Bob Marley, la llegenda del reggae

• #History

• Share it:

Bob Marley era fill d’un militar blanc d’ascendència anglesa i d’una criada negra. Tot i que amb prou feines va arribar a conèixer el seu pare i que es va criar en una comunitat negra, durant tota la seva infantesa va ser rebutjat per la seva condició de mestís, ja que el seu color de pell (massa clar pels negres i massa fosc pels blancs) no era socialment acceptat.

Marley va créixer a Trench Town, un dels guetos més pobres de Kingston, la capital de Jamaica. Des de ben petit es va interessar per la música, una de les seves grans passions juntament amb el futbol i el criquet, i va trobar en ella una via per combatre les extremes condicions en què vivia.

La independència de Jamaica del Regne Unit el 1962 va ser un dels fets que més va marcar l’evolució de la música de l’illa. Des d’aquell moment, grups com el de Bob Marley van començar la recerca d’un estil musical propi. Aquest procés va donar lloc primer a l’ska, una música ideal per ballar i sortir de festa, i després al reggae, que tenia un aire més espiritual.

L’aparició de la música reggae va anar lligada a la religió rastafari, una fe que Bob Marley va abraçar quan tenia només 18 anys. Més enllà dels tòpics (com fer-se rastes i consumir marihuana per a un ús espiritual), la religió rastafari es basa en una lliure interpretació de la Bíblia segons la qual Àfrica és la terra promesa i l’últim emperador d’Etiòpia (considerat la reencarnació de Jesucrist) és venerat com a Déu.

La filosofia rastafari va marcar la música de Bob Marley fins al punt que és el tema de moltes de les seves cançons, on també parla del canvi social, de la lluita contra el racisme o del camí per a la pau. És amb aquest tipus de cançons que Marley es va donar a conèixer, primer a Jamaica i més tard al Regne Unit, des d’on va fer el salt a la fama mundial.

Marley es va convertir en un símbol per a la gent de Jamaica, però la seva defensa del pacifisme i de l’apoliticisme en un moment en què l’illa vivia un període de violència i de forta tensió política, van convertir-lo en víctima d’un tiroteig dos dies abans de celebrar un concert gratuït per als seus compatriotes el 1976. Va sortir il·lès de l’atac i, malgrat l’amenaça de mort, va decidir mantenir el concert. Anys més tard, va aconseguir que els líders de les dues faccions es donessin la mà en una mostra de reconciliació per al país.

Gran amant del futbol, Bob Marley aprofitava qualsevol ocasió per muntar partidets improvisats. Un dia, en un partit amistós, va fer-se una ferida al peu que se li va infectar. Al fer-s’ho mirar per un metge li van detectar un melanoma i li van dir que calia amputar el dit. Mal aconsellat, va decidir no fer-ho: hi ha qui diu que no ho va fer per motius religiosos, d’altres perquè li agradava massa jugar a futbol i no hi volia renunciar. Sigui com sigui, no es va tractar el melanoma i, tres anys més tard, el 1980 el càncer se li havia estès per tot el cos. Ja no hi havia manera d’intervenir.

Va seguir treballant i donant concerts fins que l’11 de maig de 1981, amb només 36 anys, va apagar-se la vida del músic que havia situat Jamaica en el panorama musical mundial i les consignes del Tercer Món en boca de tothom gràcies a unes lletres immortals. A dia d’avui, Bob Marley continua escoltant-se arreu del món i Legend, el seu recopilatori pòstum, segueix sent un dels àlbums més venuts de la història.

Per saber-ne més:

• Marley: documental de Kevin Macdonald que repassa la vida del cantant jamaicà. És l’únic documental on la família de Bob Marley ha autoritzat l’ús de material privat per a què s’emeti.

• Who shot the sheriff?: documental de Netflix que intenta esbrinar qui va ser el responsable del tiroteig que Bob Marley va patir el 1976, dos dies abans del concert gratuït a Kingston.