Un estudi en el que han participat investigadors de la Càtedra UNESCO ESCI-UPF analitza els impactes ambientals i nutricionals dels canvis en la dieta que s’han sofert a Espanya durant el confinament per causa de la COVID-19.
Un estudi publicat recentment i en el que hi han col·laborat Laura Batlle, Alba Bala i Pere Fullana de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic d’ESCI-UPF analitza els impactes nutricionals i mediambientals dels canvis en els patrons alimentaris que s’han produït pel confinament per COVID-19 a Espanya.
La pandèmia de coronavirus i la malaltia COVID-19 han fet que la majoria de països del món hagin hagut de recórrer al confinament parcial o total dels ciutadans com a mesura per aturar la propagació del virus i evitar el col·lapse del sistema sanitari. Aquesta mesura que, a curt termini ha estat positiva pel que fa a medi ambient (millora de la qualitat de l’aigua i de l’aire, sobretot en àrees urbanes), no ha tingut la mateixa repercussió sobre els canvis en els hàbits alimentaris provocats pel fet d’estar-se a casa (malbaratament del menjar), no fer esport i fer teletreball (amb el sedentarisme i l’estrès que això ha suposat).
L’estudi ha aplicat la metodologia de l’anàlisi de cicle de vida i una unitat funcional basada en l’energia i els nutrients per comparar dietes. Es van estudiar 3 impactes ambientals: el potencial d’escalfament global, la petjada d’aigua blava i l’ús del sòl. I es van dissenyar 7 escenaris de dietes: 2 dietes pre-COVID (corresponents als mesos de març i abril 2019), una dieta COVID i 2 dietes alternatives (una basada en les Pautes Dietètiques Nacionals i una altra basada la dieta planetària per a la salut).
Els resultats de l’estudi indiquen que la dieta COVID ha suposat una ingesta més gran d’energia i una qualitat nutricional inferior, respecte la dieta pre-COVID. Així com un impacte ambiental més elevat (entre un 30% i un 36%) si ho comparem amb els patrons alimentaris d’abans del confinament.
A més, l’estudi planteja la necessitat de més investigacions per avaluar que els aliments siguin assequibles i per veure l’evolució dels patrons alimentaris post-COVID. També es suggereix la necessitat de definir pautes per donar a conèixer comportaments alimentaris sostenibles, en cas de futurs confinaments, i la introducció d’indicadors de sostenibilitat dins de les Pautes Dietètiques Nacionals.
Un estudio en el que ha participado la Cátedra UNESCO de ESCI-UPF muestra el impacto que ha tenido el confinamiento por causa de la COVID-19 en los hábitos alimentarios, en la calidad nutricional, así como el efecto económico y ambiental.
Laura Garzolio y María Mañero, alumnas de la asignatura Gestión de la Sostenibilidad del Grado en Negocios y Marketing Internacionales de ESCI-UPF exploran el futuro de la alimentación, con una perspectiva sostenible.
Scientists have analysed the environmental impacts associated with the diet of an average Spanish citizen finding that reducing meat consumption and eating the nutrition and energy intake required by the Spanish Dietary Guidelines can lead to environmental benefits.
Leave a message