La reconstrucció de l’economia espanyola després del coronavirus

Aquesta pandèmia no és comparable a una guerra, on l’activitat econòmica no pateix aquesta aturada, sinó que impulsa l’economia. Tanmateix, és bo mirar enrere, als efectes bèl·lics del segle XX, per sortir de la crisi econòmica del coronavirus i impulsar la reconstrucció.

Joan Ribas, economista i professor d’ESCI-UPF, parla en un article del Diario de Ibiza de la reconstrucció que es farà amb moltes empreses tancades i treballadors aturats. Si bé Europa es va veure reforçada després de la Segona Guerra Mundial, Espanya sempre s’ha quedat fora, endarrerida, com en el cas del Pla Marshall per a la reconstrucció europea. Espanya es va quedar desprotegida i al marge d’un Estat del benestar amb força.

El problema principal que ens afecta aquests dies és que el creixement espanyol es basava en el turisme massiu i la construcció. Estem parlant de tipus de treballs poc qualificats i amb salaris baixos, sovint feines que els nacionals no volen fer i han d’ocupar els immigrants i, a més, que són fàcils de destruir. Tant el nombre de morts com les respostes econòmiques han estat molt diferents entre països europeus. Mentre altres es van posar d’acord ràpid compartint despeses i els programes d’ajuts a empreses i autònoms es van efectuar ipso facto, aquí encara hi ha milers de treballadors que no han cobrat l’ERTO.

El veritable debat és saber qui pagarà aquest cost de reconstrucció i com. El Banc Central Europeu s’encarrega d’una petita part, però queda la resta. I és insostenible la inferioritat de la fiscalitat espanyola, que fa anys que acumula dèficits, amb uns partits que demanen abaixar impostos quan és impossible.