Simone de Beauvoir i Naomi Klein

• #Women's Day

• Share it:

Les veus de les dues pensadores i escriptores, Simone de Beauvoir (1908-1986) i Naomi Klein (1970), han canviat la visió d’un món que critiquen com a capitalista i opressor de la dona. Lluitant contra la desigualtat i, en el cas de Klein, també contra la globalització i el canvi climàtic, presentem dues figures reconegudes i amb molta força dins del moviment feminista.

Beauvoir va néixer a França en una família burgesa i cristiana. Klein, dècades més tard, neix al Canadà en una família jueva i excomunista. La francesa, des de ben jove, va veure la religió com una forma de dominar l’ésser humà, amb la qual cosa es va fer atea i comunista i es va dedicar a l’ensenyament de la filosofia (seguint una línia de pensament existencialista). Klein, sent filla d’una feminista activa, va decidir anar contra les idees de la seva mare, es va allunyar de la política i es va obsessionar pel consumisme i la roba de disseny.

Tot i haver nascut en el segle XX, les dues pensadores estan separades per una llarga història del feminisme: Beauvoir no va tenir el dret a vot fins als 37 anys, el 1945, a diferència de Klein, que poc temps després de néixer va viure com l’ONU aprovava el Dia Internacional de la Dona. Ambdues van començar en moviments contraris als de les seves respectives famílies i oposats també entre elles. Però els seus camins es van trobar.

La vida i el pensament de Klein van fer un gir radical quan, en el seu primer any universitari a Montreal, va viure un episodi terrorista antifeminista que va causar la mort de diverses joves. Tot i haver estudiat literatura i filosofia, va acabar dedicant-se al periodisme, a través del qual manifestà el seu activisme en l’àmbit mediambiental, així com també en els drets civils i en contra dels abusos corporatius.

Beauvoir i Klein han publicat llibres de gran impacte per a la nostra societat. Simone de Beauvoir, en la seva gran obra mestra El segon sexe (1949), parla de l’opressió masculina sobre la dona (convertint-se així en la “mare espiritual” de la segona onada feminista); mentre que Naomi Klein respon a les problemàtiques del nostre present i va més enllà amb best-sellers com No logo (2002), on critica a les grans empreses que inciten les masses a través de les marques i exploten els treballadors del Tercer Món.

Podrien semblar dues temàtiques diferents, però defineixen una mateixa lluita de la figura femenina atrapada dins un món capitalista controlat per l’home i coincideixen entre elles en què el problema d’aquesta societat és el mateix individu. L’opressió de les dones en Beauvoir és igual a l’opressió dels treballadors en Klein, sota la mateixa producció capitalista.

Naomi Klein explicava fa un parell d’anys al programa Salvados com el consumisme provoca la desigualtat. La gent de classe més baixa consumeix productes de cost elevat per aparentar més nivell social. Aquesta necessitat d’aparença eleva el consum, un consum que a més perjudica el medi ambient i accentua el canvi climàtic. L’oposició de Beauvoir a l’origen burgès de la seva família representa el rebuig del luxe i, per tant, del consumisme i una llibertat de la dona que demana una condició d’igualtat.

Tot i la diferència temporal respecte Beauvoir, Klein afirma: “En nuestra sociedad existen inmensas desigualdades”. Considera que s’han de solucionar totes al mateix temps, sense deixar-ne cap de banda: “Tenemos que salir del «mi crisis es más grande que la tuya: primero salvamos el planeta y luego luchamos contra la pobreza y el racismo y la violencia contra las mujeres»”.

Cal tenir en compte que les lluites del 8M reclamen la fi d’un sistema capitalista patriarcal que oprimeix i menysprea la dona i que també destrueix el planeta. Per tant, gràcies a les publicacions i els discursos de Beauvoir i Klein, tenim la denúncia de la política que ha dominat el món i la proclamació de la necessitat d’una economia feminista, justa i sostenible que no es basi en l’acumulació del capital.