Blockchain i Comerç Internacional

• #Digital

• Share it:

La celebració de la darrera edició de l’European Blockchain Convention (EBC), la mateixa setmana en què es va anunciar la nova regulació europea de criptoactius i la creació a Barcelona del Centre Blockchain de Catalunya, va despertar molt d’interès dins del món dels negocis. Un dels debats de la EBC,  “Facilitating International Trade with Blockchain Technology”, es va centrar en l’aplicació de la tecnologia blockchain a l’àmbit del Comerç Internacional.

A dia d’avui, les mancances més importants que encara arrossega el comerç internacional són la falta de confiança i coordinació entre les parts, comprador i venedor, i un seguit d’ineficiències operatives que frenen el creixement econòmic i limiten els efectes positius de la globalització. Exportadors i importadors es veuen sotmesos constantment a processos costosos, lents, manuals i propensos a errors que no garanteixen la correcta gestió de les transaccions.

En un món on la tendència és generar, administrar i emmagatzemar cada vegada més informació, és insostenible mantenir les estructures actuals d’arquitectura centralitzada, els sistemes basats en tercers i l’excés de documentació i tràmits administratius. El blockchain i les Tecnologies de Registre Distribuït (DLT) podrien canviar aquest escenari que, per al comerç internacional, un àmbit històricament reticent a les grans innovacions, podria suposar la transformació més important des de l’aparició del container als anys 50.

Què és el blockchain?

Tècnicament es tracta d’un sistema informàtic que es conforma com una base de dades (o registre de transaccions) descentralitzada, és a dir, que no té un òrgan central que en gestiona el seu funcionament. Tampoc no hi ha intermediaris, per tant, tota la informació es comparteix alhora amb cada un dels actors implicats, anomenats nodes, i queda assegurada mitjançant una sèrie de tècniques criptogràfiques. Quan les transaccions són validades, s’emmagatzemen en blocs d’informació (“block”) que s’encadenen cronològicament (“chain”). Ara bé, tal com passa amb els telèfons mòbils o l’internet, no cal saber com funcionen per a utilitzar-los.

“Blockchain is to Bitcoin, what the internet is to email.”
Sally Davies, Financial Times Technology

Una de les funcionalitats més destacables de la tecnología blockchain són els smart contracts (o contractes intel·ligents) que, a diferència dels contractes convencionals, s’autoexecuten automàticament quan es compleixen una sèrie de condicions predeterminades. Per exemple, si compréssim un producte per internet, es podria acordar que, de forma automàtica, el comprador no rebi el producte fins que el venedor l’hagi cobrat.

Pot el blockchain revolucionar el comerç internacional?

La màquina de vapor, la mecanització de la producció, l’electricitat i l’internet han estat innovacions tecnològiques que han condicionat la nostra manera de viure i de fer negocis. Però tot i els avenços en l’organització de la producció, encara no s’ha aconseguit digitalitzar les transaccions comercials. La tecnologia blockchain neix amb la idea de realitzar de manera més segura, eficaç, ràpida i transparent aquestes operacions. Entre altres, la seva aplicació podria reduir el frau, millorar l’administració de drets de propietat intel·lectual i la traçabilitat, reduir costos de transport i administratius i, sobretot, estimular la coordinació i la confiança entre persones i empreses de tot el món.

Un dels estudis més destacats que relaciona blockchain i comerç internacional és el de l’experta en Comerç Internacional, Emmanuelle Ganne: “Can blockchain revolutionize international trade?”, publicat per l’OMC (2018). Encara que els àmbits d’aplicació són nombrosos, alguns dels més rellevants són: finançament comercial, procediments comercials transfronterers, transport i logística, propietat intel·lectual, cadena de subministrament i comerç electrònic.

“Blockchain could make international trade smarter, but it requires standardization and cooperation.”
Emmanuelle Ganne, Recerca Econòmica de l’OMC

Finançament comercial
Per efectuar un intercanvi de béns o serveis, els exportadors i importadors acostumen a recórrer als bancs i les institucions financeres per a que els facilitin finançament comercial. Tradicionalment s’ha utilitzat la carta de crèdit o el compte obert, dos mètodes financers que serveixen per a garantir els pagaments a través d’un tercer. Mentre que la primera involucra molts intermediaris i individus per a verificar els documents comercials (habitualment en paper), la segona representa un gran risc per al venedor, ja que s’entreguen els productes al comprador abans d’efectuar-se el pagament.

En aquest àmbit, els smart contracts de blockchain permetrien efectuar els pagaments de forma automàtica, reduir el risc i els costos i millorar la seguretat i la transparència del procés. Això podria facilitar l’accés al finançament comercial de les pimes i microempreses, i enfortir les relacions comercials entre mercats emergents i mercats desenvolupats que sovint els ha mancat coordinació i confiança.

We.Trade es una plataforma que es va crear en aquest sentit i que utilitza el registre de les transaccions bancàries en blockchains per tal d’establir contractes de forma àgil i segura entre exportadors i importadors.

Procediments comercials transfronterers
Degut a l’alt nombre d’agències i individus involucrats en els procediments duaners, els processos acaben sent molt complexos i costosos i fàcilment generen contingut duplicat. Acords com el TFAF (Trade Facilitation Agreement Facility) busquen la manera d’establir una “finestra única” des d’on “simplificar, estandarditzar i harmonitzar els procediments comercials i els fluxos d’informació”.

Les tecnologies blockchain suposen una nova oportunitat per a facilitar i digitalitzar les transaccions transfrontereres mitjançant una ”finestra única electrònica” que afavoriria l’intercanvi de documentació entre empreses i autoritats governamentals i coordinaria interaccions de B2G i G2G.

Transport i logística
La tecnologia blockchain funciona especialment en situacions que involucren múltiples actors. Per demostrar-ho, Ganne ho explica amb el següent exemple: exportar flors des del port de Mombasa (Kenya) fins a l’empresa Royal Flora (Països Baixos) requereix les signatures de tres agències diferents, a més de sis documents que descriuen l’origen, el tractament químic, la qualitat de les mercaderies i els drets de duana.

Amb blockchain, un smart contract asseguraria la transacció i les agències podrien validar la informació en temps real i visible per a tothom. Amb la combinació de tecnologies IoT (Internet of Things) i els sistemes track and trace es pot fer seguiment de cada producte, fins i tot dels vaixells, avions o camions en què són transportats. Això permetria conèixer, per exemple, qui i des d’on envia les flors, qui les té en cada moment i quins seran els següents moviments, ja que tota la informació queda registrada permanentment.

Utilitzant aquesta tecnologia, serien les autoritats competents les encarregades de proporcionar la garantia al país importador de què els productes exportats compleixen tots els requisits. A més, com que tota la informació és compartida en viu a través d’una mateixa plataforma on tots els moviments poden ser rastrejats, és quasi impossible modificar-la i, per tant, totes les parts involucrades actuen amb total transparència i seguretat. El gegant dels transports marítims Maersk ja fa temps que n’estudia la seva utilitat.

Propietat intel·lectual
La importància de demostrar la propietat de la música, els llibres, el software o els medicaments rau en el fet que la seva creació ha comportat un elevat grau d’innovació, idees i coneixements que, sens dubte, han de ser recompensats. El cert és que, en general, quan s’atorguen drets d’autor no queden necessàriament protegits ni se n’assegura l’absolut compliment a cadascuna de les jurisdiccions, els intermediaris es queden una excessiva part dels guanys i, fins tot en alguns casos, la mateixa identificació de l’autor real és quasi impossible.

La tecnologia blockchain facilitaria el registre de patents, marques comercials i copyright. En els casos en què la peça digital s’hagués introduït al registre distribuït des de la seva creació, afavoriria l’administració dels drets de propietat intel·lectual, en cas contrari però, només en podria validar la seva existència. Això sí, una vegada s’ha introduït la informació a blockchain, és permanent i no es pot duplicar, manipular ni falsejar. A més, els autors poden seguir-ne el rastre i exigir-ne un pagament en cas de ser utilitzada. En són exemples les plataformes de copyright Binded o Blocknotary.

Llibre de comptabilitat centralitzat vs. Llibre de comptabilitat distribuït. / Font: Emmanuelle Ganne (WTO)

Identitat i dades en la cadena de subministrament
El blockchain requereix la validació de la identitat de negocis i individus, també de la resta d’operadors autoritzats que hi participen, un aspecte imprescindible per a operar a la xarxa i que disminueix el risc de les transaccions. D’aquesta manera es pot garantir la procedència i la traçabilitat de les dades, conèixer tota la informació necessària del venedor, el comprador, els intermediaris i fer un seguiment dels mateixos productes al llarg de tota la cadena de subministrament.

Fins i tot la recaptació d’impostos podria automatitzar-se. Per mitjà de contractes intel·ligents, serien recollits pels intermediaris, en nom dels governs, i s’enviarien directament a les autoritats. Així, com que quedaria petjada de qui ha pagat què i quina quantitat, es podrien evitar les accions fraudulentes d’evasió fiscal.

Comerç electrònic
El blockchain podria oferir resultats més segurs i ràpids als consumidors, fet que podria portar un augment de les interaccions i, en conseqüència, de les vendes. Tampoc seria necessària una autoritat central, per això molts intermediaris i sobretot grans plataformes com Uber, Airbnb, eBay o Wallapop s’afanyen a buscar alternatives al Blockchain. Però no tothom s’ho pren com una amenaça, hi ha qui hi veu una oportunitat, com Alibaba, que no dubta a invertir en aquesta tecnologia. L’exemple més conegut en matèria de comerç electrònic descentralitzat és Openbazaar, una plataforma gratuïta que permet comprar i vendre d’igual a igual i on, a diferència d’Amazon o Ebay, ningú et cobra tarifes ni t’imposa restriccions.

Que caldrà abordar abans d’utilitzar aquesta tecnologia?

Interoperabilitat 
Encara que diferents consorcis estan treballant per a desenvolupar una blockchain global i única, la realitat no és tan idílica i es preveuen escenaris on es mantindran diferents blockchains (nacionals, regionals, sectorials, etc.). Alhora, possiblement apareixeran noves tecnologies i processos informàtics que també requeriran mesures d’interoperabilitat entre ells per a què la informació pugui ser intercanviada lliurement entre totes les parts.

Regulació
Tot sovint sentenciem que la tecnologia i el mercat estan evolucionant més ràpid que les lleis i el dret. Certament, sorgeixen noves tecnologies que no estan específicament regulades dins dels marcs legals actuals i acaben generant discrepàncies o contradiccions jurídiques. Cal, per tant, un reconeixement global dels documents, signatures o transaccions digitals per part de les autoritats corresponents, així com l’establiment d’una norma reguladora específica per aquesta i altres tecnologies emergents que es basen en la gestió i el tractament d’informació per a superar l’estesa però comprensible reticència a compartir dades en mitjans electrònics.

Una aposta de futur?

Definitivament sembla que les tecnologies blockchain poden facilitar molts dels processos actuals del comerç internacional i augmentar la confiança a l’hora de realitzar transaccions. Ara bé, el seu èxit dependrà en gran mesura de si realment les empreses hi veuen valor.

Podrà aquesta tecnologia tota sola revolucionar realment el comerç internacional? Quin paper hi jugaran els bancs, les administracions i els altres intermediaris en aquest paradigma: s’hi oposaran o el lideraran? Les empreses seran capaces d’assumir una nova onada de digitalització dels seus processos productius i comercials? I nosaltres, els consumidors, validarem aquest canvi tecnològic?

Per saber-ne més:

• Informe sobre la governança i els algorismes de consens (setembre 2020)

• El blockchain a Catalunya (gener 2020)