John Nash i la teoria del joc

• #BDBI
• #Biography
• #Essentials
• #GNMI

• Share it:

L’estatunidenc John Forbes Nash va néixer el 1928 a Virginia de l’Oest. Amb catorze anys ja mostrava interès per les matemàtiques i la química, influït pel llibre Men of mathematics (1937) d’Eric Temple Bell. Tot i haver començat a estudiar enginyeria química, un professor que va reconèixer el seu talent en matemàtiques el va redirigir cap aquesta disciplina.

El 1948 va ingressar a la Universitat de Princeton i a Fine Hall, la casa del Departament de Matemàtiques, es va fer conegut per la seva ambició i arrogància intel·lectual. És considerat un dels grans matemàtics del segle XX, per la seva originalitat de pensament i per enfrontar-se a problemes difícils que ningú s’havia atrevit a abordar amb teories que continuen ressonant en l’actualitat.

El 1950 va publicar la tesi de la teoria dels” jocs no cooperatius”, coneguda com a “equilibri de Nash”, amb la que va facilitar una eina matemàtica simple, però poderosa, per analitzar una multitud de situacions competitives, des de les rivalitats corporatives fins a la presa de decisions legislatives. El seu enfocament es generalitza ara en el camp de l’economia i totes les ciències socials, però també en altres com la biologia evolutiva. Hi descriu conceptes bàsics d’estratègies, accions i comportaments d’agents que interactuen entre ells comptant amb informació limitada.

A partir d’aquí, desenvolupa el nou concepte d’equilibri: la teoria planteja que, per a poder guanyar un joc, hem de conèixer què fa l’oponent per així anticipar-nos. Una teoria emmarcada en les anomenades “teories del joc” (on destaquen altres autors com John Von Newman i Antoine Agustin Cournot) i que s’utilitza en àmbits de la vida personal i en organitzacions per resoldre situacions en les què necessitem obtenir resultats creant millors estratègies. John Moriarty, professor de matemàtiques a la Universitat de Manchester, n’ofereix un exemple quan explica com un grup de companys van aplicar el concepte d’equilibri per resoldre un problema actual i comú: com subministrar electricitat barata, confiable i neta.

Després d’obtenir el doctorat, Nash va treballar per la corporació RAND, interessada a aplicar els conceptes de la seva teoria en estratègia militar i diplomàtica. El 1952 va exercir de professor al Massachusetss Institute of Technology (MIT), on va investigar sobre variables algebraiques reals múltiples i va contribuir a la resolució d’importants qüestions matemàtiques, com la demostració de la interpenetrabilitat isomètrica de les varietats riemannianes en espais euclidians i les equacions diferencials parcials bidimensionals.

Tot i el seu talent, la seva carrera es va veure paralitzada quan tenia trenta anys a causa d’episodis continus d’esquizofrènia que el van tenir internat durant molts anys. No va ser fins passats els 60 anys que va mantenir-ho controlat i va tornar al món de les matemàtiques amb resolucions analítiques d’equacions diferencials.

Com a matemàtic investigador de Princeton, el 1994 va guanyar el Premi Nobel de Ciències Econòmiques, compartit amb els teòrics de joc Reinhard Selten i John Harsanyi, per l’article que va començar mentre es preparava el doctorat, cinc dècades abans, amb un treball que va ampliar l’abast de la teoria econòmica moderna. «Los logros notables de John inspiraron a generaciones de matemáticos, economistas y científicos», va dir el president de Princeton, Christopher L. Eisgruber.

L’amplitud de la seva teoria podria ser “trivial”, com va dir John von Neumann, però suposa una nova aportació per a la societat: l’habilitat per analitzar situacions de conflicte y cooperació, generant prediccions sobre el comportament dels altres. Un resultat tan important i eficient que es va convertir en la idea més important per a les anàlisis econòmiques que tant es pot aplicar a computació, com a intel·ligència artificial o biologia evolutiva. Fins i tot, en temps recents, s’ha aplicat a la corrupció i la qüestió de la crisi financera grega.

Aquest balanç (o equilibri, pròpiament) entre generalitat i precisió de la teoria de Nash és el que ha fet que perduri fins avui dia. El 2015, amb vuitanta-sis anys, va morir en un accident de trànsit juntament amb la seva esposa, a Nova Jersey.

Per saber-ne més:

• A Beautiful Mind (2001): pel·lícula de Ron Howard, guanyadora de premis Oscar, basada en la vida de John Nash i basada en la novel·la de Sylvia Nasar de 1998.

• La teoria de Nash per als nostres dies: guia pràctica per al funcionament del teletreball.

• La teoria de Nash per al mercat del petroli: els danys i perjudicis del mercat del petroli explicats a través de la teoria de jocs i equilibri.