Contra l’obsolescència programada, consum sostenible
15/04/2020
2 mins reading time
Sovint, més del que ens n’adonem, comprem productes dissenyats per deixar de funcionar anticipadament i, com a conseqüència, passat un temps hem de tornar a comprar-los. Aquesta dinàmica, incompatible amb la cura del medi ambient (i també amb els nostres estalvis) té un enemic declarat: el consum sostenible.
Adquirir un producte nou, millorat i abans del que és necessari és, per a molts consumidors, una elecció conscient. No volen renunciar a les millors prestacions de l’últim model de, per exemple, un portàtil, malgrat que el seu encara funcioni bé i que aquest consumisme comporti greus problemes per al medi ambient. Però, en canvi, per a molts altres consumidors això no és una elecció, ja que arribat el moment el nostre portàtil es trencarà i haurem de comprar-ne un de nou per a poder substituir l’anterior. Això és el que es coneix com a obsolescència programada, una estratègia empresarial perjudicial per al medi ambient.
El disseny de productes per a escurçar-ne la vida útil i incentivar el consum va néixer als anys vint del segle passat amb l’objectiu de maximitzar els beneficis empresarials i generar ocupació. El cas paradigmàtic d’aquesta estratègia és el de les bombetes incandescents, amb una vida útil limitada artificialment a 1.000 hores, quan podrien durar tota la vida. Però això també succeeix en el cas d’aparells electrònics com les impressores, amb un xip que les inutilitza al cap dels anys, o la roba com les mitges de niló, que al principi no es trencaven. I la llista continua: telèfons, automòbils, etc.
Aquest tipus de pràctiques, a més de suposar un cost creixent per als consumidors, contribueixen a l’escalfament global amb un ús de recursos naturals i energia per a la producció de nous productes del tot ineficient. És per això que, per fer front al malbaratament dels recursos naturals i l’energia, les alternatives a l’obsolescència programada es basen en els principis de la sostenibilitat. I, en aquest sentit, l’Organització de Consumidors (OCU) ho té ben clar: “tots els productes han de fabricar-se de la forma més sostenible possible, per exemple, imposant exigències específiques d’ecodisseny en els productes. A més, haurien de durar el major temps possible i disposar de peces de recanvi per a la seva reparació”.
Accions individuals
Com a consumidors compromesos amb la sostenibilitat, i malgrat que el mercat sovint ens ho posi difícil amb pràctiques com l’obsolescència programada, hi ha moltes coses que podem fer per evitar comprar nous productes com, per exemple, extremar la cura dels nostres aparells electrònics usant fundes protectores per evitar certs danys. També, si és possible, podem reparar els productes o canviar les peces que calgui per allargar la seva vida útil o fins i tot donar-los una segona vida, reutilitzant-los. I, si són massa vells o estan molt deteriorats, podem reciclar-los portant-los a la deixalleria («Punto Limpio») o bé a la botiga on els vam comprar.
Llavors, en cas que sigui necessari i hàgim esgotat totes les opcions anteriors, a l’hora de comprar un producte nou és important aprendre a valorar la qualitat. És a dir, comprar productes o peces de roba de millor qualitat que duraran més i valorar el tracte just de les persones, els animals i el planeta. Necessitem saber quina és la millor opció, informant-nos amb tots els recursos al nostre abast sobre què és el millor per a les persones i el nostre planeta, practicant així un consum responsable i sostenible.
L’estiu és sinònim de terrasses, begudes refrescants i tapes, un element essencial de la cultura espanyola que fa les delícies de tots els paladars i que, a més, pot ser sostenible. I és que, les opcions vegetarianes comporten grans beneficis ambientals, segons l’últim estudi publicat per ESCI-UPF.
El racisme institucional afecta tots els aspectes de la societat. La desigualtat racial ataca la salut dels afroamericans als Estats Units, també als que encara no han nascut.
Una de les grans revolucions del segle XX va ser la del plàstic. La capacitat d’aquest material per adaptar-se a tota mena de reptes i la seva resistència han fet que hagi envaït tots els aspectes de les nostres vides. Però ara cal reflexionar sobre l’ús que se li dona.
Leave a message