La història del Pare Noel està lligada a la del món occidental des del segle IV. La creació d’aquesta llegenda i la seva dimensió global s'entenen a partir del naixement europeu del capitalisme.
El Pare Noel és un personatge que al llarg dels temps ha anat canviant de forma. Si bé el personatge sobre el qual se sustenta aquesta llegenda, Nicolau de Bari, va néixer en el si d’una família rica a la regió romana de Lícia, actualment Turquia. Va ser conegut des de la seva joventut per la seva enorme generositat i és que dedicava bona part del seu temps als més necessitats.
Comptava amb dinou anys quan va quedar orfe i va decidir dedicar-se al sacerdoci. Nicolau va ascendir ràpidament a l’església i va acabar sent bisbe. Sembla que va morir a mitjans del segle IV, quan la seva llegenda tot just va començar. Tan bon punt va ser nomenat sant, va ser nomenat patró de Turquia, Grècia i Rússia. Durant els següents segles, la figura de Sant Nicolau va ser molt venerada i al segle XI les seves despulles van ser portades a Bari, Itàlia.
Des d’Itàlia, la seva llegenda va anar creixent i va arribar als països del nord d’Europa. En ple segle XVII, amb els Països Baixos en plena expansió comercial i política, migrants holandesos van fundar Nova Amsterdam, actual Nova York, i van portar els seus costums al nou món. Un d’aquests costums va ser la celebració nadalenca del Sinterklaas, Sant Nicolau, que portava llaminadures als nens la nit del cinc al sis de gener. Un cop independitzats, els estatunidencs, van adoptar aquesta celebració alterant el nom per Santa Claus.
A principis del segle XIX, aquest sant ja havia perdut l’aura devocional i era conegut perquè repartia regals entre els nens als EUA. L’any 1823, el poeta Clement Clarke Moore va fer la primera descripció física del personatge màgic. Per Clarke Moore, Santa Claus era un nan prim que viatjava en un petit trineu tirat per nou petits rens. Una versió que va durar poc i a mitjans de segle ja era imaginat com un home gras i barbut. Amb el temps, aquesta tradició va ser adoptada a Anglaterra i França, on va unir-se amb la tradició del Bonhomme Noël, origen del Pare Noel.
La marca més valuosa del món
Al llarg del segle XX, la figura del Pare Noel ha arribat a tots els punts del món i ho ha fet, en bona part, gràcies al capitalisme. La història del Pare Noel ha estat lligada a campanyes de publicitat des dels anys vint del segle passat, quan la Lomen Company va popularitzar la idea d’un Pare Noel que viatja amb un trineu tirat per rens i que viu al Pol Nord.
Així i tot, l’acció més important és la que vincula la història del Pare Noel amb l’empresa de refrescos Coca-Cola, que va encarregar l’any 1931 un redisseny del personatge per fer-lo més humà i realista. L’encarregat va ser el pintor Haddon Sundblom, qui va retratar un home mòrbid, de galtes rosades i llarga barba blanca. Potser la contribució més important de Sundblom en el seu disseny va ser l’elecció dels colors, vermell i blanc. Uns colors que des d’aleshores han estat inseparables de la figura d’un Pare Noel que abans solia vestir de blanc i daurat o verd i daurat.
De vermell Coca-Cola, el Pare Noel ha conquerit el món per acabar convertint-se en la marca publicitària més valuosa del món. Tot i aquesta difusió mundial del personatge nadalenc per excel·lència, són molts els països de tradició cristiana que celebren festes on el Pare Noel no hi participa. Exemples propers són el Tió, l’Olentzero basc o la Befana italiana.
Leave a message