguin de primera mà quins són els seus desitjos. Si al llarg de l’any s’han portat bé, el dia 6 de gener es desperten amb uns quants regals per desembolicar, però si no han fet bondat, els toca rosegar el repugnant carbó de sucre.
Però, quin és l’origen d’una de les tradicions més màgiques del nostre país? Què tenen a veure Melcior, Gaspar i Baltasar amb l’astronomia? I amb la catedral més gran del nord d’Europa?
L’origen de la llegenda: els magi bíblics
La primera referència als tres Reis Mags de l’Orient la trobem al Nou Testament, concretament a l’Evangeli de sant Mateu, l’únic dels Evangelis que en parla. Però en aquest text no s’especifica ni que fossin tres, ni que fossin reis. Tampoc diu com es deien, ni menciona quin era el seu lloc d’origen de manera més concreta. El text de sant Mateu només fa referència a uns mags (magi en llatí) que, seguint un estel, van arribar a Betlem per adorar el nen Jesús i per fer-li entrega de tres regals: or, encens i mirra.
No és fins al segle III que es comença a fixar la tradició que coneixem avui. A partir dels tres regals s’estableix que els mags també eren tres, i se’ls posa nom: Melcior, Gaspar i Baltasar. La primera representació dels Reis Mags amb el seu “nou” nom data del segle VI i es troba a Ravenna. Els mags hi apareixen amb una roba força peculiar: pantalons i barret frigi (una mena de barretina), uns vestits típics de l’antiga Pèrsia.
La imatge de Ravenna reflecteix la idea que a l’antiguitat es tenia dels “mags”: savis experts en astronomia. No és fins una mica més endavant que la relació amb la màgia, una pràctica que comença a estar mal vista pel cristianisme, fa que s’elevi als Mags de l’Orient a la categoria de Reis. Caldrà esperar uns quants segles, en concret fins al XV, perquè es difongui la representació dels Reis Mags segons les tres edats (joventut, maduresa i vellesa) i amb els trets ètnics del món conegut fins aleshores (Europa, Àsia i Àfrica). A més, els tres regals que porten al nen Jesús es vestiran de misticisme i simbolisme cristià.
Però la llegenda dels Reis Mags no s’acaba aquí. Es creu que van ser enterrats a Saba, a l’actual península Aràbiga, i que segles més tard, Santa Elena, la mare de Constantí, va recuperar-ne les relíquies i les va portar a Occident. Després d’un llarg periple, finalment els ossos dels Reis Mags d’Orient descansen eternament a la catedral de Colònia, la catedral més gran del nord d’Europa.
Els Reis Mags al segle XXI
Avui en dia, la celebració del dia de Reis ha quedat restringida a països de tradició hispànica. Com a herència de la colonització, la tradició dels Reis Mags també se celebra a Veneçuela, la República Dominicana, el Paraguai i a l’Uruguai i, en menor mesura, a l’Argentina, Mèxic, Puerto Rico o Filipines. A Europa, en canvi, el Pare Noel guanya per golejada als Reis Mags. De totes maneres, encara es manté viva la tradició en països com Alemanya, Àustria, Polònia i la República Txeca.
Un altre dels protagonistes del dia de Reis és el tortell. Aquest dolç farcit de la figura d’un dels Reis Mags i d’una fava és típic de Catalunya i Espanya, però també se’n menja a Portugal, on tenen el bolo-rei i a França, on la galette de Rois deixa de banda, per unes hores, el fervorós republicanisme francès.
Per últim, cal mencionar les cavalcades, una tradició molt nostrada que representa l’arribada de Ses Majestats la nit de Reis. La primera cavalcada es va celebrar a Alcoi el 1866 i, a Catalunya, les més antigues són les d’Igualada i Sant Vicenç dels Horts. Aquest any, però, els més petits han hagut de conformar-se a seguir-la per la tele, ja que el Reis Mags no han volgut contribuir a escampar encara més la COVID-19. Això sí, han agraït més que mai les provisions d’aigua i menjar pels camells, que els han permès poder repartir els regals amb la màxima rapidesa.
Leave a message