Els profes i personal d’ESCI-UPF recomanen llibres (1)

• #Books
• #SantJordi

• Share it:

Ilija Sazdovski (researcher Càtedra UNESCO)

The Bottom Billion, Paul Collier

The book suggests that, whereas the majority of the 5-billion people in the «developing world» are getting richer at an unprecedented rate, a group of countries (mostly in Africa and Central Asia but with a smattering elsewhere) are stuck and that development assistance should be focused heavily on them. These countries typically suffer from one or more development traps: 1 The conflict Trap; 2 Natural Resource Trap; 3 Landlocked and Bad Neighbours Trap; 4 Bad Governance.

Joan Ribas (professor GNMI)

Cançons d’amor i de pluja, Sergi Pàmies

Sergi Pàmies em sembla un observador privilegiat de la realitat, amb una mirada particular, sempre lúcida, a vegades trista i altres irònica sobre el pas del temps. El seus llibres de contes són petites obres mestres. Recomano Cançons d’amor i de pluja perquè és l’últim, però l’anterior, L’art de portar gavardina, em sembla una altra meravella, un llibre amb el que vaig riure i vaig plorar i que em segueix emocionant.

Christian Polo (TIC)

El Eternauta, Héctor Germán Oesterheld

Durant aquests dies de confinament em venen al cap moltes pel·lícules i llibres de ciència ficció i distopia. El Eternauta és un còmic argentí editat durant els anys cinquanta que narra una invasió alienígena que s’inicia amb una nevada mortal per qui hi entra en contacte. Confinació, supervivència, viatges en el temps, metaficció i sobretot resistència en temps de crisi.

Marta Segura (professora GNMI)

Cien años de soledad, Gabriel García Márquez

Vaig llegir per primer cop Cien años de soledad quan tenia 17 anys i em va captivar des del principi. Em va fascinar l’exactitud amb la que l’autor relatava els fets i el respecte escrupolós a l’hora d’explicar l’arbre genealògic de la família Buendía. Ara bé, el que em va copsar de debò va ser la frase amb la que acaba el llibre: “Las estirpes condenadas a cien años de soledad no tenían una segunda oportunidad sobre la tierra”. Em va fer pensar molt en les relacions familiars i la petjada que deixem en els que ens envolten. Des de llavors he tornat a llegir el llibre 4 cops més i, sempre, dibuixant a la vegada l’arbre genealògic dels Buendía.

Alba Bala (investigadora Càtedra UNESCO)

El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry

Sota l’aparença d’un llibre infantil, ens trobem amb un llibre molt profund, ple de filosofia i de poesia. A través dels ulls d’un nen, que prové d’un planeta desert del qual n’és l’únic habitant, ens fa reflexionar sobre la vida dels éssers humans en l’edat adulta. Ens parla de temes tant transcendentals com l’amistat, la vanitat, la manca de temps, l’amor… El llibre és ple de simbolisme sobre la vida i les coses que realment són importants.

Ralf Spindeldreher (professor GNMI)

L’alquimista, Paulo Coelho

L’alquimista de Paulo Coelho narra la vida d’un jove que, com a pastor, viatja per Andalusia amb les seves ovelles i es troba amb un rei savi. Després de parlar amb ell, s’inicia en el seu camí de la vida i coneix una gran varietat de persones i l’amor. L’autor ha aconseguit incorporar la saviesa a cada frase, sense que sembli instructiu i pretenciós. Un llibre que et fa pensar i que sembla un relaxant viatge de fantasia. Puc recomanar el llibre a qualsevol que vulgui aprendre més coses sobre el destí, els somnis, la vida, la felicitat, l’ésser, l’amor, els tresors i la riquesa, la satisfacció, l’ànima de les coses.

Ignacio Iturralde (profesor GNMI)

El Gatopardo, Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Recomiendo El Gatopardo porque es la máxima expresión del «one hit wonder» musical pero en novela; porque fue rechazada por infinidad de editores y acabó sirviendo para montar un emporio editorial al joven que se atrevió a publicarla; porque explica mejor que ningún libro de texto que nunca nada cambia en el statu quo, aunque cambie todo lo demás; y porque tiene la mejor descripción de una muerte de la historia de la literatura universal.