L’hidrogen, el combustible del futur

• #Climate Change
• #Sustainability

• Share it:

En les darreres dècades, amb una creixent conscienciació social i política respecte a la crisi climàtica en la qual estem immersos, hem pogut veure com es plantegen noves idees per combatre el canvi climàtic. Una de les més interessants és la reconversió del model energètic cap a un de nou que pensi en el clima i redueixi al màxim l’emissió de gasos contaminants. Per això parlem sovint d’energies renovables com la solar, l’eòlica o la hidràulica, per exemple, però aquestes són molt difícils d’emmagatzemar i es fa difícil que puguin substituir plenament als combustibles fòssils tradicionals. Per trobar una solució, s’estudien diferents combustibles amb una petjada 0 sobre el clima que, al mateix temps, es puguin emmagatzemar de manera econòmica. L’hidrogen n’és un.

Algunes companyies ja han començat a treballar amb hidrogen com a substitutiu dels gasos d’origen fòssil, és el cas de la italiana Snam amb seu a Milà. Aquesta empresa dedicada al subministrament de gas natural arreu d’Itàlia i Europa, sota la direcció de Marco Alverà, ha decidit ser l’avantguarda del canvi energètic al continent investigant i testant l’ús d’hidrogen com a combustible en espais industrials utilitzant els quilòmetres de canonades de gas natural de l’empresa. Una de les companyies que ha participat en aquest experiment ha estat l’empresa de pasta Orogiallo utilitzant aquest gas per a esterilitzar i assecar les diferents especialitats tradicionals de la regió, prop de Nàpols.

L’aposta d’Alverà és ferma i ho ha demostrat en els darrers anys reunint-se amb el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i diferents empresaris del continent buscant adeptes per aquest gran projecte. L’interès de l’empresa és lògic si llegim les seves prediccions i és que calculen que d’aquí a tres dècades el 25% de l’energia utilitzada a Itàlia serà generada amb hidrogen.

Hi ha però alguns inconvenients i és que ara com ara una gran part de l’hidrogen que es produeix es fa utilitzant materials fòssils, fet que redueix enormement l’impacte positiu que té en el medi ambient l’ús d’aquest element. Per això s’està buscant la manera d’abaratir les despeses de l’anomenat hidrogen verd, molt més car, fet amb energies renovables mitjançant el procés d’electròlisi de l’aigua (aïllant l’hidrogen de l’aigua). Alverà considera que una manera viable d’alleugerir la despesa seria barrejant l’hidrogen amb el gas natural (el que ha fet amb Orogiallo) i crear demanda de màquines electrolitzadores, aconseguiria així fer caure els preus d’aquestes.

Treballant en la mateixa línia trobem a la companyia espanyola Enagás que, amb el seu projecte Green Crane, vol convertir l’estat en el gran hub logístic de l’hidrogen verd per exportar a tot el continent. Volen crear una energia que és fàcil d’emmagatzemar, 100% neta i neutra en la seva producció i consum, a la vegada que crearia milers de llocs de treball, un projecte que podria rebre el títol d’IPCEI de la UE.

L’hidrogen és actualment una de les apostes amb més adeptes per a transformar l’economia i la producció mundial, especialment a Europa. Són moltes les companyies que comencen a treballar en projectes importants com els mencionats, però podem veure també d’altres, com l’impulsat per CNH Industrial que ha invertit 250 milions de dòlars en l’empresa Nikola per desenvolupar camions impulsats per hidrogen. Sembla molt més adequat aquest element que els camions elèctrics que necessiten unes bateries massa costoses i pesades per poder ser competitius.

L’èxit d’aquests projectes pot reduir enormement l’impacte de la producció industrial i del consumidor si es porta aquest servei a les llars, però per complir els Acords de París del 2015, els estats i les companyies hauran d’anar molt més enllà involucrant sectors altament contaminants com la indústria de l’acer o del ciment. Si es porten a terme aquestes mesures que revolucionarien l’economia mundial, Bernd Heid, membre de Mckinsey & Company, considera que les emissions de diòxid de carboni es podrien reduir fins a un 60% al territori europeu.