En un article publicat al Diario de Ibiza, el professor Joan Ribas parla dels dubtes que genera l’escenari post-COVID. Més enllà de saber que la recessió provocada pel coronavirus serà llarga i profunda, amb un gran impacte en el PIB i l’augment de l’atur, falta per saber la fórmula amb què els països aconseguiran sortir-ne.
Ribas diu que és important tenir clar que l’única manera de protegir l’economia és protegir primer la salut de les persones, i que fins que no es trobi un tractament efectiu per a la COVID-19 serà molt difícil que l’economia es pugui recuperar del tot. També assenyala que la recuperació ha de passar per les inversions públiques i menciona el Pla de Recuperació aprovat dilluns passat per la UE.
El Pla, que consta de 390.000 M€ d’ajuts directes que no s’hauran de retornar i 360.000 M€ per préstecs, té dues característiques clau. La primera és que s’aplicaran regles de condicionalitat i supervisió per als països que demanin els ajuts i la segona és que els fons hauran d’anar destinats a una doble transició: l’energètica i la digital.
L’objectiu de la Unió Europea és que la recuperació econòmica de la COVID-19 serveixi per avançar cap a la descarbonització i l’economia circular i per lluitar contra el canvi climàtic. D’altra banda, la crisi del coronavirus ha fet evident la importància del món digital i que Europa es troba molt per darrere dels EUA i la Xina pel que fa a indústria 4.0. Per això els fons també aniran encaminats a incentivar la transformació digital.
Per últim, el professor també opina que els ajuts de la UE haurien de servir perquè en un futur no en tornessin a caldre més i per acabar amb la cronificació de les diferències econòmiques entre regions.
Pelayo Corella, profesor de Análisis de los Hechos Económicos y Políticos Internacionales (AFEPI) en el GNMI, analiza los resultados de las últimas elecciones francesas en las que el Nuevo Frente Popular y Macron han conseguido lo que parecía imposible: frenar la Agrupación Nacional de Marine Le Pen.
Amb la vista posada a les eleccions europees d’aquest diumenge, Katarzyna Górska, traductora literària polonesa establerta a Barcelona, ens parla de les primeres eleccions semilliures celebrades a l’Europa de l’Est tal dia com avui de 1989 i que van marcar, per sempre, la configuració del continent.
En pleno proceso de adhesión a la Unión Europea, la politóloga Nino Dzidzishvili escribe sobre las multitudinarias protestas que está viviendo Georgia en las últimas semanas a raíz de la aprobación de una ley que acercaría el país peligrosamente al Kremlin.
Leave a message