Canvi de model per la nova normalitat

El rumb que hauria de prendre la “nova normalitat” és la gran incògnita del moment. Però per moltes qüestions que ens plantegem, el que està clar és que seguim el mateix camí d’abans. Res ha canviat. No hem canviat. Així ho explica Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, en un article del diari ARA.

No hem d’oblidar que les restriccions preventives canvien les condicions de qualsevol activitat, des de les discoteques fins a les botigues de roba. Hi ha sectors que ho passaran veritablement malament, com el turisme, el lleure i el comerç presencial. Tot i voler tirar endavant els sectors més rellevants, no serà fàcil per ningú. “Els sectors que tenen mala recuperació aniran malament”, afirma. Alguns se’n sortiran, però n’hi ha molts que no.

És important no confondre desitjos amb realitat i apostar per activitats de més recorregut, que aportin sous més alts, empreses amb seu aquí i que ens ofereixin productes i serveis que consumim o que puguem vendre fora. A més, també s’ha de fer front als fons extraordinaris que vénen de l’endeutament o de les transferències estatals o comunitàries. Europa ens reclama inversions, que les despeses siguin per salvar la productivitat sense que suposin obligacions permanents. I costa trobar aquestes inversions, de les quals, les més grosses, ens han fet empobrir per condicions no adaptades al nostre context.

La inversió bona és, diu Carreras, la del capital humà. Aquest comporta un esforç individual, els nostres recursos i també els públics per garantir la igualtat d’accés, la millora de l’ensenyament obligatori, la digitalització de l’educació.

Per fer front als canvis i a tot el que comporta la nova normalitat, caldrà acabar amb un model de relacions laborals precari i de sous baixos. Aquí és on està el risc que ens pot tornar a fer caure en una catàstrofe. Se’ns obre un gran desafiament i només ho aconseguirem si passem dels somnis a les certeses de la realitat.