Edith Abbott i Esther Duflo

• #Women's Day

• Share it:

Potser els noms d’Edith Abbott (1876 – 1957) i d’Esther Duflo (1972) no siguin reconeguts al carrer com els de les estrelles de rock. És normal, el món de l’economia acadèmica no té l’impacte mediàtic de la música. Però la carrera d’aquestes dues dones ha tingut i té un impacte global inesborrable en la vida de milions de persones arreu del món. Tot i la distància temporal que les va separar, les carreres d’Abbot i Duflo tenen un objectiu comú.

Des de ben joves, Abbott i Duflo es van mostrar interessades per les qüestions socials. La influència de les seves famílies va ser imprescindible en aquest fet. Edith Abbott era filla d’un advocat i una activista abolicionista i sufragista que la van educar en els principis de la primera onada feminista i la lluita per la igualtat social. En el cas de la francesa Duflo, la seva família és de confessió protestant i sempre han estat involucrats en treballs comunitaris i qüestions socials. Tal és la influència d’aquesta infància que Esther Duflo, economista guanyadora d’un Nobel, segueix sent responsable del grup de scouts al qual pertany des de petita.

Tant l’americana com la francesa van gaudir d’una formació primària i secundària extraordinària, sustentades per dues famílies de professionals liberals. Si bé la depressió econòmica de finals del XIX va provocar que la família d’Abbott no pogués costejar els seus estudis universitaris, ella va donar classes per poder pagar la matrícula a la Universitat de Nebraska, on es va llicenciar. Duflo va estudiar secundària al prestigiós Lycée Henri IV i es va llicenciar en Història i Economia per l’École Normale Supérieure de París amb una memòria sobre el primer pla quinquennal de l’URSS. Totes dues van seguir amb els seus estudis i es van doctorar, Abbott a la Universitat de Chicago i Duflo al MIT de Boston, les universitats on després van treballar com a professores.

Des dels primers anys de la seva carrera docent, Abbott, es va centrar a crear la primera llicenciatura oficial en Treballs Socials. L’objectiu de la nord-americana era que aquesta matèria fos estudiada de manera científica. Per ella era imprescindible entendre que, per estudiar i erradicar la pobresa, el primer era entendre el context i analitzar-lo. És a partir de la seva recerca quan es van començar a analitzar els contextos històrics, legals, econòmics i polítics com a factors determinants en les desigualtats socials. Així com la importància del treball de camp. Alguns dels seus estudis més reconeguts són: A study of Early History of child labour in America, on analitza la situació de la classe treballadora i l’explotació infantil als EUA, o Women in industry.

La carrera acadèmica de Duflo podem dir que segueix les passes d’Abbott en molts aspectes. Duflo ha treballat durant dècades per a demostrar des del món de la macroeconomia que la pobresa no és un factor irracional i autònom, sinó que hi ha un context. Una de les herències d’Abbott en la carrera de Duflo és la importància que dona al treball de camp, dedicant més de cinc anys a aquesta part de la recerca en el seu estudi Poor Economics: A radical Rethinking of the Way to Fight Global Poverty.

L’economista francesa se centra aquí en l’estudi d’aquelles persones que han de viure amb, l’equivalent a 99 cèntims diaris (13% de la població mundial). Algunes de les qüestions que remarca de les seves recerques és la possibilitat d’entendre què implica aquesta situació d’extrema pobresa i com actuen les persones que la pateixen per superar aquestes carències en el dia a dia. Actualment també dirigeix el J-PAL del MIT.

L’èxit acadèmic d’aquestes economistes ha estat reconegut mundialment. Abbott va ser nomenada degana en el 1924, la primera dona en la història dels EUA. La seva lluita en contra de les desigualtats va seguir fora de les aules i va servir per redactar la Llei de la Seguretat Social dels Estats Units el 1935, que es va presentar com a resposta a la Gran Depressió dels 30. La seva proximitat a Harry Hopkins van fer d’ella una consultora indirecta del president Roosevelt.

En el cas de Duflo, el president Obama la va nomenar el 2012 consellera del President’s Global Development Council per a les qüestions de desenvolupament i reducció de les desigualtats als Estats Units. El 2015, Duflo, va rebre el Premi Princesa d’Astúries i el 2019 el Nobel d’Economia amb el seu marit Abhijit Banerjee i amb Michael Kremer, per la seva lluita contra la pobresa.

Normalment, les i els economistes del món se’ns presenten com acadèmics apartats del món real. Edith Abbott i Esther Duflo han demostrat que l’economia no té perquè ser una matèria allunyada del món real, al revés, ha de ser part del món per poder entendre’l. Abbott i Duflo doten l’economia d’humanitat posant les persones en primer terme en un món de dades.