El carrer dels Petons

• #Discover The Neighbourhood

• Share it:

Estem convençuts que alguns de vosaltres us hi haureu aturat per fer fotos, ja sigui a la romàntica placa del carrer o a les múltiples expressions de street art que l’envolten (llaunes, graffitis i posters). Els més curiosos, fins i tot, potser heu decidit endinsar-vos-hi fins a descobrir que és un carrer sense sortida. Però, sabeu quin és l’origen del nom d’aquest carrer?

La veritat és que circulen unes quantes versions que expliquen perquè el carrer dels Petons té el nom que té. La que pot semblar més òbvia és la romàntica. Segons aquesta, l’estretor del carrer sumat al fet que no té sortida el convertiria en el lloc ideal perquè les parelles s’hi amaguessin i es deixessin endur per la passió desenfrenada. Però de totes les versions, aquesta és la que té menys seguidors.

La llegenda més estesa sobre l’origen del nom és la que diu que l’actual carrer dels Petons era el lloc on les famílies acomiadaven els condemnats a mort que eren executats a l’Esplanada de la Ciutadella. Aquesta esplanada de 120 metres separava el complex militar de la Ciutadella i el barri de la Ribera i l’entrada al carrer dels Petons coincidia amb el lloc on començava l’esplanada. L’únic que contradiu aquesta versió és que el nom de carrer dels Petons ja es troba registrat abans que s’obrís l’Esplanada de la Ciutadella, després del 1714.

L’última hipòtesi, que és la que sosté l’Ajuntament de Barcelona al Nomenclàtor, té com a protagonista a Joan Pontons. Sembla ser que a finals del segle XVII aquest home vivia al carrer del Portal Nou, que queda just per sobre del carrer dels Petons i amb el que, a l’època, estava connectat. Segons aquesta versió, la popularitat del personatge hauria fet que el carrer es bategés amb el seu nom. De fet, el carrer dels Petons ja havia portat el nom d’un altre veí, Jaume Negre, que segurament també havia sigut conegut al barri. L’humor dels veïns i el pas del temps van fer que Pontons s’acabés transformant en Petons.

Com que no hi ha una majoria clara sobre quina és la versió bona, us podeu quedar amb la que més us agradi. Més enllà de l’anècdota, el que és segur és que a tocar de la universitat teniu el carrer amb un dels noms més bonics de la ciutat.