Nova aturada de la globalització

El confinament mundial ha provocat l’aturada del comerç internacional i ha accelerat el procés de frenada de la globalització. Les respostes a partir d’ara seran més nacionals i això és un fet que ja ha passat abans a la Història, sobretot en èpoques de guerra, en situacions extraordinàries que fan canviar les preferències de la ciutadania.

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, parla sobre aquest procés de desglobalització en un article publicat a El Periódico. La pandèmia ha aturat el comerç, el transport i el turisme internacionals, entre d’altres. Per tant, amb una economia aturada, la població canvia i les demandes es transformen en locals, com la política que ja fa temps que implanta Trump d’“el meu país, primer”.

Els canvis en la ciutadania provoquen, per tant, canvis en la societat i en l’economia i donen lloc a la desglobalització. Tanmateix, la globalització també portava avantatges, afirma Carreras. Per una banda, les classes mitjanes i baixes dels països més rics exigiran mantenir certs privilegis, des de les telecomunicacions barates fins a les vacances exòtiques a preus atractius, però sense els costos de feines més precàries.

El món desglobalitzat suposarà un gran esforç per activar els negocis i el comerç internacionals. Però donarà més valor als beneficis de la globalització. Els beneficis seran més difícils d’obtenir, però alhora també seran més apreciats. Els negocis internacionals no desapareixeran, sinó que requeriran un millor coneixement dels idiomes i les cultures, noves aptituds i actituds, com és el cas, ara, de la compra de material sanitari internacional, que ha portat a saber comprar en el mercat xinès.

En la nova normalitat que ha imposat aquesta pandèmia, diu Carreras, s’ofereixen noves oportunitats. Entre aquestes, parla de posar en valor les activitats sanitàries i de recerca biomèdica (l’epidemiologia, la bioinformàtica…), cosa que també pot passar amb altres especialitats.