Estats Units, l’escenari postelectoral

• #ESCI-UPF
• #North America

• Share it:

Ramon Xifré va ser l’encarregat de presentar els ponents de la taula rodona virtual “Estats Units, la ressaca electoral” i que van seguir més de 125 persones. Xifré va fer una breu valoració de la posició en què Trump arribava als comicis i va explicar quines promeses electorals que el 2016 el van portar a la Casa Blanca havia complert durant el seu mandat.

El professor va remarcar que fins a l’arribada de la COVID-19, als Estats Units el PIB havia crescut al voltant d’un 4%, l’atur havia arribat a mínims històrics i Trump havia mantingut la línia dura en política exterior, política comercial, immigració i medi ambient. Amb tot, el dèficit comercial del país ha seguit creixent, no ha aconseguit construir el mur amb Mèxic ni desmantellar l’Obamacare i la proposta de reforçar l’ordre i la seguretat ha saltat pels aires amb les últimes protestes i enfrontaments de caràcter racial.

Xifré també va assenyalar que el mandat de Trump ha servit per fer més evident la gran divisió que existeix en el si de la societat nord-americana i va afirmar que, sigui quin sigui el vencedor de la nit electoral, serà molt difícil que la posició del govern i les polítiques aplicades fins ara puguin fer un gir de 360 graus.

Per la seva banda, Pelayo Corella va explicar el funcionament del sistema electoral dels Estats Units i va assenyalar un dels grans mèrits del president Trump: monopolitzar el discurs del descontentament d’una bona part de la societat nord-americana i atiar la confrontació i la guerra cultural. Trump ha sabut mantenir aquesta estratègia durant els passats quatre anys i ha fet que els seus contrincants hagin hagut d’anar a remolc seu i de la seva postura bel·ligerant.

Corella també va comentar que la figura de Trump ha afavorit i ha fet més evident la polarització de la societat nord-americana, però que aquesta divisió ja existia i és especialment clara en la confrontació entre comtats rurals, de tendència conservadora i en la seva majoria votants republicans, i les zones urbanes, clarament demòcrates. Pelayo Corella també va remarcar la importància que el Cinturó de l’òxid ha jugat en aquests comicis i que està format, entre d’altres, pels estats de Michigan, Wisconsin, Pennsilvània, Ohio, Indiana, Illinois, West Virginia… i la rellevància del paper de les minories per decantar la balança cap a un o altre candidat, especialment pel què fa a la població llatina, la minoria més gran, però també la més heterogènia.

Posteriorment va ser el torn de Joan Ribas, que va fer una anàlisi dels punts clau del programa de tots dos candidats en àmbits com la gestió econòmica, les polítiques de recuperació, els acords comercials, la qüestió ambiental i el posicionament ideològic de temes com la sanitat o la immigració. Igual que Ramon Xifré, el professor Joan Ribas també va defensar la idea que és molt difícil que es produeixi cap canvi significatiu respecte les polítiques engegades pel govern Trump, però va afirmar que en matèria econòmica i de política exterior és complicat que Biden ho faci pitjor que Trump.

Ribas va reconèixer a Trump la capacitat d’haver aconseguit portar el debat electoral (sobretot en temes socials) cap a la dreta i d’haver arrossegat al partit demòcrata cap a aquesta zona de l’espectre polític. D’altra banda, pel que fa al debat electoral, Joan Pere Plaza també va assenyalar que el fins ara president dels Estats Units ha aconseguit sortir del marc clàssic de confrontament i ha embrutit volgudament la contingència electoral, cosa que, va afirmar, pot marcar un abans i un després per a les eleccions nord-americanes.

Joan Pere Plaza va parlar de la judicialització dels comicis, un fet que no sorprèn perquè Trump ja havia donat pistes abans de la nit electoral, però que és molt rellevant perquè posa en entredit les regles del joc de la democràcia nord-americana, una cosa que fins ara no havia passat. Si bé és cert que altres vegades les eleccions han acabat al Tribunal Suprem, com en el cas de l’any 2000 que va enfrontar George W. Bush i Al Gore, per primera vegada un candidat ha amenaçat de portar els resultats als tribunals abans de saber si les acusacions de frau tenen o no fonament.

El professor va dir que la impugnació d’uns resultats electorals és un procés llarg i complicat, i més tenint en compte el sistema federal dels Estats Units. D’altra banda també hi ha alguns interrogants per resoldre, com ara quins resultats Trump pretén portar a judici, a quin tribunal i si el partit republicà voldrà arribar fins al final en el procés de judicialització.

Joan Pere Plaza va acabar explicant que no és casualitat la rapidesa amb què va actuar Trump per reemplaçar el buit deixat per Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Segons el professor, és possible que Trump ja hagués valorat l’estratègia de judicialitzar les eleccions des de molt abans que aquestes es celebressin. Ara bé, com va dir, tot i que la majoria de jutges del Tribunal Suprem han estat nominats pels republicans, la independència judicial continua existint i encara està per veure si el màxim òrgan judicial dels Estats Units acceptarà a tràmit la suposada apel·lació de Trump.

Després de la intervenció dels quatre ponents es va obrir el torn de preguntes, on va quedar clar que el tema va generar un gran interès entre els assistents a l’acte. Com va explicar Ramon Xifré a l’inici de la sessió, una eina com el BB Collaborate pot servir per molt més que fer classes i tutories. L’èxit de la taula rodona demostra que en temps de pandèmia també serveix acostar i fer créixer la comunitat ESCI-UPF de manera virtual.