L’Àfrica està sent la regió del món colpejada de manera més virulenta pel canvi climàtic. L’augment de les temperatures i les sequeres fa imprescindible l’èxit del projecte de la Gran Muralla Verda Africana per salvar les vides dels habitants del Sahel.
Les dues primeres dècades del segle XXI han demostrat que la lluita contra el canvi climàtic és inevitable i que s’hauran de prendre mesures urgents arreu del món. Les mesures que s’estan prenent són diverses i cada regió està actuant de la manera que considera més oportuna. Moltes d’aquestes idees segueixen les propostes de l’Agenda 2030. A l’Àfrica s’està promovent un dels projectes més espectaculars, l’anomenada “Gran Muralla Verda Africana”.
En les darreres dècades i degut al canvi climàtic, el Sàhara ha seguit guanyant terreny als territoris que el rodegen amenaçant la vida en aquestes zones. El desert africà ocupa actualment una regió similar a la de països com la Xina o els EUA, però no sempre ha estat així. Des de la dècada dels 80 del segle passat s’ha estudiat l’evolució del Sàhara i amb la col·laboració de diferents branques científiques es pot determinar que, no fa tant, la fisonomia de la regió no era aquesta.
Ara sabem que l’eix de la Terra pateix variacions en cicles d’uns 20.000 anys. La darrera variació es va produir ara fa més de 5.000 anys, però tot i així encara queden restes que permeten entendre com era el Sàhara llavors. Parlem de l’anomenat Sàhara Verd, un ecosistema molt ric en aigua dolça (van existir-hi almenys tres grans llacs) i que s’assimiliaria a les grans sabanes subsaharianes de l’actualitat. Els fòssils trobats a la regió en els darrers anys refermen aquesta descoberta i és que s’han trobat grans mamífers com girafes, elefants o hipopòtams. Animals també representats en pintures rupestres de la zona, el que evidencia la presència d’éssers humans que van haver d’emigrar pel canvi en les condicions climàtiques de la regió.
Aquesta gran migració es repetirà d’aquí no gaire si el Sàhara segueix avançant. La situació és crítica també al nord, al Sahel, i s’estima que fins a 85 milions de persones abandonaran les seves llars si la situació no canvia de manera radical. El Sahel, paraula àrab que significa costa, és una extensa regió que creua Àfrica des de Senegal fins a Djibouti. Aquesta regió ha arribat a ser considerada “el cinturó de la fam” i és que la precària situació del sòl disponible per conrear i pasturar ha acabat amb la seguretat alimentària de milions de persones.
En les darreres dècades, les sequeres són cada cop més freqüents, com reconeix Ibrahim Thiaw, assessor especial al Sahel del Secretari General de l’ONU. Això es vincula també a la sobreexplotació del terreny promoguda des d’època colonial, el que ha debilitat enormement la qualitat d’aquestes terres. Aquesta situació dramàtica no només afecta al nivell de fam a la regió i és que, com si de peces de dòmino es tractés, cada crisi s’agreuja amb més problemes: inestabilitat política, penetració de grups terroristes, augment de la desigualtat, emigracions massives del jovent, etc.
Mapa que indica l’abast del projecte de la Gran Muralla Verda africana. / Font: Le Figaro (Agence panafricaine de la Grande Muraille verte)
Tot i la velocitat amb la què la desertització està colpejant la zona, els països fronterers amb el Sàhara estan decidits a revertir aquest procés. Per tal d’assolir aquest objectiu enorme, des del 2007, els estats de la regió han signat pactes de col·laboració per crear la Gran Muralla Verda africana. La idea original va ser signada per Senegal, Mauritania, Eritrea, Níger, Nigèria, el Txad, Sudan, Mali, Etiòpia, Burkina Faso i Djibouti. Aquest primer projecte pretenia crear una gran muralla arbòrea de 7.700 km de llarg i 15 km d’ample que havia de servir per frenar la desertització de la regió i al mateix temps reduir la taxa de fam.
El projecte ha patit canvis i actualment ja compta amb el recolzament de 20 països, el Banc Mundial, el Banc Africà de Desenvolupament, la Unió Europea i l’ONU. Ja no es tracta només de la plantació de milions d’arbres, que també, sinó d’un mosaic d’intervencions diverses que han de servir per recuperar fins a 100 milions d’hectàrees al desert. Les fulles d’aquest mur vegetal han de proveir de farratge de qualitat vital per a la creació d’una ramaderia que incrementarà la seguretat alimentària dels habitants de la regió. Al mateix temps, els arbres augmentaran la humitat ambiental i proveiran d’ombra, el que ha de reduir exponencialment la despesa d’aigua.
La monumentalitat del projecte va molt més enllà de la creació del mur vegetal i ho explica el Dr. Barron Joseph Orr quan reconeix que la idea inicial era plantar arbres, però que actualment la idea és anar molt més enllà: “[…] del que es tracta és de crear un valor afegit per a la gent. No només plantar arbres, sinó fer-ho de manera lligada a l’economia, que serveixi per mantenir els seus mitjans de vida i els de les generacions futures”.
Aquests “mosaic” d’intervencions pretén implicar les poblacions de tot el Sahel en el projecte amb la creació de fins a 10 milions de llocs de treball verds. La creació de nous camps de conreu, la plantació d’arbres, així com l’electrificació de la zona amb energia verda són algunes de les intervencions que serviran per millorar la vida d’aquests pobles subsaharians.
El pressupost actual de les intervencions es xifra al voltant dels 3.700 milions d’euros, incloent accions també al nord del desert. El ritme del projecte és molt més lent del que hauria de ser per poder assolir l’objectiu de finalitzar pel 2030, fins i tot abans de l’impacte de la COVID-19. Tot i la lentitud, es comencen a veure els progressos i països com el Senegal, amb més de 12 milions d’acàcies (arbre autòcton) plantades, Etiòpia, amb 15 milions d’hectàrees de terra fèrtil recuperades al desert, o Níger, augmentant en 500.000 tones la seva producció anual de gra estan demostrant la rendibilitat i eficàcia del projecte.
La Gran Muralla Verda africana és un dels projectes més impressionants en la lluita contra el canvi climàtic. Però també és un dels projectes més importants en el devenir de la vida al continent africà. Així com l’Acord de Lliure Mercat del continent ha de servir per crear un mercat intern al continent, inexistent actualment, per tal d’evitar l’extrema dependència respecte la Unió Europea o la Xina, per exemple; la Gran Muralla Verda haurà de servir per revitalitzar una economia interna i rural de manera verda, posant en col·laboració la natura i l’ésser humà, assegurant la vida al Sahel. L’èxit d’aquests projectes monumentals portarà l’Àfrica cap a un futur molt més, en aquest cas literalment, verd i esperançador.
Leave a message