Les zones franques

• #Essentials
• #Export
• #Report

• Share it:

Les zones franques són àrees delimitades que gaudeixen d’un marc jurídic particular pel qual, com especifica la RAE, “les autoritats del país no liquiden drets aranzelaris ni a les mercaderies que hi entren ni a determinades activitats industrials”. Sovint també s’anomenen ports francs, ja que és habitual que s’ubiquin a tocar d’un port o aeroport internacional.

Les zones franques permeten la simplificació de tràmits duaners i faciliten l’execució d’un gran nombre d’operacions econòmiques, des de l’emmagatzematge fins a la distribució. Gràcies als seus avantatges fiscals, són l’hàbitat natural de les empreses import-export, però també se’n beneficien empreses del sector industrial que desenvolupen activitats d’elaboració i muntatge, com ara les del sector automobilístic. La seva creació acostuma a respondre a la voluntat dels governs d’atraure més volum comercial i més inversions. Entre els beneficis de les zones franques que més destaquen hi ha:

• La promoció d’oportunitats comercials i empresarials

• El manteniment dels costos logístics baixos

• La reducció dels tràmits burocràtics

• L’augment del guany de divises estrangeres

• La creació de llocs de treball

• L’atracció d’inversions

L’origen dels ports francs

Des de l’antiguitat, els diferents poders polítics han mirat d’afavorir els intercanvis comercials a través d’establir zones lliures d’impostos o que gaudien de molts beneficis fiscals, ja que incentivar el comerç era una bona manera de garantir més ingressos. Es creu que el primer port franc va ser el de l’illa de Delos, a l’antiga Grècia, i durant l’edat mitjana i l’edat moderna ciutats com Venècia, Livorno, Gènova o Marsella van convertir-se en importants enclavaments comercials gràcies als baixos aranzels.

Des d’Itàlia, els ports francs es van anar estenent per tot el Mediterrani i al llarg dels segles XVIII i XIX van proliferar per l’Atlàntic (en les possessions colonials europees) i pel sud-est asiàtic, convertint-se així en un fenomen global. De totes maneres, no va ser fins ben entrat el segle XX que les zones franques van esdevenir una peça clau en el desenvolupament econòmic a escala mundial, a mesura que s’obria pas la globalització afavorida per les millores en el transport i la logística.

A dia d’avui, les zones econòmiques especials (SEZ per les seves sigles en anglès) funcionen com a grans zones franques on s’afavoreix el desenvolupament multisectorial tant per als mercats nacionals com internacionals. Es calcula que hi ha unes 5.400 SEZ arreu del món (on s’inclouen les més de 3.500 zones franques), i les més importants pel que fa a volum de transaccions i població són el NAFTA, el mercat únic europeu, l’AfCFTA, l’AFTA i les SEZ de la Xina, com ara les de Shanghai, Guangdong o Shaanxi.

Pel que fa a la UE, actualment hi ha 82 zones franques, set dins el territori espanyol: Barcelona, Cadis, Santander, Vigo, Sevilla, Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria. La de Barcelona va ser la primera zona franca de l’Estat espanyol i, juntament amb el Port de Barcelona i l’aeroport, conformen un important hub logístic.

Els reptes de futur de les zones franques

El futur de les zones franques passa per integrar l’escenari de transformació digital i fer de la innovació un element definitori. Com explica Pedro Ferrer-Delgado, tècnic superior de gestió del Consorci de la Zona Franca de Gran Canaria, “unir l’economia 4.0 amb els avantatges fiscals i duaners de les zones franques generaria un gran valor afegit”. En aquest sentit, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha posat en marxa el 3DFactory Incubator i ha projectat el 4D Factory per tal de situar Barcelona a l’epicentre de la innovació tecnològica.

En la mateixa línia, el govern de Boris Johnson veu en la creació de ports francs una gran oportunitat econòmica per a l’era post Brexit. Johnson ha expressat la voluntat d’obrir 10 ports francs (des del 2012 el Regne Unit no en té cap), ja que suposarien la creació de milers de llocs de treball i un fort incentiu per a les inversions.

Ara bé, cal tenir present que a les zones franques s’hi pot introduir tot tipus de mercaderies independentment de la quantitat, tipologia, origen, procedència o destí i que s’hi poden quedar emmagatzemades per un temps il·limitat sense estar sotmeses a drets de duana. Aquest fet, juntament amb el secretisme que envolta la identitat i els negocis dels clients, facilita que proliferin activitats il·legals que passen desapercebudes per les autoritats duaneres. Alguns ports francs com el de Ginebra, a tocar de la frontera amb França, són coneguts per emmagatzemar una gran quantitat d’obres d’art, joies, antiguitats i vi sense retre comptes de la procedència de tots aquests béns i, d’aquesta manera, incentivar el mercat negre.

Per aquest motiu, des del passat mes de gener, la Comissió Europea va augmentar les mesures per identificar i alertar sobre activitats irregulars. La UE ha intensificat la vigilància sobre les zones franques després d’haver detectat que les òptimes condicions fiscals dels ports francs han afavorit el finançament del terrorisme, el blanqueig de capital i el crim organitzat, a més de l’evasió fiscal o la corrupció.