Malcom McLean va ser la viva imatge del somni americà: aquell home que, sortint de la pobresa, va forjar un imperi empresarial. Avui parlem de com aquest empresari va canviar el món del comerç internacional.
El comerç ha estat una peça fonamental en el desenvolupament de les societats des del mateix moment en què els Homo Sapiens van abandonar la vida nòmada.
Des d’èpoques immemorials, el domini dels mars ha estat imprescindible per a les diferents civilitzacions. La navegació ha permès comerciar de manera segura, teixir aliances i apropar cultures. Així van néixer el comerç marítim i el treball als ports, l’estiba. Als ports hi treballaven les persones de les classes més baixes, els desheretats, els borratxos, els que “no valien” per a res. Eren majoritàriament homes joves amb molta força que carregaven i descarregaven els vaixells, a pes de braços. Tant el comerç marítim com l’estiba van patir pocs canvis al llarg de la història fins al 1956, quan Malcom McLean va revolucionar-ho tot.
Malcom McLean (1913 – 2001) va néixer en el si d’una família humil als EUA. La seva situació econòmica, també la del país, va provocar que McLean no pogués matricular-se a la universitat i des de ben jove va haver de treballar. Va aconseguir estalviar i comprar, junt amb els seus germans, un camió de segona mà. Aquell mateix any van fundar la McLean Trucking Co. on Malcom treballava de conductor. Ben aviat es va veure que els McLean tenien bon ull per als negocis, ja que el 1955 van arribar a tenir una flota de 1.700 camions i 32 terminals.
Com a conductor de camions, Malcom McLean va veure la ineficàcia del sistema d’estiba als ports i al comerç ferroviari. En aquella època, els estibadors havien de carregar sobre l’esquena o amb politges el material que havia d’anar al vaixell o al tren. Aquest procés era molt lent i feia que els vaixells passessin tants dies al port com al mar. Per això, McLean va proposar transportar els seus camions en els mateixos trens i vaixells, però no era viable.
Malcom McLean va continuar buscant una solució fins que la va trobar: descarregar les caixes del remolc dels seus camions, els contenidors. Davant la negativa de diverses empreses ferroviàries, va decidir obrir una naviliera. Va crear la McLean Industries Inc., va comprar unes instal·lacions portuàries a Florida i dos vaixells de càrrega que va adaptar per a poder transportar els seus contenidors. El primer trajecte realitzat va ser el 26 d’abril de 1956, quan va portar 58 contenidors (actualment els vaixells més grans en transporten uns 18.000) des de Newark (Nova Jersey) a Houston. Aquests 58 contenidors van canviar per sempre la història del comerç internacional i van prémer l’accelerador de la globalització.
En el primer trajecte, McLean ja va demostrar per què la seva idea canviaria el món: el cost de càrrega. Les llargues jornades de feina, el treball manual i la feina logística que havien de fer els estibadors es simplificava i agilitzava. D’aquesta manera, mentre la càrrega d’una tona en un vaixell costava 5,36$, McLean va reduir aquest cost fins als 0,19 cèntims per tona. Mentre la seva competència carregava 1 tona, McLean en movia 39 i pel mateix preu. L’encarregat dels estibadors d’aquell primer viatge va donar la seva opinió sobre aquest nou sistema, “m’encantaria enfonsar aquest fill de puta”.
En els següents mesos i anys, McLean Industries Inc. va estandarditzar les mesures dels contenidors (ISO). L’empresa va seguir creixent als Estats Units, però també a Europa i Àsia durant els seixanta. Fins al 1967, l’època daurada de l’empresa, quan va signar un contracte amb el govern nord-americà per ser el transportista de l’exèrcit durant la guerra del Vietnam.
L’èxit de l’ús de contenidors es va estendre per tot el món i va servir per revolucionar el comerç internacional i el món portuari. Actualment, i gràcies a Malcom McLean, el sector està automatitzat i dirigit per uns estibadors professionalitzats amb un grau d’especialització enorme.
L’ús de contenidors en el comerç marítim està tan estès que, actualment, un 90% de la càrrega mundial que no es transporta a granel, es mou en contenidors. A Espanya, per exemple, els ports reben mercaderies per valor de 375.000 milions d’euros a l’any (35% del PIB).
La varietat de contenidors és enorme i s’adapta perfectament a allò que s’ha de transportar. Per exemple, per transportar una fruita com el plàtan, calen contenidors refrigerats que fan que el producte arribi en perfecte estat al consumidor allà on sigui. L’ús de contenidors ha fet de l’economia i el comerç internacional un símbol de la globalització liberal, han servit per crear les cadenes d’abastiment més fortes de la història.
Malcom McLean va morir el 2001 i, si bé el seu nom no és conegut pel gran públic, és reconegut com un dels empresaris més importants de la història contemporània. Si mirem més enllà del seu èxit personal com empresari, entendrem a McLean com un dels arquitectes del món globalitzat actual.
15/02/2024
Xavier Fornt, profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, escribe sobre las principales preocupaciones que afectan al desarrollo del comercio internacional recogidas en la última edición del “Colloque Coface Risque Pays”.
05/05/2023
Two months ago, the students of the Master of Science in International Business (MScIB) had the opportunity to learn more about the Port de Barcelona strategy at a conference of its Deputy Director, Santiago Garcia-Milà, at ESCI-UPF. Yesterday, they enjoyed a boat trip to see its installations and facilities.
06/03/2023
The students of the Master of Science in International Business, jointly offered by UPF-BSM and ESCI-UPF, and the students of the Bachelor’s Degree in International Business and Marketing, attended the masterclass of Santiago Garcia-Milà, Deputy Director General of the Port of Barcelona.
Leave a message