En un article publicat al diari ARA, el director d’ESCI-UPF Albert Carreras escriu sobre el procés de selecció dels projectes que s’han de beneficiar dels fons europeus per sortir de la crisi de la COVID-19, el programa Next Generation EU.
El proper 15 d’octubre és la data en què la Comissió Europea començarà a rebre i estudiar les propostes presentades pels diferents estats membres. Carreras indica que és tota una incògnita com es desenvoluparà el procés de selecció i de priorització dels projectes, però assenyala que els equilibris polítics, sectorials i empresarials juntament amb la solvència per complir els projectes presentats seran elements clau a l’hora de tenir en compte on destinar els fons europeus.
En el cas d’Espanya, Carreras explica que les propostes es vehicularan des del govern central, que serà l’encarregat de seleccionar i valorar els projectes susceptibles de ser enviats a Brussel·les. A l’espera de coordinar-se amb les comunitats autònomes, el president ja ha tingut una presa de contacte amb les empreses de l’IBEX-35, un fet que segons Carreras no és un bon senyal ja que “les actuals grans empreses espanyoles s’assemblen cada cop més a administracions públiques per la seva lentitud, aversió a la innovació i menysteniment dels usuaris”.
Pel que fa a Catalunya, Carreras sosté que la Generalitat hauria de proposar projectes de qualitat, transversals i eficaços que s’adaptin al teixit empresarial i a les necessitats de les administracions i la ciutadania. El director d’ESCI-UPF creu que és important centrar-se en propostes que s’adaptin als objectius comunitaris, però també als objectius propis i, per això, diu que és essencial promoure iniciatives que es puguin gestionar a través dels recursos disponibles.
Carreras considera que complir els requisits per al programa de la transició verda és una tasca difícil, però confia que els projectes enfocats a la transició digital puguin atraure els desitjats fons europeus. Segons el director, un dels eixos que haurien de considerar aquests últims projectes és la requalificació digital del gruix de la població, una tasca que pot repercutir positivament en les empreses, però també a la societat en general.
Pelayo Corella, profesor de Análisis de los Hechos Económicos y Políticos Internacionales (AFEPI) en el GNMI, analiza los resultados de las últimas elecciones francesas en las que el Nuevo Frente Popular y Macron han conseguido lo que parecía imposible: frenar la Agrupación Nacional de Marine Le Pen.
Amb la vista posada a les eleccions europees d’aquest diumenge, Katarzyna Górska, traductora literària polonesa establerta a Barcelona, ens parla de les primeres eleccions semilliures celebrades a l’Europa de l’Est tal dia com avui de 1989 i que van marcar, per sempre, la configuració del continent.
En pleno proceso de adhesión a la Unión Europea, la politóloga Nino Dzidzishvili escribe sobre las multitudinarias protestas que está viviendo Georgia en las últimas semanas a raíz de la aprobación de una ley que acercaría el país peligrosamente al Kremlin.
Leave a message