Estadística vírica

• #Coronavirus

• Share it:

Mentre adapto el meu curs d’estadística per impartir-lo en remot, me’n faig creus de fins a quin punt l’argumentari que acostumo a esgrimir per motivar els estudiants és més actual que mai. Em sembla d’absoluta vigència reclamar que les decisions que tots plegats prenem, des dels ciutadans, passant per les autoritats i les empreses, estiguin basades en una anàlisi solvent i responsable de dades contrastades i que, davant d’un volum cada cop més ingent d’informació, tinguem capacitat analítica i crítica per avaluar-la.

Amb la crisi del coronavirus, la població està fent seguiment, pràcticament a temps real, de l’evolució de les xifres d’infectats, d’ingressats, de les altes i de les defuncions, així com d’un volum immanejable de notícies, sovint sense fonament i d’efectes també contagiosos. A causa de l’extraordinària capacitat de difusió de les xarxes socials i de la ben lògica preocupació ciutadana, la infodèmia ho ha envaït tot. El perill de la proliferació de fake news rau en el seu poder per magnificar l’alarma social i el pànic més irracional i visceral o, a l’extrem oposat, un optimisme igualment gratuït i irresponsable.

Alhora, emergeixen iniciatives públiques i privades per recollir i analitzar dades per a combatre el virus. La possibilitat de recórrer a elements d’intel·ligència artificial com són la geo-localització, el reconeixement facial o la biometria des dels aparells mòbils dels ciutadans, seguint l’exemple xinès, esdevé una alternativa d’alt potencial. No obstant això, promoure la cessió d’aquest tipus de dades no està exempt d’importants riscos per a la privacitat que, mancada d’una gestió eficient i transparent, genera desconfiança i malestar. Precisament en un moment en què la confiança, la cooperació i l’objectivitat són essencials per combatre amb eficàcia la pandèmia.

No ajuda a generar confiança que les dades oficials de què disposem sobre la Covid-19 són, en molts casos, de naturalesa imprecisa i, fins i tot, contraintuïtives. D’entrada perquè cal llegir les principals variables d’interès en escala logarítmica, atès l’efecte multiplicador del virus. Així mateix, aquestes variables pateixen de problemes de mesura (depenen del nombre de tests efectuats i dels casos no detectats), de decalatge temporal (a causa de que els símptomes s’esdevenen dies després del contagi) i d’efectes d’estoc (a l’inici, els tests detecten un volum de casos que són antics), entre altres irregularitats. Tots aquests factors generen corbes i pics de difícil interpretació, també per als experts en anàlisi de dades. Valgui d’exemple il·lustratiu l’article de Kiko Llarenas publicat a El País on, amb tècniques diverses i objectivables, se situa el nombre de casos reals d’infectats a Espanya (a 28 de març) en una forquilla amplíssima, d’entre 150.000 a 900.000 casos.

Igualment complexes de formular són les estimacions de l’impacte que la pandèmia tindrà sobre l’economia i les polítiques que cal dur a terme per mitigar la recessió. Principalment perquè no hi ha un referent històric suficientment equiparable. En aquest sentit, les mesures implementades per combatre la Gran Recessió iniciada el 2008 no acaben de servir de model, atesa la naturalesa essencialment diferent de la davallada de l’activitat econòmica causada pel confinament. El panorama econòmic que tenim per davant reclama que s’adoptin mesures coordinades, ràpides, sostingudes i contundents, que tinguin en compte la casuística particular de la crisi actual, com expliquen els companys d’ESCI-UPF, Albert Carreras (al diari Ara) i Joan Ribas (a ESCIUPFNews).

La lluita contra el coronavirus, en les seves diferents facetes, demana amb urgència que hi hagi una veritable coordinació i cooperació global per a la presa de decisions conjuntes, compartint dades i recursos. Alhora, és necessari promoure la confiança, la transparència i l’accés a informació inequívocament rellevant per a cada tipus de receptor. Cal potenciar vies d’empoderament i motivació, que poden ser molt més efectives que el control i la mera datificació social. Per últim, cal dotar dels mitjans necessaris especialment als qui, des de l’expertesa i el coneixement dels diferents camps des dels quals s’està fent front a la pandèmia, puguin pal·liar els seus efectes i emprendre les decisions que ens permetin superar-la.