Els graduats de la 1a promoció del BDBI han estat pioners a l’Estat amb un grau que cada dia que passa es reforça. Aquesta alumni ens explica la seva experiència durant els estudis i els seus plans de cara al futur.
1- Com vas descobrir la bioinformàtica i per què vas decidir que volies estudiar aquest grau?
Quan vaig entrar al Batxillerat ja m’agradaven molt les matemàtiques i la tecnologia, però a l’hora de fer la preinscripció universitària, igual que molta gent que fa el batxillerat científic, tenia pensat fer Medicina. Van ser els meus pares els que em van descobrir el grau en Bioinformàtica gràcies a un article a La Vanguardia. Allà s’explicava de què anava el grau i vaig veure que volia fer alguna cosa nova, totalment diferent i que tingués projecció de futur.
Si hagués de tornar enrere, tornaria a triar Bioinformàtica sense cap mena de dubte.
2- Mentre estudiaves, vas fer pràctiques a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), com aplicaves la Bioinformàtica allà?
L’IDIBAPS és un centre adscrit a l’Hospital Clínic que té diferents àrees de recerca. Jo estava a l’àrea de càncer. Juntament amb el meu supervisor, vam desenvolupar un programa per fer caracterització de pacients a partir de la reconstrucció d’immunoglobulines. El que buscàvem era saber la progressió de malalties com la leucèmia limfàtica crònica.
3- Un cop graduada has començat a treballar. En què consisteix ara la teva feina?
Treballo al departament de pneumologia de l’Hospital del Mar al Parc de Salut Mar, en un estudi que vol caracteritzar pacients. Estic treballant en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), on a partir de 15 variables estudio els casos de 70 pacients per veure si hi ha alguna relació significativa en l’expressió dels seus gens.
A través del software que estic dissenyant es pot veure si els valors analitzats donen resultats significatius i, amb aquestes conclusions, poder fer prevenció. De fet, la idea de la bioinformàtica és que amb el genoma d’un pacient puguis saber quines malalties pot arribar a desenvolupar i esbrinar quins riscos corre a partir de l’anàlisi del seu ADN.
4- Quines assignatures del grau estàs aplicant més a la feina?
Sense tot el que vaig aprendre al grau gairebé no sabria ni com obrir l’ordinador!
Treballant he vist que un bioinformàtic acaba sent un informàtic que sap biologia. Per això, les assignatures que em semblen imprescindibles i útils són les d’estadística, programació i matemàtiques. Els coneixements en biologia al final són els que més aprens pel teu compte: llegeixes uns quants articles científics que parlen sobre la malaltia que has d’estudiar i, a partir d’aquí, et crees la teva “base biològica”.
Ara, quan em plantejo un problema, sé com he de començar a programar-lo, com definir les variables…
Si pogués afegir alguna assignatura seria una sobre Bash (el llenguatge bàsic de l’ordinador) i introducció al món laboral o business enfocat al camp de la bioinformàtica. Després d’acabar he vist que això em fa falta.
5- Tens pensat continuar amb la teva formació? Cap a on t’agradaria enfocar-te?
M’agradaria continuar estudiant. Sempre m’ha agradat aprendre coses noves i ara per ara em plantejo fer un màster. Vull provar l’experiència de marxar fora i espavilar-me i estic aplicant per marxar a estudiar a Dinamarca, Suïssa o França.
Encara no sé en què vull especialitzar-me, però començo a tenir clar que vull tirar cap a l’empresa privada. He provat el món de la investigació i m’agrada, però és molt vocacional i hi has de dedicar moltes hores per un sou força just. M’agradaria trobar una empresa que tingui una base biològica amb un rerefons connectat a l’àmbit de la salut, de la biotecnologia…
6- Què t’agradaria aportar a la ciència? Quin és el teu somni?
Durant la carrera vaig descobrir que la bioinformàtica m’agrada, però amb les pràctiques i el Treball de Fi de Grau vaig experimentar la utilitat del que he après. Al capdavall, a partir de la seqüenciació del genoma i amb un simple programa d’ordinador pots entendre molt d’un pacient.
Per mi totes les branques de la ciència tenen el seu què, però m’interessen molt els temes relacionats amb la cardiologia o la neurologia. Si hagués de dir algun somni, seria trobar una manera de curar malalties cardiovasculars a través de la bioinformàtica.
7- Què li diries a una persona que vulgui estudiar el BDBI? Quines recomanacions li donaries?
Uf! Hi ha moltes coses… Li diria que es prepari a fer colzes. És una carrera dura on cal treballar molt, però on aprens molt. També li diria que no es preocupi per l’anglès, les classes es poden seguir bé i, si tens qualsevol dubte, t’ajuden. D’altra banda, lligar el TFG amb les pràctiques és una de les coses que més valoro. Però recomano fer pràctiques durant 6 mesos (es poden fer només 3 mesos) per poder entendre un projecte i tenir temps i fer un bon TFG.
M’hauria agradat que la carrera fos de 4 anys, enlloc de 3. El temari està molt concentrat i amb més temps hauríem assimilat millor els continguts. També és cert que és un grau car, aniria bé que almenys les pràctiques fossin remunerades, perquè hi ha gent que fa un gran esforç econòmic per pagar la matrícula.
Per últim, a tot aquell interessat a estudiar Bioinformàtica li diria que no es tanqui portes. La carrera que tries no t’encasella, sinó que et dona una experiència i un aprenentatge que et permeten decidir cap on vols acabar tirant.
Leave a message