La substitució d’envasos plàstics: una estratègia efectiva?
27/11/2020
1 min reading time
Cada vegada és més habitual veure companyies que aposten per reduir els envasos plàstics i substituir-los per materials teòricament més sostenibles. Però perquè aquesta estratègia tingui un impacte positiu no n’hi ha prou amb la substitució de materials, sinó que cal tenir en compte un gran nombre de variables.
Com apunta un article del Sello de Reciclabilidad, davant del posicionament d’aquestes empreses cal preguntar-se si s’està duent a terme una estratègia efectiva per protegir i preservar el medi ambient o si només es tracta d’una campanya de greenwashing.
L’article analitza dos dels principals materials amb què les empreses estan començant a substituir els envasos plàstics: el paper i els bioplàstics. En el primer cas, tot i que moltes companyies estan invertint grans recursos en I+D per desenvolupar envasos exclusivament de paper que siguin 100% reciclables i compostables, aquests encara no són una realitat. Actualment, existeixen envasos amb una coberta exterior de paper i un recobriment intern de plàstic que, si bé han contribuït a reduir l’ús de plàstic, tenen molt mala reciclabilitat i només aconsegueixen afegir més residus als abocadors.
Per la seva banda, els anomenats bioplàstics com el PHA o el PLA, plàstics elaborats a partir de matèries primeres vegetals com la canya de sucre o el midó de blat de moro, estan cridats a ser la gran alternativa al plàstic tradicional. Els seus defensors consideren que són fàcilment biodegradables i que alhora conserven moltes de les propietats dels plàstics d’origen fòssil. Ara bé, a dia d’avui, la presència d’aquests bioplàstics en els processos de reciclatge d’envasos plàstics perjudica la cadena de reciclatge i les possibilitats de reutilització.
A més, el seu reciclatge pot generar confusió: les seves qualitats fan que sigui molt difícil de distingir dels plàstics tradicionals i, si s’etiqueta de “bioplàstic”, pot portar als consumidors a reciclar-lo al contenidor groc. Si efectivament és biodegradable, hauria d’anar al contenidor marró, però està per demostrar que no sigui perjudicial per al compostatge de la resta de residus orgànics.
Per saber si el paper o els bioplàstics aconseguiran reduir els impactes ambientals dels envasos de plàstic tradicionals també cal tenir en consideració altres aspectes com el disseny de l’envàs, els materials, els tints o el pes, entre d’altres. Si els productors d’aquest tipus d’envasos realment busquen impactar positivament en el medi ambient i no només promoure una campanya de greenwashing, caldria que acreditessin el benefici ambiental dels seus productes amb una anàlisi del cicle de vida.
La certificació del Sello de Reciclabilidad de Dríade desenvolupat juntament amb el Gremi de Recuperació de Catalunya i la Càtedra UNESCO ESCI-UPF de Cicle de Vida i Canvi Climàtic és, a dia d’avui, el millor aliat per demostrar la reciclabilitat real d’un envàs i el compromís amb el medi ambient.
Com recull l’article, apostar per l’economia circular també significa que, abans de canviar un material, cal analitzar i avaluar-ne el cicle de vida complet per poder valorar allò que és més beneficiós per al medi ambient.
The UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF participates in the KijaniBox project, officially launched last month in Nairobi, Kenya, aimed at accelerating Africa’s green transition.
The UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF has published a paper on the new nutritional quality model they have developed based on the life cycle assessment to evaluate the environmental performance of protein sources.
Cristina Campos, researcher at the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF, comments on the results of the presentation and the CICEP research project, as well as her experience at the 19th Conference on Sustainable Development of Energy, Water and Environment Systems (SDEWES).
Leave a message